isprabanciàu , agt Definitzione nau de colore, chi est biu meda, tropu càrrigu, ispramau Frases su colore de cussa domo est isprabanciau ci non faet a dhu cardiare (G.Locci).
isprabarzàre , vrb: spabargiae Definitzione
seberare, istesiare s'unu de s'àteru, istèrrere in su logu, fintzes ispèrdere; ammostare sa cosa comente faet su pageri, a braga; fintzes giagarare, fàere fuire (e deosi fintzes iscrammentare)
Sinònimos e contràrios
istagiai
/
isparcinare,
isparminare,
isprabinare
/
ammostai,
spallerai,
sproboxai
/
ispeldisciare
/
iscadhai,
ispajare
2.
fint incantados pro custu tesoro ca sunt avesos sos chi tenent oro a èssere tot'isprabarza isprabarza (B.Sulis)
3.
si l’as isprabarzadu bene za no bi torrat!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
disséminer,
exhiber
Ingresu
to scatter,
to exibit
Ispagnolu
desparramar,
esparcir,
exhibir
Italianu
sparpagliare,
esibire
Tedescu
verstreuen,
vorweisen.
isprabàrzu , nm: sprabaxu Definitzione
su isprabarzare, su istèrrere o ispèrdere peri su logu
Sinònimos e contràrios
ispartinadura,
spartzinamentu,
spàrtzinu
/
cdh. spapóglia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
éparpillement
Ingresu
scattering
Ispagnolu
esparcimiento,
desparramamiento
Italianu
sparpagliaménto
Tedescu
Verstreuung.
isprabinàda , nf Definitzione
su ispainare, su istèrrere peri su logu
Sinònimos e contràrios
ispainada,
isprabinadura
/
ttrs. ifrabinada
| ctr.
ammuntonadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
éparpillement,
épandage
Ingresu
spreading
Ispagnolu
desparramar
Italianu
sparpagliata,
spandiménto
Tedescu
Ausbreitung.
isprabinàdu , pps, agt: isprapinadu Definitzione
de isprabinare
Sinònimos e contràrios
ispramminadu
2.
teniat su masone isprapinadu, in campu ◊ cudh'istàtua totu pupuinda est isprabinada in terra a cantos, ca ndh'est ruta
Tradutziones
Frantzesu
éparpillé,
dispersé
Ingresu
scattered
Ispagnolu
esparcido
Italianu
sparpagliato
Tedescu
zerstreut.
isprabinàre , vrb: ispravinare Definitzione
coment'e ispainare sa pravina, istèrrere, portare peri su logu
Sinònimos e contràrios
ispadhiciare,
ispaghinare,
ispaltzighinare,
isparcinare,
isparminare
| ctr.
ammuntonae,
collire
Frases
sa bama pàsculat isprabinada chentza ghia ◊ si sunt totu isprabinados fatu de su logu ◊ sunt ispravinendhe nuscos ◊ che ispravinamos su sèmene in sos surcos ◊ ant a ispravinare su sàmbene sou!
2.
su suore ammisciapare ispràvinas, imbias, paris a chentu e chentu avemmarias
Tradutziones
Frantzesu
éparpiller,
disperser
Ingresu
to scatter
Ispagnolu
esparcir
Italianu
sparpagliare
Tedescu
verstreuen.
ispracàda , nf Definitzione su ispracare, fata de ispracones Sinònimos e contràrios ispaconada Frases no s'intendhet che risos e chiscuzas, ispracadas sentz'àere cabu e coa Ètimu srd.
ispracàre , vrb Definitzione fàere s'ispacone Sinònimos e contràrios ispaconare Ètimu srd.
ispracinài isparcinàre
ispracíri ispartzíre
ispradàre , vrb Definitzione bogare o isciusciare de para, de padre Ètimu srd.
ispradídu , agt Definitzione nau de ccn., chi est ifacidu, chentza bregúngia, chi faet totu a face manna Sinònimos e contràrios discaradu, sfaciu | ctr. bergungiosu, duritosu Frases cussas, ca sunt ispradidas, li pedint donzi cosa e cudha no tenet fatza de lis nàrrere chi nono e lis daet totu!
ispragaràdu , agt Definitzione chi o chie foedhat a manninu, coment'e bantandhosi de papare meda; unu chi papat meda.
ispràgere, ispràghere, ispràghi ispàlghere
ispraghidórgiu, ispraghidórju, ispraghidórzu isparghidórju
ispraghidúra isparghidúra
ispragiàre ispajàre
ispràgiu , nm: ispraju 1, isprau Definitzione su ispragiare Sinònimos e contràrios iscadha, ischedhamentu, salarzu Frases assassegus, finidu donz'ispraju, mele a totugantos! ◊ delísciant sas dies de aju giamendhe amas de bisos cun incantu, dultze discansu in su mundhanu ispraju ◊ lassa, Loisu, su de mi orrontzedhare: mih, chi ti arrespondhet Caterina betas isprau a totus sas femminas!◊ los abbàidant cun ogros de timória o de isprau malu Ètimu srd.
isprainàre ispaghinàre