A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispòrta , nf: isportza, sporta Definitzione istrégiu de giuncu, coment'e un'iscartedha allonghiada, fata po pigare su trigu semenandho o pònnere in su bruncu a is animales candho tréulant po no papare laore / avb. a s'isporta (cun isporta)= nau de pantalones, istrintos in is cambas, de su benugu a su cambúciu, adatos po chie ponet is cambales, cicit a cuadhu Sinònimos e contràrios panalza Frases si fit istada cosa de manicare ndhe aviat cenu chimbe o ses isportas ◊ de mongixedhas ndi bodhiaiaus a isportas prenas ◊ cussa est una piscinàrgia e un'isporta isfundhà! 2. si unu si bestit in giancheta de billutu, gambales de corria e pantalones a s'isporta, est unu pastore Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. sporta Tradutziones Frantzesu panier Ingresu basket Ispagnolu espuerta Italianu spòrta Tedescu Korb.

isportèdha , nf Definitzione genia de crobecu a bisura de càlighe ue est atacau su landhe; fintzes isporta pitica, pischedha a un'asa Sinònimos e contràrios angudha, càliga, cocotu, croghedha, curcuvedha Terminologia iscientìfica rbr, stz Ètimu srd.

isportellitàe, isportellitài , vrb Definitzione coment'e istare iscurtandho, abbaidandho in is portellitos angenos po ischire chistiones Sinònimos e contràrios annariare.

isportellítu , nm: sportillitu Definitzione genia de apertura pitica, coment'e a fentana in apertura prus manna, fintzes cun imbidru (e genia de crobecu) Sinònimos e contràrios importoglitu, isperàglia, poltellitu*, polteta, portedhu.

isportéllu ispoltéllu

ispórtina , nf, nm: ispórtinu Definitzione genia de istrégiu mannu, de fenu o giuncu, po chistire laore Sinònimos e contràrios lóssia, órriu, póntina Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

isportinàda ispoltinàda

isportinàre , vrb Definitzione pònnere in isportinos s'olia mólia po dha prentzare Frases semus isportinendhe: su tempus de supressare e amus fatu! Ètimu srd.

isportínu , nm: sportinu Definitzione genia de istrégiu tundhu e ladu a duos pígios apertos in mesu (po intrare in su fusu de sa prentza), fatu de crinu, fatu de crinu po pònnere s'olia mólia a dha prentzare / mata de i. (nadu de unu)= mataudhone, chi portat brenti manna Sinònimos e contràrios iscartinu Frases at cumintzau a carrare sos isportinos, los at prenaos e postos in sa supressa ◊ cada momentu umpriat una túrbia de abba budhia e la ghetabat a sos isportinos ◊ is isportinus si ponint unu apitzus de s'àteru intraus in su fusu de su bancu 2. mata de isportinu chi no est àteru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scouffin Ingresu big round basket Ispagnolu capacho Italianu fìscolo Tedescu Beutel zum Auspressen der Oliven.

ispórtinu ispórtina

isportísca , nf Definitzione genia de musarola (a logos, cofa) chi si apicat a conca de un'animale bestia in murros po no papare cosa de fàere dannu, trebballadho; fintzes istrégiu Sinònimos e contràrios mofa 1, sportitza 2. is cadinus, is canistras e isportiscas s'impreant po pònnere medas cosas.

isportívu , agt, nm Definitzione chi pertocat is isportos; chi o chie faet o si apentat a s'isporto (o fintzes chi ndhe dhi praghet).

ispòrto , nm Definitzione atividade, movimentu po mantènnere sana sa carena; giogu chi arrechedit abbilesa e pratighesa, mescamente fatu a gara, a trivas Frases bi at zente meda amantiosa de custu isporto bellu ◊ de ispuntinos e isportos ant brama lèndheche sa pensione a sos mazores ◊ daghi s'isporto ponimus in ballu a lu mirare est unu consolu! ◊ inoghe no sezis po ispidientu, po ispàssiu o po isporto: sezis po istudiare! Tradutziones Frantzesu sport Ingresu sport Ispagnolu deporte Italianu sport Tedescu Sport.

ispórtula , nf Definitzione isporta minore Sinònimos e contràrios sportitza Ètimu ltn. sportula.

ispòrtza ispòrta

isportzedhàre , vrb Definitzione apèrrere is portzedhos, is butones de is linnas candho isparant e bogant cambu nou, iscupire (o frore po fàere frutu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclore Ingresu to blossom Ispagnolu abrirse Italianu sbocciare Tedescu aufblühen.

ispóru , nm Definitzione mancamentu o farta de coràgiu, de ibertu, genia de isarcu malu, a s'apretu, de no pòdere arrennèscere in calecuna cosa Sinònimos e contràrios dirrenu, disisperu, isalcu, isporamentu, scoramentu Frases sa soledade m'imbelat sas pupias chin tadharanos de isporu ◊ làcrimas de isporu in pupias de àstragu nighedhu murghendhe est su dolore ◊ dae intzidu e ispera pro no tzèdere a s'isporu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démoralisation, abattement, découragement, consternation Ingresu demoralization, dejection, dismay Ispagnolu desaliento, desánimo Italianu demoralizzazióne, scoraménto, costernazióne Tedescu Entmutigung, Niedergeschlagenheit.

ispórula , nf, nm: ispórulu, sporra*, spórula Definitzione genia de bide chi faet a sola, areste; a logos, ispórulu est s'iscaligione, parte de su gurdone Sinònimos e contràrios acratzu, agresti, sarmentuaresti, zàmpina / campaninu, iscaluza, ispérula Frases custa ua ocannu no est ingranida nudha: paret ispórula de riu! Terminologia iscientìfica mt, Vitis vinifera ssp. sylvestris.

isporuladòre , nm Definitzione chie est avesu a furare àghina Sinònimos e contràrios agratzari Frases pro tentare una binza a mesapare menzus mi che andho a isporuladore Ètimu srd.

isporulàre , vrb Definitzione arregòllere ispórulu, iscaligione Sinònimos e contràrios iscalonare, iscaluzare Ètimu srd.