ispoltinàda , nf: isportinada Definitzione unu tanti de olia mólia posta o de pònnere in is isportinos po dha prentzare Frases sa maghinada de chentu chilos si ponet in duas isportinadas pro duas supressadas Ètimu srd.
ispólu , nm Definitzione s'ispola candho est prena, cun su cannedhu cun su filu imbodhigau Frases curret s'ispolu imbrocadu in sa trama ◊ sa fiza minore faghiat sos ispolos pro tèssere 2. s'achetu si ghindhat che ispolu contr'a bentu Ètimu srd.
ispompetàda , nf Definitzione pompada de abba o àteru deasi Sinònimos e contràrios iscannetada Ètimu srd.
ispompetàre , vrb Definitzione pompare atesu cosa coment'e abba chi essit in pompa o in tubbu a fortza Sinònimos e contràrios iscannetare Ètimu srd.
ispompiàre , vrb Definitzione
cumenciare a bíere, essire, coment'e candho si essit de calecunu logu, abbaidare, arrennèscere a bíere
Sinònimos e contràrios
bídere,
cumpàrrere
/
apompiare
Frases
comente cudhu ispómpiat a cadhu, totus faghent su taitai e li tirant fotografias ◊ rughendhe s'istradone, totinduna ndh'ispómpiat una màchina càdria che balla! (S.Biccai)
2.
cudhu pitzinnu est abbaidendhe po ispompiare una pisedha! ◊ mi dh'apo ispompiadu de largu ◊ s'astore s'ispómpiat dae s'altu sa colora e si lampat!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
paraître
Ingresu
to appear
Ispagnolu
aparecer
Italianu
comparire
Tedescu
erscheinen.
ispómpiu , nm Definitzione su ispompiare, prus che àteru su si giare a bíere, su si ammostare / presentai o tenni una cosa a ispómpiu = abantaidha coment'e bona meda, meravizosa, nendhe chi est bella Sinònimos e contràrios palleria Frases in ispiàgia sunt totu a ispómpiu, ómines e féminas! ◊ mi ponzei a ispómpiu a manera de mi poder bídere bene Ètimu srd.
ispomporài, ispomporiài , vrb: spamporai Definitzione essire che a su papore, pèrdere o fàere essire vapore o fintzes calore, arrancu, pigare aera; in cobertantza, passare s'arrennegu Sinònimos e contràrios ibentiare, ispaporare*, ispaporedhare, ispaporicare Frases su forru murigadhu, ma no dhi pòngias su fomajou ca podit ispomporai ◊ est impomporau su fragu de su trigu cumpriu…◊ at ispomporiau is arrancus suus in s'àiri 2. bandu a portai su lori, aici candu torru mulleri mia at giai ispomporau!
ispomporodhàre , vrb Definitzione fàere a bíere de èssere pomposu, unu, apompau, fàere braga, tènnere prexu meda (sèmpere cun nega, nau in su sensu de no si ndhe pòdere tzatzare, coment'e ndh'àere ancora gana) Sinònimos e contràrios apompai, impomponare, impomporredhare Frases no si ndhe potiat ispomporodhare (G.M.Cabras)◊ potimus bragare: de su travallu tuo no mi ndhe poto ispomporodhare coment'e chi siat meu! Ètimu srd.
ispòngia ispògna
ispongiài , vrb: spongiai Definitzione suíghere sa pasta a meda po chi essat bene pesada, a manera chi su pane (grussu) candho est cotu essat totu a buidedhos, a bisura de ispòngia: si faet suighindho cun is púngios sa pasta (modhe meda) po fàere su civraxu Sinònimos e contràrios apungiai Frases una parti de sa símbula s'ispòngiat po fai su modhitzosu ◊ sa pasta s'ispòngiat a buciconis serraus ◊ sa pasta in is iscivedhas dha depestus ispongiai a manixadas de àcua po dha traballai bèni Ètimu srd.
ispònnere , vrb Definitzione
pèrdere, passare o fàere pèrdere s'abbitúdine, su disígiu, s'idea de calecuna cosa, no ndhe fàere prus contu si no si ndhe tenet, fintzes solu cessare, tratènnere unu pagu; istare a dormire in domo angena / in poesia fintzas isponne; pps. ispostu
Sinònimos e contràrios
disabesare,
disacostumai,
ibbortare,
scotiai,
storrai
/
tasire
/
aposentae,
ospedai
| ctr.
abbetuare,
imbisciare
Frases
como mi che so ispostu e su binu no mi rechedit prus ◊ sa fémina a tota prima no ndhe cherfeit s'intesa, de ballare, ma Frantziscu no ndhe isponzeit s'idea ◊ no l'amus audidu, a fàghere cussa, ma mancu ispostu ndhe l'amus ◊ comintza a pagu a pagu a ti ndhe ispònnere, a m'ismentigare! ◊ tres o bàtoro bagadias li aiant torradu su "Chi nono" e isse fit pro ndhe ispònnere s'idea de si cojare ◊ a cudhu amante meu dau li apo su coro: no mi ndhe poto isponne ◊ sa cusséntzia sua non si che cheret ispònnere de sas richesas
2.
a punta de mesudie ant ispostu de messare, ma a sero li sunt torrados a intrare ◊ no at ispostu ancora de chigulare!
3.
isponzo in domo de su síndhigu
4.
de cosas gai ne seo ispostu
Ètimu
ltn.
exponere
Tradutziones
Frantzesu
déshabituer,
se résigner
Ingresu
to wean away,
to accept
Ispagnolu
desacostumbrarse,
resignarse,
hospedar
Italianu
disassuefare,
rassegnarsi
Tedescu
abgewöhnen,
sich ergeben.
isponsorizàre , vrb Definitzione fàere propagandha a ccn. o fintzes giare una genia de agiudu (a bortas po ndh’àere calecunu torracontu puru).
ispontziài , vrb rfl Definitzione lassare is apóntzius, fintzes coitare, fàere impresse Sinònimos e contràrios acoidai, sprobigai Frases candu acostat fogu a peis tocat a s'ispontziai e a fai!
ispontziàu , pps, agt Definitzione de ispontziai; chi est singillu, francu Sinònimos e contràrios francu, santzeru | ctr. fingidu.
ispóntziu , nm Definitzione manera de fàere cun naturalesa, chentza de apóntziu Sinònimos e contràrios franchesa, naturalesa | ctr. apónciu Ètimu srd.
isponzàtzu , agt, nm: ispugnatu,
spongiatzu Definitzione
nau pruschetotu de su pane grussu pesau bene, chi est bene ispongiau, chi paret un'ispòngia, modhe, chi est unu pagu coment'e ispòngia, totu a buidedhos; unu druche
Sinònimos e contràrios
isbumburronadu,
modhanu,
pugnatu,
spongiosu
| ctr.
tipiu
/
matosu
Frases
su casu cheret fitu, su pane ispugnatu ◊ candho su pane russu est cotu, sa matza est isponzatza
Ètimu
spn.
esponjado
Tradutziones
Frantzesu
spongieux,
moelleux,
douillet
Ingresu
spongy,
soft
Ispagnolu
pan bien fermentado
Italianu
spugnóso,
sòffice
Tedescu
schwammig,
weich.
isponzòla ispanzòla 1
ispopàre , vrb Sinònimos e contràrios ibentiare, ispaporedhare, ispaporare, ispomporai, poporare Frases abberi sa màchina a ispopare ca fit ora meda serrada in su sole!
ispoporàre ispaporàre
ispoporedhàre ispaporedhàre