A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispojolàre ispajolàre

ispòla , nf: spola Definitzione orrugu de linna longhitu istuvonau, a bisura de barchita, ue si ponet su cannedhu cun su filu imbodhigau, fatu po che passare sa trama de un'ala a s'àtera de s'ordiu in su telàrgiu tessendho Sinònimos e contràrios impidórgiu Ètimu ltn. spola.

ispòla 1 , nf Definitzione dhue at bidha chi narant custu númene po su pane grussitu e ladu, modhe, tundhu Sinònimos e contràrios cogone, ispianada Terminologia iscientìfica pne.

ispoladòre , nm Definitzione cadhu de cannedhos, aina de ferru inue si ponet su cannedhu e si faet girare po dhu prènnere de trama Sinònimos e contràrios adhajolu, faegannedhos, umpidóriu Frases ispola, peanas, ispoladore, fustes, litos, iscrocadore e pètenes fint totu partes de su telalzu Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu renvideur Ingresu winder Ispagnolu canilla Italianu incannatóio Tedescu Spulmachine.

ispolàre , vrb Definitzione aprontare is ispolas.

ispolchiàre ispochiàre

ispolèta , nf Definitzione genia de cannedhu, apenas cantu unu pódhighe, cun filu imbodhigau Sinònimos e contràrios ispolinu 1, lòtoro Tradutziones Frantzesu bobine Ingresu spool Ispagnolu carrete Italianu spagnolétta Tedescu Nähseidenröllchen.

ispolinài , vrb: spalinai Sinònimos e contràrios spobiai 1 Frases si trabballàt cun is palinis, a ispolinai, po seberai sa símbula grussa de sa fini.

ispolínu , nm Definitzione genia de orrobba téssia, de seda Sinònimos e contràrios rasu 2 Frases sa pupia zughiat unu bestire de ispolinu imbellidu cun fiocos e trinas Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. espolin.

ispolínu 1 , nm Sinònimos e contràrios ispoleta.

ispòlla ispòglia

ispollacínu , agt Definitzione chi est ispogiau, chentza nudha bestiu, nudu Sinònimos e contràrios ispollincu | ctr. bestiu, chintu 1.

ispollài ispogiàre

ispolliédhu , nm: spogliedhu Definitzione min. de ispólliu, ma nau po una genia de bestiredhu de pipiu cun o chentza mànigas Frases s'ispolliedhu fut una camisedha ◊ su pipiu de naschidórgiu a carre portada s'ispolliedhu Terminologia iscientìfica bst.

ispollincàre , vrb: spollincai Definitzione pigare e bogare su bestimentu chi si portat bestiu; nau de su terrenu, pèrdere su matedu, abbarrare chentza matedu Sinònimos e contràrios innudare, ischígnere, ispogiare, spollitai | ctr. bestire, chígnere Frases iat dromiu pagu e mali, mancu si fiat ispollincau ◊ ispogiare e ispollincare po noso chelet nàrrere sa matessi cosa 2. s'arriu de dinai iat sighiu a ingrussai, is forestas a ndi arrui, sa terra a s'ispollincai: su mali mandiadori de sa seguri furistera fut destruendu is cussòrgias Ètimu srd.

ispollíncu , agt: spollincu Definitzione chi est ischintu ispogiau deunudotu, chentza bestimentu nudha Sinònimos e contràrios ispollacinu, nudu, spoglitu | ctr. bestiu, chintu 1 Frases ammostànt is giornalis cun is fotografias de is sordaus abbissinus iscrutzus e is pipius ispollincus nudus ◊ sa mirada fissa carínniat is bratzus, sa gunnennedha, is cambas ispollincas ◊ femus cuaus poita seus ispollincus! Ètimu srd.

ispólliu , nm Definitzione trastu, orrobba téssia, prus che àteru bestimentu / ispóllios = trastos samunaos Sinònimos e contràrios ispòglia*.

ispolóju , nm Definitzione su ispojolare / a i. = a ispojoladura Sinònimos e contràrios ispajoladura Frases sos porcos los bochint a ispoloju Ètimu srd.

ispoltadòre , nm Definitzione istrégiu po carrare s'àghina binnennada Terminologia iscientìfica stz.

ispoltéllu , nm: isportellu Definitzione genia de apertura pitica (mescamente in is ufícios po si foedhare impiegaos e púbblicu), parte de un'apertura Sinònimos e contràrios cdh. spultedhu Frases custos ant a travagliare in s’isportellu pro sa limba sarda.