ispivígliu, ispivíllu ispabíllu
ispixàre , vrb Definitzione
isciusciare is pinnigas, is piegas, istèrrere una cosa pinnigada
Sinònimos e contràrios
ispinnicare
| ctr.
apigiare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
repasser
Ingresu
to spread (out)
Ispagnolu
desplegar,
desdoblar
Italianu
spiegare,
stirare
Tedescu
auseinanderfalten.
ispixàre 1 , vrb rfl: ispricare 1,
isprigai,
isprigare,
sprigai Definitzione
castiare, bíere me in s'isprigu
Frases
fatuvatu bandat a s'isprigai ◊ sa luna s'ispricat in s'abba
2.
los cherzo ispixare in arcos de chelu pro pintare randhas de nue (G.M.Lai)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se regarder (dans une glace)
Ingresu
to look oneself (in a mirror)
Ispagnolu
mirarse en el espejo
Italianu
specchiarsi
Tedescu
sich spiegeln.
ispixítos ispecítos
ispíxu , nm Definitzione
silibba, donniunu de is orrugos de s'aràngiu, de s'àgiu, de su mandarinu deasi comente funt ispartzios a solos; fita de calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
cítula,
fítula,
isprecu* 1,
istígia,
sibícua,
títaba
Terminologia iscientìfica
rbr
Tradutziones
Frantzesu
gousse,
tranche,
quartier
Ingresu
segment,
slice,
clove
Ispagnolu
gajo,
diente,
raja,
tajada
Italianu
spìcchio
Tedescu
Scheibe,
Schnitz.
ispíxu 1 ispíciu
ispizadòre , nm Definitzione lama de ispizare, ispétzia de sàssula po ndhe arregòllere su pígiu de s'ógiu de s'abbagrasta, in is molinos, candho no si agataiat su separadore Sinònimos e contràrios ischeladore Ètimu srd.
ispizadúra , nf Definitzione su ispizare, -are 1 / connòschere, ischire a i. = pagu, chentza intrare a fundhu Sinònimos e contràrios innapadura, iscopercadura 2. mancari a ispizadura, cheria arregionare de una chistione (M.Ghiacciu) Ètimu srd.
ispizàre , vrb Definitzione
passare su pètene in is pilos po dhos aderetzare, po ndhe bogare su brutore o is pilos chi ndh'essint; in cobertantza, pigare cosa a furadura, a poderiu a ccn.
Sinònimos e contràrios
ispertare 1,
pantonai,
scabitai
| ctr.
scrabionai
Frases
Maria Letolada, chin sa conca ispizada…
2.
as a bídere chi t'ispizant bene cun cuss'oro chi giughes!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
peigner
Ingresu
to comb
Ispagnolu
peinar
Italianu
pettinare
Tedescu
kämmen.
ispizàre 1 ispigiàre
ispizolàda , nf Definitzione su ispizolare Sinònimos e contràrios ispigioladura Ètimu srd.
ispizoladúra ispigioladúra
ispizolàre ispigiolàre
ispizolàu , pps, agt Definitzione de ispizolare Sinònimos e contràrios iscroxobau, spilloncau / cdh. spiciulatu.
ispizòne ispidhòne
ispizósu , agt Definitzione nau de terrenu, chi est pedrosu, malu a trebballare mescamente cun arau.
ispízu , nm Definitzione su ispizare, petenare Maneras de nàrrere csn: leare un'àteru i. (nadu de peràulas)= leare un'àteru significadu; èssere chena perunu i. = sentza de abbrítiu nudha, fatu e lassau Ètimu srd.
ispleugàre ispiogàre
isplíca , nf Definitzione argumentu, cosa de chistionare Sinònimos e contràrios alleca, chestione, tema 1.
isplicàre , vrb: espricare,
ispregare,
ispricare,
spricai Definitzione
nàrrere cun àteros foedhos ccn. cosa o chistione a manera chi si potzat cumprèndhere bene, chi si cumprendhat méngius
Sinònimos e contràrios
acrarai,
ispiegae,
nàrrere
Frases
a torrare a logu sou proat unu gosu chi no si podet ispricare ◊ Sardigna mia t'istimo e ti adoro tantu chi no resesso a l'ispricare (G.Sini)◊ paret ispreghendhe su futuru
2.
est intradu chena ispricare faedhu ◊ no resessiat a ispricare àtera peràula
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
expliquer
Ingresu
to explain
Ispagnolu
explicar
Italianu
spiegare
Tedescu
erklären.