A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispodhinài , vrb: ispodhinare Definitzione issedatzare sa farra e isceberare su pódhine; iscutulare o fàere orrúere sa farra, su pruine Sinònimos e contràrios cerri, cherrintzonare, farinare, iscerai, spalinai / irbruerare, ispiugherare Frases cun su primu sedatzu sa farra s'ispódhinat ◊ si ponit su sedatzu grussu po ispodhinai Ètimu srd.

ispodhinajòla impodhinajòla

ispodhinàre ispodhinài

ispoetizàre , vrb Definitzione fàere passare sa gana, sa volontade, s'idea de fàere o de sighire a fàere ccn. cosa chi arrechedet trebballu, sacrifíciu, incuru Sinònimos e contràrios disalentai, scorai | ctr. animai, audire, incorai Frases sa cosa chi bido fata male m'ispoetizat ◊ catziendhe fint ispoetizados ca si ndhe fit bénnidu mesudie e issos chentza assazare arrustu 2. l'ant dae ricu a póveru torradu: sempre avilidu e chin su coro in lutu isse si parat ispoetizadu Tradutziones Frantzesu démoraliser Ingresu to dishearten Ispagnolu desalentar, desanimar Italianu demoralizzare Tedescu entmutigen.

ispoetizàu , pps, agt Definitzione de ispoetizare; chi est dispràxiu, disanimau, chi ndhe tenet ànimu malu 2. si ch'est aviadu ispoetizadu candho at intesu gai! Tradutziones Frantzesu démoralisé Ingresu disheartened Ispagnolu desanimado Italianu demoralizzato Tedescu entmutigt.

ispogiadédhu , nm Definitzione tzitzone de muru, genia de animaledhu che una tziligheta, ma cun is ogos prus mannos (prus in fora), sa pedhe picada totu a pintirighinos e puntighedhas: essit in istade mescamente a denote, istat in logos apartaos, fintzes aintru de domo in is muros candho essit su note: paret un'animaledhu ischifosu Sinònimos e contràrios pistigioni, prantuledha Terminologia iscientìfica crp.

ispogiàre , vrb: ispollai, ispotzare, ispozare, spogiai Definitzione bogare una parte de su bistimentu chi si portat bestiu (sinono si narat ispollai nudu, innudare); nau de is matas, pèrdere sa fògia; in cobertantza, isfrutare s’àteru, pigandhondhedhi su chi tenet / ispollai unu frori = irfozare unu fiore nendhe sas peràulas m'istimat, mi gelat pro ischire de calicunu o calicuna… Sinònimos e contràrios ischígnere, ispannuliare, spollincai, spollitai | ctr. bestire, chígnere Frases sa mama, irghilinada, imbratada de sàmbene, ispozat sa pitzinna pro nanchi li firmare su sàmbene ◊ incomintzant a s'ispotzare, unu pintzu ifatu de s'àteru, fintzas a restare nudas de su totu ◊ si fiant agataus ispollaus nudus ◊ si acostat, si nd’ispollat su bonetu e at saludau 2. s'ischiavu modernu l'ispozat e lu vendhet su guvernu ◊ sas àrvules s'ispozant, si vestint de nie e tristos sos puzones isetant su veranu Ètimu ltn. spoliare Tradutziones Frantzesu déshabiller Ingresu to strip Ispagnolu desvestir Italianu spogliare, svestire Tedescu ausziehen.

ispogioladúra ispajoladúra

ispógiu , agt: ispozu Definitzione chi est chentza bestimentu; nau mescamente de logu, chi no dhue at matas, matedu, o, de matas, chi ant pérdiu sa fògia Sinònimos e contràrios spoglitu, spollau, spollincu | ctr. cuberrau, bestiu Frases in beranu no fist ispoza asie: sos rampos los giughias in fiore ◊ est passadu su bentu cun milli frúscios e milli arràbidos úrulos de mineta e de fregassu: como sa campeda est nuda, ammustrat solu àrvures ispozas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déshabillé Ingresu undressed, bare Ispagnolu desnudo, pelado, mondo Italianu spòglio Tedescu nackt, kahl.

ispòglia , nf: ispolla, spúglia Definitzione bestimentu, siat de ómine e siat de fémina; sa spúglia est su bestimentu de su pipiedhu Sinònimos e contràrios beste, beltire / spogliedhu, spóliu Frases cumentzaus a piscai is ispollas: prima sa camisa, apoi sa mudanda, is pantalonis e is crapitas e si torraus a bestiri ◊ currendhe, Bobbò, pònedi s'ispòglia noa ca falas cun megus a missa! ◊ s'ispòglia fit totu màncias, candho finiat de illatare calchi apusentu Ètimu ctl. despulla.

ispógliu , nm Definitzione prus che àteru a is votatziones, s'averguada e letura de is ischedas e su contu de is votos.

ispògna , nf: ispòngia, ispugna, ispunna, ispunza 1, spòngia Definitzione genia de animale de abba chi faet a cumossu mannu totu buidedhos piticos; genia de produtu industriale fatu a buidedhos piticos e cracos de pòdere suspire abba Tradutziones Frantzesu éponge Ingresu sponge Ispagnolu esponja Italianu spugna Tedescu Schwamm.

ispojadúra , nf Definitzione poja, órulu de unu bestimentu Frases giai ca teneis su fogu fatu mi asciugu s'ispojadura de is cratzonis (P.Caredda) Ètimu srd.

ispojài, ispojàre , vrb: ispujai, spojai Definitzione segare is cannas de su gúturu Sinònimos e contràrios iggannai, irgangare, ispajolare, ispobiai, sgraguenai 2. pítziat ancora s'arregordu de is cumpàngius ispojaus e iscutullaus a terra de custu carru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égorger Ingresu to slit s.o.'s throat Ispagnolu degollar Italianu scannare Tedescu abstechen.

ispojolàda , nf Definitzione su ispojolare Sinònimos e contràrios ispojolamentu Ètimu srd.

ispojoladólzu , nm: ispojoladorzu, spobiadroxu Definitzione tretu de su gúturu ue passant is venas e artérias prus grussas chi andhant a conca Sinònimos e contràrios iggannadórgiu, pojolu 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fossette jugulaire Ingresu jugular fossa Ispagnolu fosa yugular Italianu fossétta giugulare Tedescu Kehlgrübchen.

ispojoladòre , nm Definitzione chie ispojolat s'animale Sinònimos e contràrios pugnidore Ètimu srd.

ispojoladórzu ispojoladólzu

ispojoladúra ispajoladúra

ispojolaméntu , nm Sinònimos e contràrios ispajoladura Frases in sas carrelas sa die petzi si bidiant ispojolamentos e usciamentos de porcu Ètimu srd.