A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

isplígu , nm: isprecu, ispregu, ispricu, isprígliu, isprigu, sprigu Definitzione imbidru (o fintzes àteru materiale lisu meda e lúghidu) ue faet a si abbaidare ca lampat issegus totu is ràgios de sa lughe ammostandho giustu giustu su chi giughet ananti; nau de gente o de animale, chi lughet, chi est bellu meda / min. isprichedhu, isprighitu Sinònimos e contràrios ispíciu, mirallu Maneras de nàrrere csn: netu che isprigu = limpiu meda, che òru; isprigu de totu vista = mannu, de si bi poder bídere sa pessone intrea; èssere un'i. de totu vista (nau cun afuta o in cobertantza) = pessone metzana, pegus pagu de bonu; èssere isprigu de chentu caras (nadu de ccn.)= fartzu, chi no bi at de si fidare Frases in s'isprecu dontzunu si apómpiat e bidet comente est ◊ de s'ànima sos ojos sunt s'ispregu ◊ mi so abbaidada in s'ispregu 2. sos bitelledhos pariant isprigos, suendhe sa mamidha Ètimu ltn. spec(u)lum, *spic(u)lum Tradutziones Frantzesu glace, miroir Ingresu mirror Ispagnolu espejo Italianu spècchio Tedescu Spiegel.

isplueràre irbrueràre

ispobantàu , agt Definitzione nau de unu, chi est béciu cadrudhu, chi no serbit prus a nudha Sinònimos e contràrios iscadrudhadu, iscarrapociau, scorantau Frases it’iat a iscí, béciu ispobantau cumenti fut!… (T.Addari)

ispobiài , vrb: spobiai Definitzione segare is cannas de su gúturu Sinònimos e contràrios iggannai, irgangare, ispajolare, ispojai, sgraguenai Ètimu srd.

ispobidhàre , vrb Definitzione leare sa cosa a unu, bogare de possessu Sinònimos e contràrios | ctr. impobidhai Ètimu srd.

ispobojàu , agt Sinònimos e contràrios assolocadu, ispapatau, trubbuscau.

ispobolzàre , vrb Definitzione bogare calecunu pígiu de bestimentu, de ammontu.

ispobólzu ispabógliu

ispoborodhàre , vrb Definitzione prnl., no ischire inue istare de sa cuntentesa, cuntentare meda Frases Frantzisca oje non si ndhe podet ispoborodhare, ca est ghiradu su maridu (G.Chessa).

ispobulài, ispobulàre , vrb: ispopulare, spopulai Definitzione distrúere, ispèrdere, mancare o andhare de sa gente a un'àteru logu Sinònimos e contràrios | ctr. apubulare, impobulare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu dépeupler Ingresu to depopulate Ispagnolu despoblar Italianu spopolare Tedescu entvölkern.

ispochiàre , vrb: ispolchiare, isporchiare, isprochiare Definitzione betare un’ispórchiu, nàrrere cosa a unu po iscontróriu (pruschetotu a is pipios), pagos foedhos coment'e a briga, ccn. tzérriu, ammeletzandho fintzes ccn. cropu Sinònimos e contràrios abbucai, certai, chelcire, irmurrare, irvapiare | ctr. audire Frases su babbu fit chirchendhe de si ndhe pesare, ma sa fiza l'ispochiesit nendhe chi no fit ora ◊ su pisedhu cheret isporchiadu candho est faghindhe cosas chi no andhant bene ◊ aite l'ispórchias e no andhas a zogare cun isse?! 2. a cudhos ómines che los at bogados dae su cunzadu che duas criaduras isporchiadas, chin sa cara in terra! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tancer Ingresu to rebuke Ispagnolu recriminar, reprochar Italianu rimbrottare Tedescu ausschelten.

ispocída , nf Sinònimos e contràrios ispórchidu Frases sa mastra, chin s'ispocida de sa boghe sua, nos abboigheit: Silenzio!

ispoderài, ispoderàre , vrb Definitzione bogare de su podere, leare o fàere pèrdere su podere a ccn. Sinònimos e contràrios | ctr. apoderai 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu détrôner, exclure Ingresu to oust, to put out Ispagnolu desapoderar, desposeer, expulsar Italianu spodestare, estromettere Tedescu entmachten, ausschließen.

ispoderídu , pps, agt Definitzione de ispoderire; nau de unu, chi est coment’e chi no tèngiat fortza, balia, pruschetotu de s’ànimu Sinònimos e contràrios abbàtiu, afligidu, contribbuladu, iscoradu, iscoridu 2. mi so bidu a malu puntu: fia totu ispoderidu! Tradutziones Frantzesu abattu Ingresu dejected Ispagnolu abatido, desanimado Italianu avvilito Tedescu erniedrigt.

ispoderiméntu , nm: spoderamentu Definitzione su ispoderire, pèrdere is fortzas, su èssere chentza fortzas Sinònimos e contràrios allacanamentu, debbilesa, calatzone, irbalesiadura, irbalesiamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épuisement Ingresu exaustion Ispagnolu agotamiento Italianu spossatézza Tedescu Erschöpfung.

ispoderíre , vrb Definitzione fàere o lassare chentza fortzas, chentza balia Sinònimos e contràrios ifrachire, indebbilitare, irdebbilitai, ispotriare Ètimu srd.

ispodhicàre , vrb Definitzione tròchere s'imbodhigadura, s'ammontu; bogare a pígiu Frases cantu io ispodhicau cudha cosa dh'ia lígia 2. cussa mammai si contàt is contos prus bellos e dogna die ndhe ispodhicàt unu nou (I.Patta)◊ is cantadores cantànt a tema ispodhicandho sa memória de fare imbídia a is avogados mannos Ètimu srd.

ispodhicàu , agt Definitzione chi est chentza pódhighes, chi dhi mancat pódhighe Frases est semper chin sos guantes ispodhicaos Ètimu srd.

ispodhilàre , vrb: ispudhilare Definitzione ischidare, pesare o fàere pesare chitzo, essire a s'impudhile Frases at ispudhiladu sos fizos chentza fàghere die ◊ ispodhila, pesa, ca iscampiamus a locu! Ètimu srd.

ispodhinadúra , nf Definitzione su ispodhinare; sa cosa ispodhinada, bogada o chérria ispodhinandho 2. mi nche at betadu susu totu s'ispodhinadura Ètimu srd.