isterrimentàtu , pps, agt Definitzione de isterrimentare 2. dormiat isterrimentatu in s'istoja in su pamentu ◊ fipo isterrimentatu in su corcatógliu.
isterriméntu , nm: sterrimentu Definitzione su istèrrere; cosa istérria; sa prima de is duas partes de is mutos, de is mutetos, fata de duas, tres o fintzes bàtoro cambas o peis; is taulones de su letu de su carru Sinònimos e contràrios isterrementu / istérrida, sterrina Ètimu srd.
isterrína , nf: sterrina Definitzione
sa prima parte, su cuménciu, s'istérria de una cantzone, de una chistione, de un'argumentu
Sinònimos e contràrios
istérria,
isterrimentu
| ctr.
coberina,
torrada
Frases
cunfroma a s'isterrina depis fai sa torrada!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
préliminaire,
prémisse
Ingresu
introduction
Ispagnolu
premisa
Italianu
preméssa
Tedescu
Vorwort,
Einleitung.
isterrinài, isterrinàre , vrb: sderrinai Definitzione su si betare a terra, corcare in terra Sinònimos e contràrios imbranzigonare, imbrossinare, istèrrere, isterricorjare, isterrighinare, sterrionai, stragai Frases si torras a innòi t'isterrinu a corpu de balla! ◊ est unu mantalafu fatu po s'isterrinai ◊ ispareit e si abbizeit de àere isterrinadu unu molente!◊ una punta a s'iscraxu dhu pighit chi s'isterrinit in su muntronaxu! 2. a bociri una língua bollit narri a isterrinai unu pópulu ◊ fàmini e timoria fiant isterrinendi sa genti Ètimu srd.
isterriolàre , vrb Definitzione bogare a tiras, segare a iscorriadura; rfl. istirare Sinònimos e contràrios ischirriolai, iscorriai, istratziolare Ètimu srd.
isterripèdhe , nm Definitzione tzuntzurredhu, genia de animaledhu chi essit a denote e paret pigione (bolat) ma est unu mammíferu Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Terminologia iscientìfica anar Ètimu srd.
istèrriri istèrrere
istérrita istérria
istérriu istérridu
isterronàre , vrb Definitzione abbasciare sa terra, pigare e istesiare sa terra de unu logu po dh'aparigiare, po fàere domo o àteru Sinònimos e contràrios isterratzare, isterrare 1 Ètimu srd.
isterronciàre , vrb Sinònimos e contràrios iforrogare, sciorroncinai.
isterrorzàre , vrb Sinònimos e contràrios isterricorjare, isterrinai Ètimu srd.
istérru , nm Definitzione su che bogare o istesiare a unu de logu suo a logu angenu po chi no potzat fàere coment'e in logu e cun gente chi connoschet Sinònimos e contràrios confinu, disterru*.
istérru 1 , nm Sinònimos e contràrios isterratzamentu.
istérru 2 , nm: sterru Definitzione logu a bisura de gisterru, de fossu fundhudu Sinònimos e contràrios ispéntimu, ispérruma, péntuma, scabiossu.
isterrugiàre, isterrujàre isterricràre
istértu , pps, agt: istretu Definitzione de istèrrere; chi est postu ispratu, fintzes crocau in isterrimentu Sinònimos e contràrios ispaltu, istérridu Frases custu pitzocu m'iat istretu una chistione suba de cust'argumentu 2. sa fémmina unu tempus parturiat in dommo in s'istoja istreta in terra ◊ est male istretu e peus ammantau (I.Casula)◊ bufant che procu in lacu e in cussu chelu istertu a bide is butegheris bendhent a fide!
istertzàda , nf Definitzione su istertzare, móvia de istertzu, cambiamentu de filada.
istertzài, istertzàre , vrb Definitzione mòere s'istertzu a calecuna bandha, cambiare filada, furriare; a logos fintzes distínghere, istagiare una cosa de un'àtera, cumprèndhere sa diferéntzia inter duas cosas 2. Linu no istertzat una craba de un'erbei (P.Pillonca)◊ a bortas no est fàtzili a nd'istertzai un'ómini de un'animali…◊ a costau de babbu apu imparau a istretzai de su trigu auena, lúlluru e coiatu
istértzu intéltzu