istèpa , nf: isterba Definitzione genia, arratza, nau fintzes in su sensu de naturale forte o fintzes arrennegosu Sinònimos e contràrios arràcia, arrépula, iscratza, iscrípia, istripa, istripile / índula, naturale 2. babbu at cussu chi apo sempre cumpresu coment'e un'isterba mala ◊ issa, chin s'isterba sua, chin nois est mala a tòlchere pro su chi cheret! (A.Marroni)◊ bellu giòvanu, at un'isterba frimma, detzisa, e cun cussa no bi poto gherrare!
istepèdhe istebèdhe
istepetàntis , avb Sinònimos e contràrios assunteris, impeltantu, intertantu, paristantu, sughestantu, trassintru Frases istepetantis abbellu abbellu ne seus arribbaos a bidha.
istepiàre , vrb Definitzione fàere tébiu, caentare unu pagu Sinònimos e contràrios intebiai*, isalenare 1, tebiai | ctr. ifridare, stebidai.
istèra , nf Sinònimos e contràrios ostera*, stariàrgia.
isteracàre , vrb Definitzione istagiare o bogare de tzeracu o tzeraca, leare su tzeracu o tzeraca a ccn. Frases cussu at isteracadu su retore pro si ndhe fàghere una nura! Ètimu srd.
isteràlzu istariàlzu
istèrba istèpa
isterbósu , agt Sinònimos e contràrios arrabbiaditu, alteriosu, airósigu Frases cudhu béciu, isterbosu, pentzandho chi Nanni dhi cheriat fàere sa mofa, at arrespostu de mala manera (Mu.Maxia).
istèrca , nf, nm: istercu,
istergu,
stercu Definitzione
su chi abbarrat in istentinas de totu su chi si papat po ndhe dhu fàere andhandho de su corpus; a logos dhu narant a sa bentre o fintzes solu a s'istògomo
Sinònimos e contràrios
cascasina,
ladàmene,
melda
Maneras de nàrrere
csn:
èssere de i. malu, de mala i. (nadu de zente) = tirriosu, malintrannadu, odiosu, matzabbruta, de naturale malu; isterchibúdidu = odiosu, tirriosu, chi petzi istat pessendhe a fàghere male
Frases
unu tempus golliant s’istercu de sas béstias pro alletamanare sos ortos ◊ su carrabbusu bivet in mesus de s'istercu ◊ li at rutu supra istercu de rúndhine
2.
pienu as s'istergu?
3.
cussa est zente de malu istercu, ndhe at ódiu si àtere mezorat in carchi cosa
Ètimu
ltn.
stercus
Tradutziones
Frantzesu
excrément
Ingresu
dung
Ispagnolu
estiércol
Italianu
stèrco
Tedescu
Kot.
istercàre , vrb: istrecai,
istrecare,
strecae Definitzione
incracare a forte, faendho pesu o fortzandho, pistare sa cosa a manera de dh'alladiare e crepare; istidhigare apitzu o atesu cosa istrecandhodha; nau de su foedhare, nàrrere cosas chi no si cumprendhent bene, foedhare chentza ischire is cosas
Sinònimos e contràrios
aggatare,
cerfai,
ischerfare,
ischitzare,
istrechedhai
/
strichidhai
/
morrugnare
Frases
chi nd'arruit sa bòvida istrecat totu su chi agatat
3.
ma ita est totu su chi ses istrechendi, totus custus fuedhus chi naras?!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
écraser,
broyer
Ingresu
to grind
Ispagnolu
aplastar,
machacar
Italianu
stritolare
Tedescu
zermalmen.
istercàre 1 , vrb: istrecare 1 Definitzione bogare su matzàmene a su pegus pangau, imbrutare de ladamíngiu o istercu; tzatzare a tropu Sinònimos e contràrios immatare, immativuzare Frases los crepas, los isconcas, los iscorzas, ti brutas, t'issambentas e t'istrecas: ghiraitos, istintinas e busecas innetas totu in d-una fracadorza (L.Loi) Ètimu srd.
isterchibúdidu , agt Definitzione
chi est de istercu púdidu, nau de ccn. in cobertantza: odiosu, chi istat solu pentzandho a fàere male
Sinònimos e contràrios
indignu,
matzabbruta,
tirriosu
Frases
lampu ma est isterchibúdidu, cussu, mih: odiosu chi no podet bídere a neunu!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
odieux
Ingresu
hateful
Ispagnolu
odioso
Italianu
odióso
Tedescu
gehässig.
istercoradúra , nf Definitzione su istercorare Sinònimos e contràrios bombitadura, brutadura, terchinadura, terchinzu Ètimu srd.
istercoràre , vrb Definitzione andhare de su corpus, fàere de bisóngiu; fàere istercu in buca; caciare o torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau Sinònimos e contràrios brutare, cacare, cascasinare / arrevesciai, bòmbere, bombitai, butare, caciae, gòmbere Ètimu ltn. stercorare.
istercorjàle , nm Sinònimos e contràrios bentranu, canisterju, pasteri, sassagoni Ètimu srd.
istercorjàre , vrb Definitzione papare a meda, tzatzare a tropu Sinònimos e contràrios istimpanare Ètimu srd.
istércu istèrca
isteredhàre , vrb Definitzione manigiare isteredhos, fàere a papare, coghinare Sinònimos e contràrios cochinare Ètimu srd.
isterédhu , nm Definitzione trastu de coghina.