istentalítza istantalíciu
istentalòcos , agt, nm Definitzione chi o chie po naturalesa no tenet coidau, istat tropu abbellu abbellu, istentat sèmpere in totu Sinònimos e contràrios cacallenu, fracómudu, immajonadu, istantariosu, priodhu, prodhincu | ctr. coidosu, lestru Ètimu srd.
istentalzàda , nf: strantaxada Definitzione su si ndhe fichire prantaos, ma nau sèmpere po sa mannària de sa carena Sinònimos e contràrios arritzada, ficada, pesada Frases at timidu canno at bidu cudh'istentalzada de ómine Ètimu srd.
istentàre istentàe
istentargiàre istantargiài
istentàrgiu istantàrgiu
istentarzàre istantargiài
istentàrzu istantàrgiu
istentedhàre , vrb Definitzione trigare, istentare unu pagu Sinònimos e contràrios istentae, tratèniri Frases as istentedhau meda a torrare! Ètimu srd.
istenteriài, istenteriàre istantariàre
istenteriàre 1 , vrb: stenterai Definitzione istare o tratènnere a tropu Sinònimos e contràrios istentae, tratèniri Frases si narat chi s'illàdiat canno unu s'istentériat in domos anzenas Ètimu srd.
istentériu , nm: stantériu Definitzione
cosa, chi si narat o chi si faet, chi no tenet fundhóriu, machine; su istenteriare
Sinònimos e contràrios
avarioni,
badalocu,
dellíriu,
desatinu
Frases
sos betzos tzicant sérios e no intrant in parte a faedhare de custos istentérios
2.
fint una dilgràscia sos istentérios de sa frebba de sa malària ◊ istentériu dhi at carau!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
radotage
Ingresu
delirium
Ispagnolu
delirio,
desvarío
Italianu
farneticaménto,
farnètico
Tedescu
Irrsinn.
istentína iltentína
isténtina , avb Definitzione dare (cosa) a s'i. = a manu prena, a meda, cun bonugoro.
istentinàre , vrb: istintinare Definitzione bogare s'istentina a un'animale apertu, pangau, bogare su matzàmene; rfl., èssere a iscórriu, a gherra, a istocadas s'unu cun s'àteru; giare a meda, a s'isténtina; fàere o andhare de su corpus (nau cun tzacu de chie dhu faet inue no depet) Sinònimos e contràrios irmatare / brutare, cagai 2. de cantu sunt amigos… s'istentinant paribari! ◊ sunt istentinànnesi pro sos postos in zunta Ètimu srd.
istentíu , agt Definitzione in fai sa cosa a faci i. = a face manna, in manera ifacia Frases s'istentàt a gioghitai cun sa fancedha a faci istentia, adenantis a totus!(S.Loi)◊ malatratais is babbus, perou andais a dhus perì dinai a faci istentia.
istentónzu , nm Definitzione
su istentare, su fàere o torrare o bènnere prus a trigadiu
Sinònimos e contràrios
retaldu,
tardamentu
Frases
ses semper ghirandhe tardu: aite custu istentonzu, cada sero?
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
retard
Ingresu
delay
Ispagnolu
retraso,
atraso
Italianu
ritardo
Tedescu
Verspätung.
istentórju , nm Definitzione su istentare a meda, istentóngiu longu Sinònimos e contràrios istentonzu Ètimu srd.
istentósu , agt Definitzione nau de trebballu, chi faet istentare, arrechedit tempus meda, si faet cun dificurtade Sinònimos e contràrios istantariosu / cdh. stintosu Frases cussu est triballu istentosu ca si faghet a inzotu ◊ sa mandronia est gai istentosa chi sa povertade nche la sichit e la códiat (A.Bernardini)◊ est unu logu atesu e su viazu est istentosu Ètimu srd.
isténtu ilténtu