A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istrexàre istesàre

istrèxi, istrèxiri istrègere

istrexíre istregíre

istréxu istégliu

istrezàju , agt, nm Definitzione nau a disprétziu, can'e isterzu, chi o chie est pentzandho a furare Sinònimos e contràrios bertulaju, isterjale Ètimu srd.

istrezàle isterjàle

istrezaràda , nf Definitzione su istrezarare, papare a tzatzadura Sinònimos e contràrios abbentrada, abbuzada, atrimpanada, sassada Frases pro una púdida istrezarada mi che aiant furadu sa robba! Ètimu srd.

istrezaràre , vrb Definitzione bufare o papare a tzatzadura, coment'e prenendho istrégiu Sinònimos e contràrios abbudagare, abbudhai, tzatzare Frases no as a crètere ca seo bennia a m'istrezarare de binu e licores, no! (M.Deiana)◊ custos mandrones pentzant a s'istrezarare cun sa cosa mia, no a tribballare!

istrezaría , nf Definitzione atzione, cumportamentu, unu fàere de istrezaju, furas de cosighedhas Ètimu srd.

istrezéri istelzéri

istreziàre , vrb Definitzione ispostare de tretu, trantzire unu pagu Sinònimos e contràrios istesare, istregire | ctr. acoltziare, acostai Frases fit chirchendhe de che los istreziare de su nuraghe ◊ za che los ant istreziados! Ètimu srd.

istrezòne istrazòne

istrézu istégliu

istría iltría

istriàdu , agt: striau Definitzione chi portat is pilos coment'e atzutzudhios; chi s'istria dhi est passada in pitzu de conca e dhi at apicigau sa maladia Frases seo istriadu de su fritu ◊ est una pudha istriada Ètimu srd.

istriadúra , nf: istrigadura Definitzione su male chi nanca faet s'istria candho passat in pitzu de unu; meighina chi si faet naendho is brebos, po su bonu o po su malu Sinònimos e contràrios istrionzu, striamentu Frases su pipiu, siat po is istrigaduras de tzia Catalina o po àteru, istadiat mellus Ètimu srd.

istriài, istriàre , vrb Definitzione fàere istrigaduras, po su bonu o po su malu Sinònimos e contràrios afatugiare, afaturai, ammaghiare, ammainai, apungare Frases sa fémina at istrigau bèni su pipiu, dh'at aprapau in dogna parti pispisendi e narendi brebus 2. est cumenti e chi mi apant istriau is ogus suus cun sa luxi insoru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ensorceler Ingresu to bewitch Ispagnolu embrujar, hechizar Italianu stregare Tedescu verzaubern.

istriàre 1 , vrb Definitzione sentire istriore de su fritu o de sa timoria Sinònimos e contràrios arpilare, astriare* Tradutziones Frantzesu frémir d'horreur Ingresu to be appalled Ispagnolu espeluznarse Italianu raccapricciare Tedescu schaudern.

istriàu , pps, agt, nm Definitzione de istriare, -are 1; chi dhi at fatu male s'istria; chi est grogo meru de s'atirítzia, ma fintzes custa maladia etotu Tradutziones Frantzesu ictérique Ingresu jaundiced Ispagnolu ictérico Italianu ittèrico Tedescu ikterisch.

istribitàre , vrb: istribitzare Definitzione fàere istribitu, moida, giare genia de cropos cun is peis a terra, fintzes coment'e po si ammostare contràrios a calecuna cosa, o po fàere fuire Sinònimos e contràrios intrigliare, istrampizare, istripizare 2. istribitant e apedhant chi custas cosas sunt tropu ◊ si est pesadu a pabarotadas, istribitzendhe cun maigantu arrennegu Tradutziones Frantzesu faire du vacarme Ingresu to make a din Ispagnolu hacer ruido Italianu strepitare Tedescu lärmen.