istrigiulàda , nf Definitzione su istrigiulare, passada de istrígiula Frases candho est in s'istadha, a su cuadhu dhi giàs una bella istrigiulada! Ètimu srd.
istrigiulàre , vrb: istrizolare, istrizulare, strigiulai Definitzione frigongiare a istrígiula (mescamente nau po animales) Sinònimos e contràrios imbrustiare, ispatzulare Frases at istrigiulau su cuadhu fintzes a dhu fàere lúghidu che istedhu ◊ si est brutu dh'istrizolas bene e torrat lúdigu! Ètimu ctl. estrijolar.
istrígiulu iltrízile
istríglia , nf: istríllia Sinònimos e contràrios istrígiola Frases a conca de majolu, a s’annija lezera, si no bastat s’istríglia bi cheret su matolu! ◊ teniaimis s'ebba semper illughidada a brusca e istríllia Ètimu itl. striglia.
istrigliadòre, istrigliadòri , nm Definitzione cudhu chi passat s'istrígiula a is cuadhos.
istrigliài, istrigliàre , vrb: istrilliare Definitzione passare s'istrígiula a is cuadhos; giare una briga, unu certu Sinònimos e contràrios industriare, strigiulai / briare Ètimu itl. strigliare.
istrigliòne , nm Definitzione genia de sedha cun isterrimentu modhe, adatu po fàere cicire fémina a cuadhu, a gropa Sinònimos e contràrios cdh. stridhoni Frases bi aiat féminas sétzidas paris a reinas in sos istrigliones ◊ benzo deo puru, in s'istriglione, cun babbu, a montes!
istrigliòne 1 , nm Definitzione pètene grussu, mannu Sinònimos e contràrios ispidhone Ètimu srd.
istrígnere , vrb: istrínghere,
istringi,
stríngiri Definitzione
acapiandho o poderandho, tirare forte is càbudos de su lióngiu, agguantare cun fortza; bènnere o pònnere prus acanta, a cracu; foedhandho de cosas de papare, isserrare de su corpus
Sinònimos e contràrios
acoltziare,
afianzare,
afíere,
astrínghere,
isserrare
| ctr.
illascare,
isciagai
Frases
est poderandhosi sa conca e istringhendho is barras po su ferenu ◊ dèu abarru pagu a istringi su crobu! ◊ chin sa manu istringhet su frore ◊ est coment’e s’anguidha candu si bolit istringi po dh’aciapai: illiscinat! ◊ m'istringhent sa manu mandhèndhemi cun Deus ◊ tocat a tirare sa letranga e a istrínghere sa chíngia ◊ po no intèndhere su fritu s'istringhet s'isciallu in tzugu
2.
istringhídebbos de prus, ca no che cabimus totugantos, sinono!
Ètimu
ltn.
stringere
Tradutziones
Frantzesu
serrer
Ingresu
to grip
Ispagnolu
apretar,
estrechar
Italianu
strìngere
Tedescu
drücken.
istrignòne , nm: istrinzone, stringioni Definitzione pítziri de ferru grussu chi impreant is fusteris, is ferreris po poderare cosa, is maistos de muru po poderare istrintas is régulas candho ischedrant atzas de muru Sinònimos e contràrios sargenti.
istrigolzàre , vrb Definitzione pònnere e orrumbulare in terra a longu a longu, in su pruine Sinònimos e contràrios imbrortzinare, istrighinare.
istríllia istríglia
istrilliàre istrigliài
istríllidu , nm Sinònimos e contràrios istrillu, trachidada, tzacàrridu Frases s'istet mudu su cannone cun s'istríllidu feu de sa mitràglia! (Murone) Ètimu srd.
istríllu , nm: strillu Sinònimos e contràrios istrígulu, istríllidu / istridu / istile Frases in custu sonu intendho sos istrillos de s'ódiu ◊ in altu in altu bolaiat s'àbbile manna betendhe calchi istrillu (A.Casula)◊ mamma est abboxinendi totu a istrillus: Prestu, de innòi a fora su tiau! 2. dhu timit a istrillu! 3. sos bandhidos essiant pro fàghere assachizos armados de archibbusu e de istrillu.
istrimagiàre ildimajàre
istrimíngiu , nm Definitzione cosa, faina, trebballu de fàere, impegnu Sinònimos e contràrios impíciu, impignu Frases cun d-unu pagu de istrimíngiu preparo su ladamíngiu po s'ortu ◊ s'iscràs no teniat s'istrimíngiu de prulire s'istadha (G.Deidda/M.Saderi)
istrimínu, istrimínzu , nm Definitzione genia de moida, de cosa chi si movet Sinònimos e contràrios istrepitzu Frases dogni tzochitu, dogn'istriminedhu lis pariat cudh'ómine in su giannile ◊ a dogni movitia de animale o de zente si movet dogni chima e dogni ae faghet istriminzu.