A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istrinzòne istrignòne

istriónzu , nm Sinònimos e contràrios istriadura Ètimu srd.

istriorài , vrb: striorai Definitzione fàere atzutzudhire su pilu de su fritu, pònnere sa tzudha Sinònimos e contràrios astragare, impilurtzai, impribillutziri 2. araxis istrioradas de frius Ètimu srd.

istrioraméntu , nm Definitzione tremidura longa cun atzapuladura de dentes po fritu, assíchidu o callentura Sinònimos e contràrios arpilia, astriada, istriore, tidilia, titifrius Ètimu srd.

istriòre, istriòri , nm: striori Definitzione genia de trémia chi giaet sa carena po assustru o fritu Sinònimos e contràrios arpilia, astriada, astriore, istrioramentu, tidilia, titifrius 2. is araxis chi si tragat s'edadi faint intèndiri is istrioris de sa becesa (Z.Sanfilippo) Ètimu ltn. stridore(m) Tradutziones Frantzesu frisson Ingresu shiver, thrill Ispagnolu escalofrío Italianu brívido Tedescu Schauder.

istrípa , nf: istrípia, stripa Definitzione arraighina de sa gente, de una famíglia / èssere de mala istripa = (fintzas) èssere de mala uta, de mala ispétzia, de naturale malu Sinònimos e contràrios aredeu, arràcia, arrampile, arrépula, iscratza, iscrípia, istepa, istripile Frases cussu cristianu est de istrípia lègia! 2. sa muzere nachi est sempre annuzada e de mala istripa Ètimu ltn. stirps, stirpis Tradutziones Frantzesu origine, lignée Ingresu descent Ispagnolu estirpe Italianu stirpe Tedescu Stamm.

istrípa 1 , nf Definitzione pelea manna / picare un'i. Sinònimos e contràrios antua, cadha, cària, cumbata, impodha, inzotu, istimpida, matana, mugna, pista, pistapone, podha Frases cuss'afuta e s'istripa chi nos amus picau nos at catzau su sonnu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sacré travail Ingresu bad strain Ispagnolu tute Italianu faticàccia Tedescu schwere Anstrengung.

istripàda , nf Definitzione su istripare; fintzes pelea 2. a che pigare già bi l'at leada s'istripada! ◊ su fogarone ponet fine a sos diveltimentos e a sas istripadas de carrasegare: s'incràs incomintzat sa carésima Ètimu srd.

istripài , vrb Definitzione tirare a s'arratza de s'aredeu, assimbigiare a s'istripa Sinònimos e contràrios arraciai | ctr. irratzare, iscastare Frases fígiu nostru at istripau a s'arràcia de is Càulis.

istripàre , vrb: stripai* Definitzione bogare sa matza, su matzàmene; crepare Sinònimos e contràrios immatare, immativuzare, irbentrare Ètimu srd.

istrípia istrípa

istripidàda , nf Definitzione su istripidare Sinònimos e contràrios istrampidada, istripidinzu Ètimu srd.

istripidàre , vrb: istripitare Definitzione fàere una genia de movimentu cun is cambas, ponendhodhas a grughe ballandho; fàere tzàcurros cun is peis iscudendho su fundhu de s'iscarpa a terra ballandho, fàere istribitu fintzes po cosa in contràriu Sinònimos e contràrios aciapitai, atzopitai, istripizare, sciampitai / bacanare, sciumbullai, tzacai Frases "Ràida?!…" isclameit, istripidèndhesi a sa notíscia ◊ àltziat sa boghe, si leat matana, istrípidat e sonat e, si li dant contra, segat s'arresonu ◊ eris note fit ballendhe: deo no lu aio bidu mai gai allegru, istripidendhe forte cun ambos pes! 2. prima de iscanzare die si est ischituladu e a pupa de iscuru est isérghidu che cane istripidadu (G.Mele) Tradutziones Frantzesu piétiner, trainer les pieds, faire du vacarme Ingresu to make an uproar, to shuffle Ispagnolu pisotear Italianu scalpicciare, strepitare Tedescu zertrampeln, lärmen.

istrípide , nm Definitzione cuadhedhu de linna po poderare is tàulas de su letu; trastu béciu de fuliare Sinònimos e contràrios críspili / baldulete 2. s'at béndhidu fintzas sos istrípides de domo: cadreas isfrasciadas, letos betzos, tàulas e petzos Ètimu itl. trespide.

istripidínzu , nm Definitzione su istripidare Sinònimos e contràrios apeisinzu, apetigu, istrampidada, istripidada Ètimu srd.

istrípidu , nm Definitzione moida de passos, cropos de peis a terra Sinònimos e contràrios apetigu, atrípidu, istrepitzu, istrimutu, tribitu Frases su cadhu est a istrípidos Tradutziones Frantzesu piétinement Ingresu scuffling Ispagnolu ruido de pasos Italianu trepestìo Tedescu Getrampel.

istripíle , nm Definitzione arraighina de sa gente, de una famíglia / èssere de malu i. = àere naturale malu Sinònimos e contràrios aredeu, arràcia, arrampile, arrépula, iscrípia, istripa Frases s'istripile de Cainu nos pessighit: pro una fasche de caricotos no podimus andhare a cara arta! ◊ no mi sèghero chi so dego s'istripile de Zudas! ◊ de Fulanu ndhe amus connotu s'istripile! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souche, origine, lignée Ingresu birth Ispagnolu estirpe Italianu stirpe Tedescu Stamm.

istripinzàre , vrb Sinònimos e contràrios istripidare* Frases sunt istripinza istripinza dae primu sero, custas dies de carrasegare.

istripínzu , nm Definitzione moida de passos Sinònimos e contràrios apeisinzu, apeitu, apetigu, istrepitzu Ètimu srd.

istripitàre istripidàre