istrelletzài , vrb Definitzione coment'e istrapaciare, pigare de mala manera (nau fintzes in su sensu chi unu est cumenciandho a manigiare bene sa cosa, imparandho) Frases immoi Antonichedhu istrelletzat bèni is campanas e de donniuna ndi connoscit is nodas (G.Cadeddu).
istremàdu , pps, agt Definitzione de istremare / piànghere a s'istremada = a toroju, a meda e a boghes Sinònimos e contràrios disartoriadu, illaéndhidu, iscinigau / istremu 2. su teju fit unu piantu istremadu chi pesaiant candho moriat una pessone.
istremàdu 1 isteremàdu
istremaméntu isteremaméntu
istremàre , vrb: stremai Definitzione torrare o portare a s'istremu, a su prus pagu o a su peus istadu Ètimu itl. stremare.
istremàre 1 isteremàre
istrembécu istrambécu
istremenàda , nf Definitzione su istremenare Sinònimos e contràrios isteremamentu, spilladura Ètimu srd.
istremenadòre , agt Definitzione nau de logu in costera, a trèmene, chi est sugetu meda a che calare a bàsciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébouleux Ingresu subject to landslides Ispagnolu desmoronadizo Italianu franóso Tedescu abrutschbar.
istremenadórzu , nm Definitzione logu, terra chi istrèmenat, chi che calat a bàsciu Sinònimos e contràrios istremenadore Ètimu srd.
istremenàdu , pps, agt: istremenau, stremenau Definitzione de istremenare; nau de logu, chi ch'est calau su trèmene; chi no tenet làcana o fine de cantu est mannu o meda Sinònimos e contràrios irbàndhidu, isteremadu / illacanadu, isfundharadu 2. su murmutu de sa funtana a s'ànimu meu, de pore e ispantu prenu, pariat s'alenu istremenadu de unu deu ◊ unu tempus is gimineras fiant istremenadas: dhoi capiat totu sa famíglia asuta Tradutziones Frantzesu éboulé, illimité Ingresu slid down, boundless Ispagnolu desmoronado, ilimitado Italianu smottato, franato, illimitato Tedescu abgerutscht, unbegrenzt.
istremenadúra , nf Sinònimos e contràrios isteremamentu, sfossonamentu, smuronamentu, smuroni, spilladura Ètimu srd.
istremenàre , vrb Definitzione su orrúere solu solu de unu trèmene, de unu muroni de terra de pitzu a bàsciu, fintzes calare a bàsciu nau de unu andhare, de unu camminu in logu de costera; tròchere, isciusciare su trèmene comente faet chie furat terrenu ispostandho sa làcana, ma fintzes su èssere a làcana de pare cun ccn.; rfl. nau de unu, nàrrere isciolórios, ammachiare Sinònimos e contràrios desmuronai, immarginare, irribbare, isteremare, smuronai Frases cun custas abbas aira su logu est totu istremenendhe 2. seo mirandhe sos caminos artziandhe a sos montigos e cussos istremenandhe a badhe 3. sa tanca tua istrèmenat cun cussa de Fulanu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'ébouler, franchir les limites Ingresu to slide down, to digress (from sthg) Ispagnolu desmoronar, invadir Italianu franare, sconfinare Tedescu abrutschen, einfallen.
istremenàu istremenàdu
istremenónzu , nm Sinònimos e contràrios isteremamentu, sfossonamentu, smuronamentu, smuroni, spilladura Ètimu srd.
istrementíre , vrb: istremuntire, istremutire, istrimutire Definitzione fàere sa cara che sa tela de s'assíchidu, de sa timoria manna, trèmere de sa timoria Sinònimos e contràrios acicai, arrorisai, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ilgirare, ispantamare, ispramai, istremuntziare, stramutiri, stremessiri Frases mi so istremutida candho mi at nadu chi sos irrocos suos mi falaiant (G.Ruju)◊ ite múilu feu: ndhe istremutit dogni cristianu! ◊ s'intendhiat piantu e maledissiones chi istremuntint su coro a chie sisiat ◊ custos no sunt anneos gai, ma colpos chi istremutint su leone! ◊ su bentu si pesat muidendhe, iscútinat sas àlvures e paret de las chèrrere ispeigare: ma deo no m'istremunto! ◊ aiat mortu s'ammoradu de malesaura: sas peràulas chi at betadu faghiant istremuntire ◊ intendhendhe su telèfono a sas duas de note mi ndhe so pesada istrimutida tres prammos dae su letu! 2. candho miro su càvanu iscarridu de cussu criu m'istremutit sa pedhe! Ètimu ctl. estrementir Tradutziones Frantzesu terrifier Ingresu to terrify Ispagnolu aterrorizar, asustar Italianu atterrire, terrificare Tedescu erschrecken.
istremòre , nm: istremoru Definitzione meravíglia manna, cosa meravigliosa meda, istraordinària Sinònimos e contràrios isermore | ctr. mendighéntzia Tradutziones Frantzesu grandiose Ingresu grandiosity Ispagnolu grandiosidad Italianu grandiosità Tedescu Großartigkeit.
istremorósu , agt Definitzione chi istremuntit, faet istremuntire, chi faet meravigliare meda Sinònimos e contràrios arrorosu, iscaramentosu, istreorosu, terrorosu Frases a bídere cussu logu istremorosu faghet piànghere a chie no ndhe at gana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrifiant Ingresu terrifying Ispagnolu terrorífica Italianu orrèndo, terrificante, spettacolare Tedescu erschreckend.
istremóru istremòre
istrempàda istrampàda 1