A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istraúltu istraóltu

istraúntu , agt Definitzione brutu meda de ógiu Sinònimos e contràrios losingiosu Tradutziones Frantzesu graisseux, crasseux Ingresu oily Ispagnolu bisunto, grasiento Italianu bisunto Tedescu schmutzig.

istraúra istrasúra

istraússu , nm Definitzione fragassu, moida forte a tzàcurros sighios Sinònimos e contràrios isciarrocu, istragàciu, sdorrocu, straúscinu Frases imbrunconanno in s'iscala de linna at fatu un'istraussu chi si funt assuconaos totus.

istravacàre , vrb Definitzione furriare a terra, orrúere Frases trambucat e che istravacat in terra che sacu! 2. cheriat una munnedha fata dae unu pretzisu dissignu, nàschida dae un'idea sua istravacada.

istravàciu , agt, nm: istravàgiu, stravàciu Definitzione nau de ccn., chi est malegontzu, matratu, nau de cosa, chi est consumada, ispaciada, bècia; frazadura, manígiu chentza reguardu / èssere de istravazu = de manizu mannu, manizadu a meda, pro cosa bruta Sinònimos e contràrios fadicosu, famicosu, pedhitzoni, pedidore, pobiritedhu / iscrau / cossumidura, finigoni, ispitidura Frases is propietàrius si fiant benni su braberi a peis po no s'imbesturai in butega cun cudhus istravàcius chi teniant fragu de sudori (B.Lobina)◊ vida lègia fiat sa sua, cun su babbu sempri apitzus che unu meri cun is istravàgius ◊ sos pilocos a issa la tratant che una tzerachedha de istravazu Tradutziones Frantzesu gueux Ingresu tramp Ispagnolu mendigo andrajoso Italianu pezzènte Tedescu armer Schlucker.

istravadhicàre , vrb Definitzione iscummítere ponendhosi in perígulu puru, cun atrivimentu tropu, chentza régula.

istravàdu , pps, agt Definitzione de istravare; chi est chentza travas 2. li filo una trobea chi at a tardare a si bídere istravadu! ◊ sos boes sunt istravados.

istravàgiu istravàciu

istravanàda , nf Definitzione fata o cosa ispantosa, bella meda Ètimu srd.

istravanadúra , nf: stravanadura Definitzione cosa fata unu pagu a machine, chentza dhue pentzare meda, fintzes faendho dannu Sinònimos e contràrios abbentadura Frases sas istravanaduras de Pedru fint sas imbriagheras, sas brigas, sa zelosia ◊ bestiat a istravanadura Ètimu srd.

istravanàu , agt: stravanau Definitzione dhu narant prus che àteru po bellu o bonu meda, a bortas fintzes istranu Sinònimos e contràrios incantosu, ispantosu, manninu, meravizosu, togo 2. su fai impressi sentza de pensai fait istravanau su cristianu fintzas santzeru de conca.

istravàre , vrb: stravai Definitzione pigare e bogare is travas a un'animale troboiu Sinònimos e contràrios istrobeire | ctr. trabai Frases si est travau, su molente, dh'aus a istravare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désentraver Ingresu désentraver Ispagnolu desapiolar, desmanear Italianu spastoiare Tedescu von den Fußfesseln befreien.

istravasài, istravasàre , vrb Sinònimos e contràrios iscolomare.

istravàzu istravàciu

istraventàre , vrb Definitzione orrúere de si fàere male Sinònimos e contràrios iscollai Frases onco s'istraventet in domo sua!

istravéu , nm Definitzione su istraviare, divertimentu o àteru apentu po passare ora Sinònimos e contràrios desogu, desviu, dirvagu, irbelegu, ispàssiu, istràviu Frases benénnidos e bonu istraveu!

istraviàda , nf Definitzione su istraviare; su malu fàere, su èssere foras de su camminu giustu Sinònimos e contràrios iscoitada Frases apo sa cara in terra pro s'istraviada de fizu meu (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embardée Ingresu stray Ispagnolu derrape, extravío Italianu sbandata Tedescu Schleudern.

istraviadòre , agt: straviadori Definitzione nau de ccn., chi istat cun pagu cosa, chi no arrechedit cosa meda Sinònimos e contràrios aorradori, arreguadori Ètimu ctl. estalviador.

istraviài istarviàre