istrazòne , nf: istrezone Definitzione segure mesana / min. istrazonedha Sinònimos e contràrios iltradizona, piuledha, seguredha, segurisca Frases si li bisonzavat su martedhu poniat su tolu de sa istrazone. Terminologia iscientìfica ans
istreàre istesàre
istrecadórzu , nm Definitzione logu, tretu inue si firmat su bestiàmene asuta de is matas in s'umbra a passare su merie in s'istade, o ue crocat, e po cussu est totu ladamíngiu Sinònimos e contràrios corcadorja, istracorzu Ètimu srd.
istrecadúra , nf: strecadura Definitzione su istrecare, segare a pistadura Sinònimos e contràrios aggatadura, strecamentu Frases a istrecadura cun su didu mannu (fintzas de ambas duas manus) si faint is malloredhus Ètimu srd.
istrecài, istrecàre istercàre
istrecàre 1 istercàre 1
istrecàu , pps, agt Definitzione de istrecare; chi est ladu, ciatu, pistau 2. at arriscau de mòrriri istrecau.
istrechedhài , vrb: istrecuedhai Definitzione istrecare, crepare o pistare cosa incracandho a forte o ponendhodhi pesu mannu in pitzu; betare apare foedhandho, nàrrere chentza ischire sa cosa Sinònimos e contràrios cerfai, ischerfare, ischitzare, istercare, pistae / farrambuliai Frases seu totu istrechedhau, seu unu sacu isbuidau furriau a pedhi imbressi 2. ita mi ses istrecuedhendi, chi cussu no dhui fiat?! ◊ ita ses istrecuedhendi: duas dis nd'est essia de s'ofítziu!…◊ gei funt momentus maus, ma bosatrus puru gei abarrais pagu a s'istrecuedhai! Ètimu srd.
istrecorgiàre , vrb Definitzione alladamingiare cun su bestiàmene (ponendhodhu a crocare apostadamente in calecunu tretu); malatratare, guastare una cosa Sinònimos e contràrios ammasongilae.
istrecórgiu istracórzu
istrécu , nm Definitzione cosa istrecada; fintzes ladamíngiu Sinònimos e contràrios ischítzulu / isterca*, melda.
istrecuedhài istrechedhài
istrefàre , vrb Sinònimos e contràrios abbullonare, aggatare, cerfai, ischerfare*, ischitzare, istercare Frases o Sardigna, Sardigna, ammenta puru sos potentes esércitos antigos chi avantzaiant cun passu seguru pro istrefare sos tuos nemigos (S.Lay Deidda).
istrègere , vrb: istrexi, istrèxiri, strègiri Definitzione passare a frigadura calecuna cosa (prus che àteru orrobba) po ndhe suspire abba, pruine, asciutare, illimpiare o àteru / istrexirisí de ccn. = impiparesindhe, no fàghere contu de sa crítiga de s'àteru Sinònimos e contràrios brobbire, frobbire, trèghere Frases isterremus unu sacu: issa, chi pigàt tabbacu, si nc'istrexiat su nasu! ◊ istrexi is làmbrigas!◊ s'istrexu isciacuau dh'apu istréxiu dèu ◊ est istregendosí is ogros po sa cibudha, ma no est prangendo Ètimu ltn. extergere.
istreghéssu , nm Sinònimos e contràrios istragàciu, strebessu Frases sa canna candu tirat bentu fait istreghessu Ètimu srd.
istregiàle, istregiàri isterjàle
istregíre , vrb: istretzire,
istrexire,
istritzire,
istrizire Definitzione
istesiare, trantzire unu paghedhedhu, fàere logu, mòvere unu tretu pagu
Sinònimos e contràrios
astesiai,
illalgare,
iscritzire,
issuzire,
istegiare,
istesare,
istirire,
istreziare,
istrinzire,
schilliari,
tòlchere,
trancire
| ctr.
acoltziare,
acostai
Frases
su trau si che fit istregidu dae s'àlvure ◊ nche l'aiat ischitata istritzinnencheli su bratzu ◊ bi aiat tres muscas chi no si che cheriant istretzire dae sa brochita ◊ nointamas de si che istrizire si m'acúrtziat de piús
Tradutziones
Frantzesu
éloigner,
déplacer
Ingresu
to move away
Ispagnolu
alejar,
apartar
Italianu
scostare,
spostare
Tedescu
wegrücken.
istrégiu istégliu
istrèglia , nf Definitzione istella, astru lughente de su firmamentu Sinònimos e contràrios istedhu Frases sos ojos osservade chi sunt duas istrèglias luminosas! (cps)
istrejàre istegiàre