A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lichídu, líchidu , agt: allichidu Definitzione bellu e bonu meda, límpiu: dhu narant meda de gente po nàrrere chi unu est própriu male postu, malibigau Sinònimos e contràrios distintu, ciaru, límpiu, netu / malacónciu, malibigau Maneras de nàrrere csn: binu l. = sentza de mexinas, sintzillu, fatu de àxina; balanzu líchidu = a netu, fora sos gastos; trigu, late líchidu = netu, límpiu; gei est l. = gi est a frori!…; cardiare a sa líchida = bídere bene, craru 2. gei est líchidu!…

lichinàrgiu licaniàrgiu

lichisítu , agt Sinònimos e contràrios licantzu, lichitosu, lichitu Ètimu srd.

lichitósu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi praghet meda, gustosa Sinònimos e contràrios licantzu, lichitu Frases at fatu unu pràngiu de cosas lichitosas ◊ at bogau unu pischedhu de casu fatu lichitosu Ètimu srd.

lichítu , agt, nm Definitzione nau de cosa de papare (o fintzes de àteru), chi est praghillosa, chi praghet meda, gustosa; nau de unu, chi dhi praghet meda a papare, chi ndhe andhat macu po ccn. cosa de papare Sinònimos e contràrios licantzu, lichisitu, lichitosu / praxibi / licàngiu, licaniàrgiu Frases fit bodhendhe frúture lichita ◊ de sos prus binos lichitos ndhe bufant totu a piaghere 2. ant fatu una deghina de minutos de giogu lichitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exquis Ingresu delicious, pleasant Ispagnolu exquisito, glotón Italianu squisito, piacévole Tedescu köstlich, vorzüglich.

licítima lezítima

licitimàe lezitimàre

lícitu létzitu

líciu 1 , nm, nf: litu, litza, litzu Definitzione donniunu de is filos chi in su telàrgiu passant in mesu de su ordiu, pendhendho apicaos tra s'ínsulu de apalas e sa càscia cun su pètene, e benint artzaos e calaos cun sa petzana: is litzas funt imbestias in duas cannas (una in artu, una in bàsciu) poderadas apicadas e si narant cun custu númene (pl.) fintzes is cannas cun is filos (canna de litzus); fintzes filicitu, genia de filu de is erbas Maneras de nàrrere csn: tèssiri a litzus = una manera de fàghere tessinzu; litos betzos = zenia de erba acambada meda, bona a manigare: bogat una chima de carchi prammu, cussa puru bona a manigare (a logos li narant "pabantzolu"), chi prima de fiorire est a concutza e candho s'isparghet faghet unu fioredhu grogu chi assemizat, de forma, a sa sitzia; andhare che filu sentza litu = andai mali; abbasciai is litzas (nadu de unu) = abbrandhare sa barrosia; no abbarrari ne in litzu e ne in pètini (nadu de ccn)= èssere de pagu imprastu, chentza frimmesa e ne cabile Frases como chi at s'insúliu pienu falat cotone in pètene e litos ◊ segundhu su tessinzu, sos litos podent èssere de bàtoro finas a deghessete 2. a su malàidu bi faiant bufare una tassa de abba cun cantos de litzos de linu aintro 3. mi est andhadu totu che filu sentza litu ◊ at abbasciau is litzas, cun mimi! Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. licium Tradutziones Frantzesu lice, lisse Ingresu heald Ispagnolu lizo Italianu lìccio Tedescu Schaft.

licoinàrgiu, licoinàrxu licaniàrgiu

liconàrgiu lacanàrzu 1

liconéri , agt, nm Definitzione amantiosu e connoschidore de is papares bonos Sinònimos e contràrios licaniosu Frases tenit dónnia bèni, ma issu no est ni liconeri e ni guturrosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourmet Ingresu gourmet Ispagnolu gastrónomo, gourmet Italianu buongustàio Tedescu Feinschmecker.

liconería , nf Definitzione cosa licante, lichita, saboria meda Sinònimos e contràrios apetitoja, bobboe, gulosina, licantzadoria, licantzúmene, licongeria Frases in is ofellerias asuta de is pròcius emu biu, postas in ammosta faci a sa bia, liconerias chi mi faiant su tziritziri Ètimu srd.

licongería , nf Sinònimos e contràrios liconeria* Frases tenendi su dinai ia acuntentau a tui puru cun cosas bonas, pillàntzia, licongerias e zigarrus.

liconía , nf Definitzione cosa licante, lichita, saboria meda Sinònimos e contràrios apetitoja, bobboe, gulosina, licantzadoria, licantzúmene Frases bollu de amori ancora gútias,che meli a bortas o píndula de amargura, ma sempri liconia po su coru miu in tristura (L.Melis) Ètimu itl. lecconia.

liconiàciu, liconiàxu licaniàrgiu

licoràmini , nm Definitzione licores, licores diferentes Ètimu srd.

licòre, licòri , nm Definitzione cosa a bufare, forte, cun àrculu e tzúcuru Sinònimos e contràrios resóliu Terminologia iscientìfica bfg Tradutziones Frantzesu liqueur Ingresu liqueur Ispagnolu licor Italianu liquóre Tedescu Likör.

licorídu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi est bona meda, saboria Sinònimos e contràrios licaldu, licantzu, lichitosu, lichitu, licu Frases cussa est sa petza prus bona, sa prus saborida, sa prus licorida ◊ de custu frutu licoridu assazadu ndh'as?

licoríssia, licorítzia , nf: ligorítzia, ligurítzia Sinònimos e contràrios arregalítzia, gurigulítzia, licarissa Terminologia iscientìfica rba, Glycirrhiza glabra Ètimu itl. liquirizia.