A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

licorósu , agt Definitzione nau de cosa de bufare, chi tenet unu sabore chi assimbígiat a su licore, druche.

lícu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi est saboria meda, licante; nau de unu, chi est delicau, fine de gustos, chi dhi praghent meda unas cantu cosas de papare, chi est un'ingurtone, chi iat a bòllere totu issu Sinònimos e contràrios licantzu, lichitu, licuridu Maneras de nàrrere csn: l. cantendhe = chi piaghet meda candho cantat; èssere l. de ccn. cosa = èssere amantiosu, learebbei gustu meda Frases l'ammossat su matzone a mossu licu mancari imbrastiadu de piúere ◊ tzancanos, betzos e iscadrudhados che passades totugantos che cosa lica, como chi in bidha no che at zòvanos! 2. ancora femu a iscí chi ses de istògumu licu ◊ cussu est licu de onores 3. padronos licos chi ti ant surzidu sas funtanas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exquis, gourmand Ingresu exquisite, gluttonous Ispagnolu exquisito, glotón Italianu squisito, ghiótto Tedescu köstlich, gierig, naschhaft.

licucàre , vrb: locucare Definitzione iscúdere, pistare a lecucu, iscúdere a púngios Frases sa mama pranghendhe si locucat sas petorras 2. utos de brunzu essint de petorras licucadas e de intragnas abrinadas ◊ tempos chena isperas chin ocros licucados (G.Delogu) Ètimu srd.

licuchínu , agt Definitzione chi essit a licucos, pedrighedhas tundhas, nau de una genia de pedra (preta l. = itl. spessartite) Ètimu srd.

licúcoro , nm Definitzione coròngios, lecucos, muntone de coròngios in is errios Ètimu srd.

licúcu lecúcu

licuéntzia , nf Sinònimos e contràrios licaldadoria, licaldúmini, licantzadoria, mangiusta Frases cioculate e àteras licuéntzias mamma s'impressaiat a las frisciare in sa muschiera Ètimu srd.

licuidài , vrb Definitzione betare sa meighina cun abba a bide, a matas / màchina de l. = zenia de pompa a betare meighina Sinònimos e contràrios meighinare Frases manixat bèni is atretzus po fai innestus, po pudai, marrai e licuidai.

licuidài 1, licuidàre , vrb Definitzione pagare totu, chitire o assardare, serrare unu contu Sinònimos e contràrios pacare.

licuidatziòne , nf Definitzione su licuidare, sa suma o totu su chi dhi tocat a unu de calecunu contu chi si serrat.

lícuidu , nm, agt Definitzione dónnia e css. cosa chi assimbígiat a s'abba a temperadura prus arta de zero: chi no est cagiau, chi no est a pedra o pruine o gasu: est unu de is tres istados de sa matéria

licurídu , agt Definitzione nau de su papare, chi portat sabore, pruschetotu sabore praghillosu Sinònimos e contràrios gultosu, licaldu, lichitu, lichitosu, licu, saboiru | ctr. isaboriadu, isàpidu Frases coghiat mànigos licuridos Ètimu srd.

licutéri , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere cricandho licutos, lendhas, contos de s'unu e de s'àteru, bodhetas Sinònimos e contràrios bodheteri, chistionarzu, contulàgliu, cràstulu, foxileri Ètimu srd.

licútu , nm Sinònimos e contràrios bodheta, contulàntzia, crítica, istrísina, lendha, naravèglia Frases sa bixina fait finta de andai a castiai is pudhas ma est ca bollit ascurtai is licutus (E.Nieddu).

licútzu , agt Definitzione min. de licu Sinònimos e contràrios licantzu, lichitu.

lída , nf Definitzione pistadura, marcu druchesau, giúmburos Sinònimos e contràrios libidore, lidigori, marchedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contusion Ingresu bruise Ispagnolu golpe, contusión, cardenal Italianu ecchìmosi Tedescu Schlagen, Schlag, Quetschung.

lidérru ladérru

lídhi , nm Sinònimos e contràrios dhodhi Terminologia iscientìfica pzn.

lidhía ladhía

lidhíu , agt Definitzione nau de pedrighina de tantos colores, chi est lisa, de oros de mare o de erriu Frases fit una preda lidhia chi s'abba de su riu at carignadu in sa càscia sua ◊ sunt sos ferrados zóculos titones catzendhe fogu in sa pedra lidhia Ètimu srd.