A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

licantzéri , agt, nm Definitzione chi o chie dhi praghent is cosas saborias, is cosas bonas Sinònimos e contràrios allimidu, licàngiu, licaniàrgiu, licarderi, lingherdu Ètimu srd.

licàntzu , agt: licanzu Definitzione chi praghet meda a papare o a bufare, saboriu Sinònimos e contràrios licaldu, lichitosu, lichitu, licoridu, licu Frases sos dulches sardos, cussos trabagliados a sa paesana, sunt de abberu licantzos ◊ pro lu ammasetare l'at imbitzadu cun bucones licantzos ◊ prima lu bufaias cun s'upedhu, su mústiu licantzu Sambenados e Provèrbios smb: Licanzu Tradutziones Frantzesu savoureux, appétissant Ingresu tasty Ispagnolu sabroso Italianu gustóso, saporito, appetitóso Tedescu schmackhaft.

licantzúmene , nm Definitzione cosas licantes Sinònimos e contràrios apetitoja, bobboe, gulosina, licantzadoria, liconia, pititeria Ètimu srd.

licànzu licàntzu

licardéri , agt, nm Definitzione chi o chie dhi praghent is cosas saborias, is cosas de papare bonas Sinònimos e contràrios allimidu, licàngiu, licaniàrgiu, licantzeri, lingherdu Ètimu srd.

licardína , nf Definitzione cosa licante Sinònimos e contràrios licantzadoria, licardúmene.

licàrdu licàldu

licardúmene , nm Definitzione cosas licantes Sinònimos e contràrios licaldadoria, licardina, mangiusta / cdh. licaldúmini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourmandise Ingresu licked things Ispagnolu exquisitez Italianu leccume Tedescu Leckerbissen.

licaríssa, licaríssu , nf, nm: licheríssia Definitzione genia de erba chi faet un'arraighina de sabore drucóngiu; genia de druche fatu cun licorítzia, prus che àteru longu coment'e a fustigu (ma fintzes a biculedhos), de colore niedhu Sinònimos e contràrios arregalítzia, gurigulítzia, licoríssia Frases de unu sodhu tandho mi bi essiat licarissu, castanza e carrubba ◊ pasta de licarissu indruciada Terminologia iscientìfica rba, Glycyrrhiza glabra. Ètimu itl. liquirizia.

licàrzu licàldu

licatzíne , nm Sinònimos e contràrios apetitoja, bobboe, licantzadoria, liconia, pititeria Frases est durche coment'e licatzine Ètimu srd.

liceàle , nm Definitzione istudiante de su liceo.

licènsa lesséntzia

licensiài lescensciàre

licéntzia lesséntzia

licentziaméntu , nm: lissentziamentu Definitzione su licentziare, su che bogare a unu de su postu de trebballu Sinònimos e contràrios lissentziadura Frases cussas brullas tandho si pagaiant cun su lissentziamentu in truncu ◊ mi ant postu in licentziamentu ca su rendhimentu fut tropu pagu Tradutziones Frantzesu licenciement, renvoi, débauchage Ingresu dismissal Ispagnolu despido Italianu licenziaménto Tedescu Kündigung.

licèo , nm Definitzione genia de iscola superiore Tradutziones Frantzesu lycée Ingresu liceo Ispagnolu colegio Italianu licèo Tedescu Gymnasium.

licheríssia licaríssa

lichidíri , vrb: allichidie* Definitzione remonire, mantènnere límpiu, pònnere apostu su logu, sa domo Sinònimos e contràrios arremonire, assetiai, cuncordai, illichidire.

líchidu 1 , agt: líticu Definitzione nau de istrégiu o de logu inue faet a pònnere cosa, chi no dhue at nudha, fintzes chi est netu, límpiu; nau de unu mezu de trasportu, chi no portat càrrigu, nau de una terra, chi no dhue ant semenau o prantau nudha Sinònimos e contràrios bódiu, isvacu, scàrrigu, vasiu | ctr. càrrigu, prenu Maneras de nàrrere csn: andhare, vènnere a manos líticas = a manos iscutas, chentza leare nudha; pesu l. = netu Frases in carrela colaiat unu pedidore cun sa bértula líchida ◊ sas tassas no istant mai prenas e ne mai líticas ◊ s'istàntzia est líchida ca ndhe amus bogadu totu pro illatare ◊ si aiat tremesatu de prenare sos istèglios líticos 2. ti ndhe ses ghiradu cun s'àinu líchidu: li podias barriare nessi linna? ◊ unu càmiu mannu cun pagos sacos de cosa est líchidu! ◊ ocannu amus lassadu s'ortu líchidu, gai pasat ca li faghet bene Ètimu ltn. liquidus Tradutziones Frantzesu vide Ingresu empty, unloaded Ispagnolu vacío, descargado Italianu vuòto, scàrico Tedescu leer.