A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

libbròne , nm Definitzione chie giurat su falsu in pitzu de s'Evangéliu o in pitzu de is relíchias Sinònimos e contràrios agiuramentadu, irgiuramentadu, zuramentone Frases a su libbrone nessunu li dat fide Tradutziones Frantzesu parjure Ingresu perjury Ispagnolu perjuro Italianu spergiuro Tedescu Meineidige.

líbbru, líbburu líbbaru

líbida , nf: lívida Definitzione genia de martigusa chi narant fintzes binistra màsciu, iscova de bíngia, de bòi, de preidi, de argiolas e faet coment'e unu frutighedhu tundhu orrúbiu Sinònimos e contràrios brigantina, cadhamaridos, iscorravoe, libidana, scovioi, tzacabingiadas Terminologia iscientìfica mt, Osyris alba Ètimu ltn. lividus.

libidàna , nf Sinònimos e contràrios líbida.

líbide , nf, nm, agt: límbide, límide, límina, límine, límite Definitzione oru, làcana chi distinghet duas propiedades; css. cosa chi faet de làcana tra su chi si podet e chi no si podet, tra su chi andhat bene e su chi andhat male in su fàere, mescamente in sa libbertade chi unu si podet pigare Sinònimos e contràrios afrontadura, afrontatzione, aprontu, làcana, trèmena / illebiadu, lébiu Maneras de nàrrere csn: faedhare fora de líbides = chistionare chentza cabu, afaiu; arare a líbide = subra subra, a pizu fine, chentza falare a fundhu; sentíresi líbide de conca, de istògomo = illebiadu, menzus Frases a líminas de semenériu ammaniaiant un'andhàina de terra neta pro pòdere narvonare su logu chene perígulu (G.Addis) 2. ista in límites tuos! ◊ ista atentu a no brincare su límine 3. mi sento unu pagu líbide Ètimu ltn. limite(m) Tradutziones Frantzesu limite Ingresu bound Ispagnolu límite Italianu lìmite Tedescu Grenze.

libidòre , nm: lidori Definitzione marcu druchesau in sa carre po pistadura Sinònimos e contràrios frincu, illivrinidura, leidora, lerigori, lidigori, macru, pistadura, sambellutau Frases custa pòvera carena zughet in dogni parte libidore (D.Mele)◊ mi at atripau a búngius e po cussu seu totu prenu de lidoris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lividité, bleu Ingresu bruise Ispagnolu cardenal Italianu lìvido Tedescu blauer Fleck, Striemen.

líbidu , agt Sinònimos e contràrios allirorau, ammalorau, atanau, biaitu, lidu Ètimu ltn. lividus.

libidúra , nf: lividura Sinònimos e contràrios allibidoramentu, leidora, libidore, lidigori, sambellutau Ètimu srd.

libréri , agt Definitzione nau de cane, chi est bagamudhu, rundhajolu, sèmpere in giru Sinònimos e contràrios rundhanu, runnadore, rundheri.

libría levría

librína , nf Definitzione fritu e bentu forte; genia de colore de sa pedhe candho unu tenet fritu meda Sinònimos e contràrios abra, abrina, araghe / istrachia, strasura, trarchia.

licaldadoría , nf Definitzione cosa licantza, lichita, saboria meda Sinònimos e contràrios licania, licantzadoria, licuéntzia, mangiusta / cdh. licaldúmini Frases tocat a fàghere connòschere sas licaldadorias nostras Ètimu srd.

licàldu , agt: licardu, licarzu Definitzione nau de cosa de papare, chi est bona saboria, praghillosa, gustosa meda; nau de unu, chi dhi praghent is cosas saborias, chi dhi praghet a papare druches Sinònimos e contràrios licantzu, lichitosu, lichitu, licu / licàngiu, licaniàrgiu, lingherdu / cdh. licaldoni Frases teniat unu naturale: li aggradaiat sa cosa licarda! 2. ischia chi fit licarda e li dei su cuntentu ◊ ladinu chi fit licaldu: mentovaiat meda cosa de manigare ◊ at assazadu su giagadu ca ndhe fit licardu meda Ètimu itl. leccardo Tradutziones Frantzesu savoureux, appétissant Ingresu tasty Ispagnolu gustoso, glotón Italianu gustóso, ghiótto Tedescu schmackhaft, gierig, naschhaft.

licànciu , agt Sinònimos e contràrios afissiau, fisciosu.

licàngiu , agt, nm Definitzione chi dhi praghent is druches; cosa de papare bona meda Sinònimos e contràrios licaldu, licaniàrgiu / licaldadoria, licantzadoria, licardúmene 2. in is tiàgias apariciadas si biet dónnia licàngiu.

licanía , nf Definitzione cosa licante, saboria meda, chi praghet Sinònimos e contràrios licaldadoria, licantzadoria, licuéntzia 2. at renuntziadu a sas licanias de un'amore e abbarrada est bajana Tradutziones Frantzesu délice Ingresu delight Ispagnolu golosina Italianu delízia Tedescu Köstlichkeit.

licaniàrgiu , agt: lichinàrgiu, licoinàrgiu, licoinarxu, liconiàciu, liconiaxu Definitzione chi dhi praghent meda is cosas gustosas, druches, licantzas, po papare Sinònimos e contràrios licaldu, licàngiu, licaniosu Frases gei depit èssi unu sannoredhu liconiàciu!… Ètimu srd.

licaniósu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi est fine, licantza, saboria; nau de unu, chi est amantiosu e connoschidore de is papares bonos, chi dhi praghent is cosas licantes Sinònimos e contràrios licaniàrgiu, liconeri Ètimu srd.

licànti , agt, nm Definitzione chi est gustosu meda a papare; genia de turrone, de Alicante Sinònimos e contràrios dilicanti, lichitu, licantzu Frases ant postu paradas in dogna cantoni, cun binu, turronis licantis, carapigna e pisci arrostiu ◊ su zibbibbu est su binu licanti ◊ su meli de armidha est licanti Ètimu spn. (torrón de) Alicante.

licantzadoría , nf Definitzione cosa de papare licantza, gustosa meda Sinònimos e contràrios apetitoja, arrechessitu, bobboe, gulosina, licantzúmene, licardina, liconia, pititeria Frases in sa càscia serrada a frísciu mamma bi cuaiat sas licantzadorias ◊ fint licantzadorias preparadas abbididamente pro Pasca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourmandise, morceau de roi Ingresu delicacy Ispagnolu exquisitez, manjar Italianu leccornìa, prelibatézza Tedescu Leckerei.