A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

liadòrza leadòrza

liadróxu , nm Definitzione su tretu inue in is errios si leat s'abba a cora, s’iscassat in su andhare e si faet intrare a unu possessu Sinònimos e contràrios cassiadorju, leada 2. s'arruaxu at serrau su bacu fendi a liadroxu e s'àcua at segau a manu manca Ètimu srd.

liàdu leàdu

liàdu 1 , pps: liau, ligau Definitzione de liare Sinònimos e contràrios acapiau, presu.

liàdu 2 , agt Definitzione nau de ccn., chi est postu de capedhu, chi giughet su bonete postu in conca Sinònimos e contràrios | ctr. illiadu, illionzadu.

liadúra , nf: ligadura Definitzione acapiadura, prus che àteru cosidura o incolladura chi si faet a is pàginas de is libbros po dhas poderare bene impare cun sa cobertina; si narat de is annoigadòrgios tra duos arremos de sa carena; pinzos de conca (mucadore, bonete); si narat fintzes de una genia de meighina a brebos, fatúgiu, in s'idea de acapiare s'àteru Sinònimos e contràrios liantza, prendhidura / cdh. liamu / annodricadorju, annuadórgiu, innoigadórgiu / fatúgiu, mazina | ctr. isorbidura 2. sunt sos ossos meos fiacados a fortza de su tantu patimentu, in cada ligadura irgiotulados 4. est coment'e chi ti apant fatu carchi fatuzu, carchi ligadura chi ti at aprantadu su coro e sa mente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu liage, reliure, remboîtage Ingresu binding Ispagnolu atadura, encuadernación, ligamento Italianu legatura, rilegatura Tedescu Binden, Einband.

liàga , nf: gliaga Definitzione malandra, genia de male (de segada, de freadura, de abbruxadura) chi in sa carena ndhe iscarràgiat sa carre bia; in cobertantza, unu malu a baliare, chie est de istrobbu che s'orrúngia Sinònimos e contràrios freadura, piae, piaga Frases ti apu a ungi is liagas cun s'ollu de is seti virtudis! ◊ is liagas de Cristus funta cincu 2. bell'àtara liaga, cussu!… Terminologia iscientìfica mld Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu plaie, ulcère Ingresu ulcer, sore Ispagnolu llaga Italianu piaga, úlcera Tedescu Ulkus, Wunde.

liagài , vrb: agliagai, gliagai* Definitzione apèrrere o fàere liagas, freaduras Sinònimos e contràrios apiagare, apragastare, friai.

liagàu , pps, agt: gliagadu Definitzione de liagai; chi portat calecuna liaga, chi est totu liagas / terra liagara de su sicoi = abberta, tzacada Sinònimos e contràrios malandrau Frases miràculos si biesint in tzegos, surdos, liagados ◊ gasi totu liagada ti poniat in presone.

liài , vrb: liare, ligai, ligare Definitzione acapiare cun calecunu lióngiu, ma mescamente acapiare bestimentu cun is corros de su bestimentu etotu (es. sa tiazola, su muncadore), o fintzes ammontare sa conca, aderetzare is pilos; rfl. chínghere; fàere una genia de meighina, fatúgiu, acapiare cun is brebos Sinònimos e contràrios acapiae, alliongiae, prèndhere | ctr. isòlbere, isprèndhere Maneras de nàrrere csn: liai ogu = pònnere ogru; liai bèni fuedhendu = fàghere unu chistionu ladinu, bene fatu, chi benit a concruos; ligai perda in anedhu = incrastare ranu de prendha in anedhu Frases candho si nch'est ischidadu, si est sapunadu, si at liadu sa berrita a tortu e at carrigadu s'archibbusu ◊ liadí sa bulla de sa camisa aintru de is cratzonis! 2. lis at nau sos berbos, a sos canes, pro los ligare ◊ cussu daori depit èssi ogu chi dhi ant liau! Tradutziones Frantzesu lier Ingresu to tie Ispagnolu atar Italianu legare Tedescu binden.

liài 1 leài

liàma làma

liàma 1 làma 2

liaméntu , nm Definitzione su liare, acapiare a brebos Sinònimos e contràrios pigamentu, prendhidura Frases fait sa mexina de su liamentu de s'ogu Ètimu srd.

liàndru leàndru

liàntza , nf Sinònimos e contràrios liadura.

liànu , agt: glianu* Definitzione chi no est forte, nau mescamente de sa manera de fàere o de èssere / còghere sa cosa a fogu l. = a fogu lenu, brandhu Sinònimos e contràrios lenu, pàsidu, pianu 1.

liànua , nf, nm: alliàuna, gliàuna, liàuna, liàuni, liàunu Definitzione fógliu, pígiu fine de ferru o àteru metallu, prus che àteru istangiau; genia de istrégiu Sinònimos e contràrios allàinu, lama, lamiera, làuna, olgiàuna 2. toca, aciapa su liàuni de mulli! ◊ at fatu una liàuna de drucis ◊ s'àcua fiat in su liàunu Ètimu ctl. llauna Tradutziones Frantzesu fer-blanc, bidon Ingresu tin Ispagnolu hojalata Italianu latta Tedescu Blech, Kanister, Dose.

liàre liài

líaru , agt: lieru, líeru Definitzione su significau de su foedhu fut antigamente cussu de líbberu, nau de su serbidore chi s'iscabbulliat de su mere, fut a contu suu in totu e gosàt de totu is diritos: como dhu narant pruschetotu de frutu, de gente, de animale chi no tenet neghe peruna, chi est bellu sanu; si narat in su sensu de líbberu e in su sensu de deretu puru, ténneru (nau de matas e fintzes de gente) Sinònimos e contràrios daretu, sanu, síncaru / líbberu | ctr. demmu, mantzadu, neciadu Frases frutuàriu lieru ◊ no est ómine lieru, cussu, no: est sempre curendhe! ◊ su catigadore est betzu, sicu ma lieru ◊ est fémina gentile e risulana, liera e bella 2. sentidus lierus ◊ s'àbbile atzuda e liera costoit su nidu in punta de sa rundha ◊ candho líera apo a èssere dae impignos bi apo a bènnere che monza in Terra Santa 3. mama mia a otanta annos fuit líara che pinna e che zughiat cantaganta unu sacu de patata subra su cúcuru (Z.A.Cappai)◊ su biadu de babbu candho fiat birde fiat líeru che canna Ètimu ltn. liber, libera Tradutziones Frantzesu intègre, sain Ingresu integral Ispagnolu íntegro Italianu ìntegro Tedescu unversehrt.