A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

levadósu , agt Definitzione chi faet levadas, ingestos Sinònimos e contràrios isermenchiau, strunciosu.

levàdu , pps, agt Definitzione de levare; chi dh'ant giagarau, pesau po dhu cassare, foedhandho de animales arestes Sinònimos e contràrios pessighidu 2. torresit a bidha levadu, abbirgonzadu e coi bàsciu ◊ esseint peri sa bidha che murones levados fuindhe.

levadúra , nf Definitzione su pigare, giagaradura Ètimu srd.

levàgnu , agt, nm Definitzione nau de terrenu po is calidades chi tenet, chi no est bonu, de terra metzana Frases sunt che pàstinu in terra levagna (G.Fiori) 2. cussos sunt narvonendhe in su levagnu.

levandína , nf Definitzione cumpostu chímicu cun cloro, po illimpiare, fàere prus bianca s'orrobba samunandho Sinònimos e contràrios varichina.

levantàra , nf Definitzione bentu forte de levante Frases po is levantaras su piscarori no at pótziu piscai Ètimu itl. levantara.

levànte , nm, agt Definitzione chie o chi est de leva, tzerriau a vísita po militare Frases sos levantes cun su sonadore una note sunt andhados a fàghere sa serenada a sas piciocas (G.Cau).

levànte 1, levànti , nm Definitzione unu de is bàtoro puntos cardinales, sa parte de ue essit su sole; genia de bentu, bentu de sole, budhiu, chi benit de cussa parte Sinònimos e contràrios oriente | ctr. ponente Frases sos bentos de levante sunt garrigandhe s'oro in sa marina frisca… Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu levant, Est Ingresu east Ispagnolu levante Italianu levante Tedescu Osten, Ostwind.

levantínu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet pagu firmesa, conca maca Frases non bollu fai nòminis, ma calincunu canàriu at cantau in língua levantina! Ètimu itl. levantino.

levàra , nf Definitzione totu su fedu chi faent is animales in d-una borta Sinònimos e contràrios fedu, leva Tradutziones Italianu cucciolata

levàre , vrb Definitzione pesare, fàere mòvere o essire, giagarare, prus che àteru fàere essire sa fera de sa tana, cassandho; fintzes fàere asseliare o istare a una parte un'animale; essire, andhare, tzucare Sinònimos e contràrios istanai / caciare, chelcire Frases mi so sonniadu levendhe unu sirbone (P.Pisurzi)◊ pariat a sa lestresa crabolu a canes levadu ◊ cudha fémina che la levaiant cun paràulas malas ◊ mi gighent a su leva leva currèndhemi che fera 2. sos istranzos chi beniant a domo abboigaiant dae tesu pro che lis levare sos canes (P.Fogarizzu) 3. - Ello… a uve ses levandhe? - A locu! Tradutziones Frantzesu débusquer, débucher Ingresu to drive out Ispagnolu desencovar Italianu stanare Tedescu aufjagen.

levàre 1 leài

levaròra lavadòra 2

levàta levàda

levàtili , agt Definitzione chi si che inartat, nau de una genia de pontes (o àteru chi si ndhe podet pigare o pònnere a borta a borta) Sinònimos e contràrios levadissu Ètimu srd.

levatríce , nf Definitzione maista de partos Sinònimos e contràrios lavadora 2.

lève , agt Definitzione chi est lébiu, delicau, de pagu fortza, chi no giaet tanta pena / avb. leve leve = a lébiu a lébiu; agt. leve leve = lebiedhedhu Sinònimos e contràrios lébiu | ctr. troposu Frases versos mios, bolade in coro sou che undhas leves de límpidos rios! ◊ subra a totus m'intendhia leve leve che un'ànghelu (T.Cau)◊ leve leve falat su lentore.

levécu , agt Definitzione chi est de carena mísera, fine, débbile Sinònimos e contràrios finigosu, iltrízile, scarritzinu, schirriolu, stinghiritzu / débbile Frases si est postu a ndhe l'arritzare, ma s'ómine fit levecu e at mutidu azudu (E.Pes).

leviànu , agt Sinònimos e contràrios istrambóticu, istrólicu, strambecu.

levidàde , nf Definitzione su èssere leve, pagu grave (nau de neghe, de unu male) Sinònimos e contràrios lebiesa | ctr. grajori.