A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

letranghigúrtzu latranghigúltzu

letrangósu letrancósu

letrína latrína

letríne , nm Definitzione s'imparu de su catechísimu Sinònimos e contràrios dotrina.

létu , nm Definitzione trastu de domo fatu aposta po crocare; css. isterrimentu po crocare, fintzes de sida, siat po gente e siat po animales; genia de sacu inue si format e istat su fedu fintzes a naschire / partes de su letu: cabitana, cabita o conca, peana, rete, pes, matalafu o banita, lentzolos, ammontu o cuguzura (burra, manta, fàuna); genias de letu po sa mannària: de una piatza (letixedhu, letinu), de piatza e mesa, de duas piatzas Maneras de nàrrere csn: corcare, intrare a l.; fàghere su letu, sos letos = torrare a pònnere bene sa cuguzura apustis pesados; aposentu de letu = istàntzia de corcare; l. de su carru = su fundhu de su carru fatu a taulones; l. de su binu = sa fexi, sa fundhana; l. de riu = s'iscaravossu inue istat o curret s'abba de sos rios; torrai de letu a istoja = torrare in bisonzu; anzena de l. (nau de fémina)= fancedha; pònnere in l., pònnere o istare in tàulas de l. = istrupiai, surrai a meda de pònniri istrupiu, èssiri in letu malàdius; èssere totu a unu letu = totu malàidos a una fasche; adoràresi su l. = abarrai crocaus in letu sentza de bisóngiu; no mi ch'est rutu dae su l. = no est parenti custrintu, no mi est nudha po dhi dèpiri donai cosa Frases teniat sa màgini de Nostra Sinniora apicada in conca de letu ◊ eo mi aia fatu contu mannu chi ocannu mi devia cogiuare e como chi fit cussu s'isetu no ap'orzu e ne fémina e ne letu! ◊ iat agatau sa pipia corcada in su letu 2. no mi ch'est mancu rutu dae su letu, no, pro li fàghere cussu piaghere! ◊ giamàdemi dutores de profetu a curare sos males chi mi agabbant in tàulas de letu ◊ su pastore teniat su bestiàmene totu a unu letu ca dh'iant fatu ogu malu Sambenados e Provèrbios prb: letu caldu domo frita ◊ chie dormit in letu anzenu no dormit cantu cheret Terminologia iscientìfica mbl Ètimu ltn. lectus Tradutziones Frantzesu lit Ingresu bed Ispagnolu cama Italianu lètto Tedescu Bett.

létu 1 léssu

letúra , nf Sinònimos e contràrios leghidura.

letzamanítzu , nm Definitzione terrenu grassu inue dhue at ladamíngiu meda Sinònimos e contràrios sualitzu Frases in locos de letzamanitzu bi aiat ammuratza a ispissu Ètimu srd.

letziòne, letziòni leisciòne

letzítera latítera

létzitu , agt, avb: lícitu, lítzidu, líntzitu, lítzitu Definitzione chi no est furau, chi est fatu o badangiau in manera onesta; nau de ccn., chi est síncheru, bonu, límpiu de cusciéntzia, de cumportamentu Sinònimos e contràrios legítimu / sentzígliu | ctr. illítzitu, mostrengu Frases lea, za est peta lítzida, custa, chi deo a ndhe furare no bi andho! ◊ no est lítzitu chi tue ti tenzas sa muzere de frade tou! 2. comente as campadu, líntzitu e netu, andhadu ti che ses ◊ amighéntzias lítzitas e veras ◊ ite bellu chi fit cudhu risu chi essiat lítzitu dae su coro! ◊ cussa est zente acasazajola e lítzita ◊ non contaiat fàulas, fit tropu lítzita pro las contare 3. gioga lítzitu, forasgai! Ètimu ltn.e licitus Tradutziones Frantzesu légitime, sincère, honnête Ingresu licit, honest Ispagnolu legítimo, sincero, honesto Italianu lécito, legìttimo, sincèro, onèsto Tedescu legitim, aufrichtig, ehrlich.

letzólu lantzóru

létzu légiu

léu , nm Definitzione su podhibodhi o pruinedhu de is frores, su chi arregollet s'abe / genias de leu: biancu, aranzinu, ruju Sinònimos e contràrios catiruju, galureu*, melereu Frases chin sas alas ti pesas a bolare in sos campos tra nuscos e fiores e andhas leu e nètare a carrare ◊ leu, cheripighe, mele e chera pones in rejas bene modelladas ◊ su leu est ricu de ferru, de ràmine, de magnésiu, de càlciu e àteros medas elementos útiles a s'organismu Sambenados e Provèrbios smb: Leu Terminologia iscientìfica sbs Tradutziones Frantzesu pollen Ingresu pollen Ispagnolu polen Italianu pòlline Tedescu Blütenstaub, Pollen.

léu 1 , nm Definitzione su prumone de su boe Frases parit una gatu papendi leu, sempri murrungendi! Ètimu ctl. lleu.

leucemía , nf Definitzione su cancru de su sàmbene Terminologia iscientìfica mld.

leucémicu , agt Definitzione chi malàidu de leucemia.

leúdu , nm Definitzione leredha, leutéria, nada però cun malinnidade Sinònimos e contràrios leurdu, malesa, tragàgiu Frases cussu est una limba isciaudida e in cantu a leudos no bi la pítzigat neune ◊ como mi che at istracadu, no ndhe li essit dae buca àteru che leudos!

leulaléula , avb Definitzione a su tòntona tòntona de una bandha a s'àtera Sinònimos e contràrios istontonistòntona, tontudóntua Tradutziones Frantzesu vacillant, chancelant Ingresu tottering Ispagnolu tambaleante Italianu vacillante Tedescu wackelnd.

leunadúra , nf: leuradura Definitzione su segare is leas o léuras in sa terra arada Sinònimos e contràrios iscrevadura Ètimu srd.