ligatòglia leadòrza
ligàtzu, ligàtzulu , nm Definitzione css. cosa, pruschetotu tira pitica de orrobba, chi serbit po acapiare a sa bona Sinònimos e contràrios acapióngiu, acàpiu, allióngiu, ligóngiu, presógliu, presura, trogomíngiu / cdh. liàciula Maneras de nàrrere csn: èssere unu ligàtzulu = bonu a nudha; segai is ligatzus = iscabbullirisí, andaisindi, truncare su tratamentu, s'abbitu; no dhue at ne cabu e ne ligatzu = no bi at cabu, no bi at seru, faghet a sa maconatza Frases mi apo segadu unu pódhighe e mi bi cheret unu ligatzu ◊ sos parentes ti ant presu su ligatzu pro giambare determinos ◊ non bàlio ligatzos ne presone! Ètimu srd.
ligàu liàdu 1
ligèra , nf Definitzione cambarada o chedha de mandrones chi bivent de iscroca e de furas Frases gei nci at arratza de ligera: fidau boit su catafógliu!…
ligerài , vrb: alixerai*, lixerai Definitzione fàere prus lébiu, iscarrigare, fintzes illichidire / ligerai su logu = andharesindhe Sinònimos e contràrios allichidie, arremonire, assetiai Frases lixerau su cuadhu de su càrriu e dèu mi crocau 2. cussus usant a no lixerai sa mesa apustis de cena ◊ nosu piciochedhas s'incràs depemus lixerai sa coxina ◊ lixerai su logu!
lígere lègere
ligerèsa lezerèsa
ligéri, ligériu legéru
ligèstra , nf: agilestru Definitzione genia de animaledhu chi camminat trisinandhosi in sa bentre, ma portat bàtoro farranchedhas puru, sa coa longhita: che a s'àtera arrasia, faet is oos chi lassat a frochire asuta de terra Sinònimos e contràrios alighelta, cabexeta, cargileta, coxueta, lucesti, talaerta, tilicherta, tzorompis Terminologia iscientìfica anar, podarcis sicula cettii, p. tiliguerta tiliguerta, p. t.ranzii, archaeolacerta bedriagae sardoa, a.b.paessleri, a.b.ferrerae, algyroides fitzingeri.
ligherisínu , agt Sinònimos e contràrios saligheresu Frases pranghenne est Carubbina, grana ligherisina!… Ètimu srd.
lighèrta , nf: alighelta*, lixerta Sinònimos e contràrios ligestra Frases sas lighertas godiant su beranu assoliendhe subra de s'aspridha (A.Casula) Terminologia iscientìfica anar.
lighèta , nf Definitzione in is pantalones a parte de apalas, tira de orrobba chi si ponet in sa chítula de intrare in d-una tíbbia po istrínghere is pantalones in chintzu a su postu de su chintórgiu.
lighetàdi , nf Definitzione sa manera de fàere chi unu tenet de naturale, fintzes idea no tanti bona Sinònimos e contràrios incrina, índula, naturale Frases dha portas iscrita in fronti sa lighetadi chi tenis!
lighínzu , nm Definitzione genia de linna chi creschet longa longa e fine; pruschetotu, cosa po acapiare Sinònimos e contràrios ligóngiu 2. l'ant presu ambos pes chin d-unu lighinzu ebbia. Ètimu srd.
lígi lègere
lígia lézida
ligidòri leghidòre
lígidu léghitu
ligiméntu , nm Definitzione
su lígere, su istare ligindho
Sinònimos e contràrios
leghidura
Frases
su ligimentu chi apu fatu a piciochedhu mi est serbiu meda
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lecture
Ingresu
reading
Ispagnolu
lectura
Italianu
lettura
Tedescu
Lesen.
ligíre legíe