A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lillía lílla 2

lilliràre , vrb: lilliriare Definitzione trèmere de su fritu; su si mòvere po si ndhe bogare su fritu Sinònimos e contràrios aciuciudhae, altudhire, assunciudhai, aturtudhire, atzultzudhare, tiritare Ètimu srd.

lílliri , nm Definitzione genia de maniposa; bobboi chi ponet a is trastos de orrobba, fintzes sa cria de su bobboi chi si papat su trigu chistiu; cosa díliga meda Sinònimos e contràrios seisei / lanasta Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

lilliriàre lilliràre

lillixédhu , nm Definitzione min. de lillu; prus che àteru, duas genias de erba chi faent coment'e una chibudhita asuta Terminologia iscientìfica rba, Ornithogalum exscapum, Prospero autumnale.

lillòra , nf Definitzione chistionu a boghe arta in cosas de pagu contu, tanti po istare foedhandho Sinònimos e contràrios bàdula, ciaramedha, ciarra, lúlluru, paraleta Frases no s'intendhet prus nudha, totu mudos che croca, tzelà totu sa lillora chi at ispassiau s'impudhilada (P.Pireddu).

líllos , prn Definitzione li + los: lios, bi los, si dhos/dhus Frases sos pitzinnos lillos passizat, los zocat, los ballat e candho si ndhe irfadat los zuchet a sa tzia.

lillósu , agt Definitzione coment'e prenu de lígios, fatu bellu, ma nau de ccn. in su sensu de alligru (de lilla bona) e fintzes de su contràriu (arrennegau, chi arrespondhet chentza crabbu, ufrau, de mala ispétzia o lilla mala) Sinònimos e contràrios pregiau 2. gei ant a èssiri pagu lillosus, is propietàrius, candu ant a isciri de cust'àtera tàcia!◊ tanti gei ndi torrat lillosu de su sartu, sempri fadiau! Ètimu srd.

líllu lígiu

líllu 1 , prn Definitzione li + lu: liu, bi lu, si dhu Frases s'errore lillu iferchiant in conca sos mastros de ferru candho andhabant a ferrare sos boes.

lilluasúlu , nm Definitzione lillu de muru, genia de lígiu Terminologia iscientìfica rba, Iris germanica.

lillubbúrdu , nm Definitzione lillixedhu de castangiola o asulu, una genia de erba chi faet asuta che una chibudhita de sa mannària de una castangedha; àtera calidade de erba chi faet a chibudhita asuta Sinònimos e contràrios castangiola 1 Terminologia iscientìfica rba, Moraea sisyrinchium, Allium nigrum Ètimu srd.

lillusía , nf Definitzione linnighedha fine asciuta o orrughedhos po allúere fogu Sinònimos e contràrios chimuza, ischimuza, pampuzia Frases ndhe at batidu una nae, lillusia pro alluminzu ◊ s'allominzu est sa linna fine, lillusia.

lilluspósu , nm Definitzione frori de spadoni, erba chi naschet in mesu de is laores e faet frores orrúbios Sinònimos e contràrios spadixedha, spadoni, spàdula Terminologia iscientìfica rba, Gladiolus italicus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glaïeul Ingresu sword-lily Ispagnolu estoque Italianu gladìolo dei campi Tedescu Gartensiegwurz.

líma , nf: limma Definitzione genia de matighedha e de frutu che a su limone, mannu, a prupa ispungiosa e súciu marigosu, corgiolu grussu Frases duas limixedhas cruas dhas segu e pòngiu in pratu…◊ tui no cuntratas ni limma e ni limoni! Terminologia iscientìfica frt, Citrus maxima Ètimu spn. lima Tradutziones Frantzesu pamplemousse, pamplemoussier Ingresu shaddock Ispagnolu pomelo, toronja Italianu pomelano Tedescu Pampelmuse.

líma 1 , nf: limma 1 Definitzione aina de atzàrgiu po pulire o acutzare a arrasigadura ferru o àteros metallos / genias de lima: a tres, a cuatru puntas (o atzas), a coa de topi, a gortedhu; lima surda (nau de unu) = riu mudu, mudurcu, chi no daet a bídere su chi o chie est, chi faghet totu suta suta Frases candho sa fiama de sa resorza est bene tirada, si trabàgliat chin sa lima pro l’isgrussare e pro li dare una fromma galana Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu lime Ingresu file Ispagnolu lima Italianu lima Tedescu Feile.

limadòre , nm Definitzione chie limat.

limadúra , nf Definitzione su limare; s'arrasigadura de ferru o de àteru metallu chi si faet limandho Tradutziones Frantzesu limage, limaille Ingresu filing Ispagnolu limado, limadura, limadura Italianu limatura Tedescu Feilen, Feilstaub.

limàgiu , nm Sinònimos e contràrios limatzu, limmu.

limài, limàre , vrb Definitzione ifinigare, pulire, arrasigare, acutzare a lima; trebballare calecuna cosa (fintzes iscritura) in fine, cun incuru, fàere méngius unu trebballu / l. ferru = fàghere arrennegare, primmàresi Tradutziones Frantzesu limer Ingresu to file Ispagnolu limar Italianu limare Tedescu feilen, ausfeilen.