A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lígiri lègere

ligítima lezítima

ligítimu legítimu

lígiu , nm: (lí-giu) lillu, lizu, lixu Definitzione erba e frore: lillu de Sant'Antoni o biancu, lígiu de Sant'Eleni; coment'e paragone po cosa bella meda, nau po istima mescamente de gente; in su giogu de is cartas (a iscoba), lillu est su puntu chi si faet contandho is ses / cun su númene lillu dhue at erbas meda: l. aresti (Ornithogalum umbellatum), l. arrúbiu (Hemerocallis fulva), l. de mari o de s'Assunta (Pancratium maritimum), l. de Maria (Amaryllis belladonna), l. de monti (Iris planifolia), l. indorau (Hemerocallis flava), l. persianu (Scilla peruviana) e àteras; in su giogu de is cartas, lillu bellu = su sete de oros / èssiri a chini lillu a chini frori = èssere sa matessi cosa, malos ambos, unu imbudhiau in peus Sinònimos e contràrios assunsena, gherilitzu, gixu, lolloibbiancu / cdh. líciu Frases si est lillu ge infrorit! ◊ ti apu portau unu lígiu, arrosas e gravellus ◊ tres fizos chi ponent sa muda in custu logu che matzu de lizos friscos in s'altare 2. cresche, lizu delicadu: piús ti altzas e ti afinas, piús ses apretziadu (P.Casu)◊ fit unu pitzinnu de vinti annos bellu che lizu càmpinu Sambenados e Provèrbios smb: (De)ligio, (De)ligios, (De)lizzos, Liggios, Ligios, Lillu, Lillus Terminologia iscientìfica frs, Lilium candidum Ètimu ltn. lilium Tradutziones Frantzesu lis, lys Ingresu lily, flower de luce Ispagnolu azucena, lirio blanco Italianu gìglio, iris Tedescu weiße Lilie.

lígiu léghitu

lígiu 1 , agt: (lí-giu) liju lixu 1 Definitzione chi no arreschet po dhu tocare e po dhi passare cosa apitzu, chi est illascinosu, lisu Sinònimos e contràrios lísciu* / límpidu, netu | ctr. arraspiosu, arrescidhosu Maneras de nàrrere csn: lixu de fàcia = chi portat faci lègia de colori, in cara mala, chei sa tela Frases prima dogni matone, lixu lixu, fit de sa domo tua mustra e bantu (A.Dettori)◊ ti lasso sos ossos lixos lixos coment'e samunados ◊ gighet sas manos lígias: est chen'impreu perunu 2. fit un'ómine bàsciu, lanzitu e lígiu che chera ◊ de s'assuconu fit diventadu lígiu che chera.

lígnere , vrb: línghere, lingi, língiri Definitzione passare sa limba apitzu de ccn. cosa; nau in cobertantza, pregare a tropu, abbarrare aifatu de is àteros pregandhodhos po ccn. cosa, o fintzes po dhos cumbínchere, po dhos portare a inue no bolent; fintzes tocare pagu pagu / pps. lintu; lingheresindhe sos pódhighes (nau po calecuna cosa chi si papat)= manigare cun piaghere, própiu cun gustu (itl. leccarsi i baffi) Sinònimos e contràrios lincuai / allisai, allosingai, frandhigare, improsae, insabonai Frases corpus de chi ti at lintu!…◊ s'animale candho anzat linghet su fedu pro l'assutare ◊ si assazas custa cosa ti ndhe linghes fintzas sos pódhighes! 2. su chi est de Deu l'apo a dare a Deu e a Cèsare su sou: ma mai lintu apo s'ispada tinta de sàmbene meu (P.Mereu)◊ bae chi deo no bi andho a línghere a neune: si lu cherent fàghere lu fetant e sinono mai in sa vida! Ètimu ltn. lingere Tradutziones Frantzesu lécher Ingresu to lick Ispagnolu lamer, adular Italianu leccare Tedescu lecken, schmeicheln.

lignusàntu , nm, nf: linnasanta Definitzione genia de mata chi faet una linna tostada meda, bona po òpera Terminologia iscientìfica mtm, lno, guajacum officinale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gaïac Ingresu guaiac Ispagnolu guayaco Italianu guaiaco Tedescu Guajakbaum.

ligolígo , nm Definitzione persona bamba, fintzes mascuvémina Sinònimos e contràrios cachineri.

ligóngiu, ligónzu , nm: allióngiu*, lióngiu, lionzu Definitzione lióngiu a frocu po acapiare, in is bestimentos, in iscarpas e àteru (a bortas fintzes filu), ma fintzes acapióngiu de dónnia genia Sinònimos e contràrios acapamentu, acapióngiu, acàpiu, lighinzu, presógliu, presura / agugeta, cordonera Frases sciollei su ligóngiu! ◊ mi restaiat solu de torrare a bidha pro annodiare sos lionzos de sàmbene 2. sa currente colat in d-unu lióngiu de arràmene Sambenados e Provèrbios smb: Lionzu Tradutziones Frantzesu lien, lacet, ficelle Ingresu string Ispagnolu cordón Italianu legàccio Tedescu Schnürband.

ligorítzia licoríssia

ligúmini legúmene

liguníre , vrb Definitzione su cambiare de is oos comente cumènciat a si formare su pigionedhu Sinònimos e contràrios clocire, grogonire, ingendrai.

ligurítzia licoríssia

ligústa , nf: alagusta* Definitzione genia de animale de mare, a corgioledhu grussu (prus che àteru de mesania), totu a farrancas longas (genia de cambas), e coment'e duos corros longos longos (antennas) cricau po licantzadoria Terminologia iscientìfica crx, palinurus vulgaris.

ligústru , nm Definitzione genia de linna chi faet a tupighedha, prantada po bellesa a cresura de segare e fàere coment'e a muru Terminologia iscientìfica mt, Ligustrum japonicum, L. sinense Tradutziones Frantzesu troène Ingresu privet Ispagnolu alheña Italianu ligustro Tedescu Liguster (Japanischer).

lílla , nf Sinònimos e contràrios mota, spétzia Frases dh'apu connotu, a maistu Francischinu, candu trabballàt in sa bona lilla, àteru che oi! (S.Medved).

lílla 1 lía

lílla 2 , nf: lillia Definitzione foedhandho de o cun piciochedhos, sa natura de s'ómine; su pl. a logos est orrughedhu piticu de cosa, farinedhu Sinònimos e contràrios bichiriola, chichia, lelledha, minninna, pichiriola, picita, pissiredha, puzonedha / fanialla Ètimu srd.

lillàu , nm Definitzione genia de matighedha chi faet su frore a gurdones Tradutziones Frantzesu lilas Ingresu lilac Ispagnolu lila Italianu lillà Tedescu Flieder.