A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

limbipúdiu limbibúdidu

limbirédhu , nm Definitzione limbata de pitariolos a suladura Sinònimos e contràrios limbassa, limbatzu, limbedha.

limbissadíu , agt, nm Definitzione chi o chie augurat males Sinònimos e contràrios frastimadore.

limbísta , nm Definitzione istudiosu de limbas, de su limbàgiu de sa gente.

limbísticu , agt Definitzione chi pertocat is limbas, sa limba, su linguàgiu.

limbitróchinu , agt, nm Definitzione chi o chie foedhat a limba tróchina, limbighichi Sinònimos e contràrios achichiadore, limbicheche, limbidentu Frases cussos chi benint de sas tzitades sa limba sarda la faedhant a rugos, parent limbitróchinos! Ètimu srd.

limbóina, limbónia , nf Definitzione erba burràgia, limba de boe, pan'e celu o de glória, origa de procu, gardu muchitu, manu piluda: una genia de erba a fògia manna arrasposa, cambos e fògia piludos, frore asulu, bona a papare (su cambu est unu pagu apicigosu, ispigiolau) Sinònimos e contràrios burràcia, limbuda, linguarada, lorodha 2, piubiu, pitzagarroga, suciameli Frases so chena bíere binu totu s'annu, cun fenuju, limbóina e ascione e mandhighendhe olzatu, a dolu mannu! Terminologia iscientìfica rba, Borago officinalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourrache Ingresu borage Ispagnolu borraja Italianu borràgine Tedescu Borretsch, Gurkenkraut, Borrago.

limbòri , agt: limburi Definitzione limbilongu, chi foedhat male de is àteros Sinònimos e contràrios limbudu Frases fit fémina de frenédiga manna e de tichírriu imberriosu, limbori e forroxosa (Ptz.Mura) Ètimu srd.

limboriàe , vrb Definitzione nau de criadura pitica, cumenciare a foedhare, iscapare a foedhu (manigiau solu in sa forma de s'inf. e de su ger.).

limbòro , nm Definitzione orrugu o tretu de muru fatu a istúturu cun àteru a parte de fora po dhi giare prus fortza de fiancu Sinònimos e contràrios asprone, contrammuru Frases sos limboros de sa creja los faghiant pro dare fortilesa a sos muros Terminologia iscientìfica dmo.

limboròsa , nf Definitzione orrugu o tretu de muru fatu a istúturu cun àteru a parte de fora po dhi giare prus fortza de fiancu Sinònimos e contràrios asprone, contrammuru, limboro.

limbríchinu lembréchinu

limbrídu lambrídu

limbrínchinu , agt Definitzione chi est pagu giustu, pagu firmu de conca, nau de ccn. Ètimu srd.

limbríre , vrb: allimbire* Definitzione papare a s'airada, cun asuria Sinònimos e contràrios allimbrare, allimbriscare.

limbríscu lebbreríscu

límbu , nm Definitzione genia de istadu e logu a ue iant a andhare in s'àteru mundhu cudhos giustos chi no ant tentu batísimu cristianu Terminologia iscientìfica prdc.

limbúda , nf Definitzione erba burràgia, limba de boe, origa de procu Sinònimos e contràrios burràcia, limbóina, linguarada, piubiu, pitzagarroga, suciameli Frases sa limbuda, cota a budhiu e sucutada, si amméschiat cun late, os, farina, sale e si faet fríere Terminologia iscientìfica rba, Borago officinalis Ètimu srd.

limbúda 1 , nf Definitzione erba de porcus, erba o latuca porchina Sinònimos e contràrios fundhurassu, lolloiosa Terminologia iscientìfica rba, Echium plantagineum.

limbúdu , agt: limbutu, limmudu, lingudu, linguru Definitzione chi costumat a foedhare meda e prus che àteru male puru, chentza arrespetu Sinònimos e contràrios bauladori, bucaleri, limbilongu, linguau, slinguau / cdh. lingutu Frases sas feminedhas de oje… medas sont isfrigonzidas, limbudas e cramoradas ◊ cussos sunt limbudos, ma bene faedhados ◊ sa genti a bortas est lingura mera ◊ dha bòciu coment'e una perdixi, linguda sfamiera! ◊ dona atentzioni, fémina lingura! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavard, potinier Ingresu talkative Ispagnolu lengüilargo Italianu linguacciuto Tedescu klatschhaft.