meldaganéri , agt, nm Sinònimos e contràrios abbunzosu, aciaputzadore, aciorodhosu, coredheri, impiasteri, improdheri, indrovigosu Ètimu srd.
meldevudhài , vrb Definitzione fàere is cosas male, a improdhu Sinònimos e contràrios aciapuciae, acoredhai, improdhai, indrovigare Ètimu srd.
meldevudhéri , agt, nm Sinònimos e contràrios abbunzosu, aciaputzadore, aciorodhosu, coredheri, impiasteri, improdheri, indrovigosu Ètimu srd.
meldiadúra , nf Definitzione faendho is barracos ammontaos a sida, sa linna grussa chi si ponet innanti de sa sida fine, in mesu tra is frucàgios prus grussos e sa sida o àteru chi ammontat totu.
meldòna madròna
meldosàtzu , agt, nm Definitzione chi o chie portat merda, ma nau solu a disprétziu po unu chi no praghet o no si podet bíere Sinònimos e contràrios meldosu Frases mira! mira, meldosatzu: sa tela mi as segadu!
meldósu , agt: merdosu Definitzione chi portat merda, nau a disprétziu po unu chi no praghet o no si podet bíere Sinònimos e contràrios meldosatzu.
mèle mèbi
meleàna malajàna 1
meleciàre maletzài
meléciu , nm: ammeletzu*, melèssa, melessu, meletzu Definitzione su ammeletzare / èssere a m. = istare apitu, a oretu, ibertandho cosa Sinònimos e contràrios abbrúnchiu, ammeletzamentu, meneta Frases no fatzas su prepotenti ca tanti is meletzus tuus no serbint a nudha! ◊ e torras, tui, cun is melessus!…◊ dhis at iscutu melècios graitedhos 2. sos bardaneris sunt sèmpere a meletzu pro ndhe li leare su masone.
melèda , nf, nm: meledu, meletu, miletu Definitzione cosa chi si pentzat; genia de idea chi benit a conca deasi chentza dha pesare meda, cambiamentu de idea, fintzes s'índula de unu Sinònimos e contràrios pessada, pensamentu / aconcada, acucada, acucu, atzilivriada, férnia, fumacera, muschinada Maneras de nàrrere csn: fàghere meledu = cambiare idea; èssere de vonu meletu = de naturale bonu Frases est zente de bonu meledu e bene intentzionada ◊ de meledos a conca mi ndhe aiat bénnidu àteros e no bi aiat de si meravizare si faghia cosa chi pariat machine ◊ candho li benit su meledu si ponet a pintare ◊ in conca zughet oriolos e meledos ◊ a ti ndhe benit de meledos, totu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inspiration, bizarrerie Ingresu inspiration, oddness Ispagnolu inspiración, extravagancia Italianu ispirazióne, bizzarrìa Tedescu Inspiration, Eingebung, Bizarrerie.
meledài, meledàre , vrb Definitzione pentzare calecuna cosa cun pagu cunsideru, cambiare pàrrere, idea, fintzes solu pentzare Sinònimos e contràrios imberriocare, penciai, tramesare Frases fit meledendhe comente fàghere a dimandhare sa fémina ◊ isse meledat giogos innotzentes ◊ s'ispera rebelde non lassat meledare a beranos benidores (F.Dedola)◊ no mancat mai calchi colonellu chi est meledendhe calchi colpu de manu ◊ semus meledendhe ite podent fàghere sos emigrados pro sa Sardinna Ètimu ltn. meletare Tradutziones Frantzesu méditer, songer, imaginer Ingresu to meditate, to devise Ispagnolu meditar, idear Italianu meditare, escogitare Tedescu ausdenken.
meledósu , agt Definitzione chi est o istat in pentzos, a su pentza e torra, pagu seguru Sinònimos e contràrios arredutosu, dubbidosu, dudosu | ctr. securu Frases meledosu mi arreo in sussegu, mi artzudhit solu a su pessamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incertain, indécis, hésitant Ingresu doubtful Ispagnolu incierto Italianu incèrto, titubante Tedescu unsicher, unentschlossen.
melédu melèda
melembúca , nf Sinònimos e contràrios annaemele, bucameli, dannaemuru, zanaemuru Frases custu ist su contu de unu cincidedhu e de as melembucas. Terminologia iscientìfica anar Ètimu srd.
melemída malamída
melèra , nf Definitzione mela bera, cussa chi si prantat apostadamente po su frutu Sinònimos e contràrios meba.
meleréu , nm Definitzione su podhibodhi de is frores, su chi arregollet s'abe Sinònimos e contràrios catiruju, galureu, leu Terminologia iscientìfica sbs Ètimu srd.
meleschiméntu , nm: mereschiméntu, meressimentu, milischimentu Definitzione su merèschere, su meritare Sinònimos e contràrios manescimentu, meréssidu, méritu Ètimu srd.