A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

melabastòre , nf Definitzione su frutu de su troiscu: tinghet de colore grogo Ètimu srd.

melabidòngia, melabirògna, melabiròngia , nf: melapiròngia Definitzione genia de mata (no tanti manna) e frutu (upm) chi faet grogo candho est lómpiu, unu pagu aghedu, aspru, de fragu bellu meda Sinònimos e contràrios chidonza, melachidonza*, meladintíngia, piraghidonza, piròngia Frases apu cotu unas cantu melabidòngias a fodhi o, comenti si narat, in su farivari Terminologia iscientìfica frt, Cydonia oblonga.

melàbrina , nf: melàvrina Definitzione mela àbrina, de porcrabu (sirbone): genia de linna chi faet in montes (es. Gocèanu) fintzes a mata manna e assimbígiat meda a su pirastu po s'ispina, ca portat ispinas mannas, longas ma prus finòngias e prus pagas, faet sa fògia prus curtza e tundhatza e bogat unu frutighedhu a bisura de pira pitichedhedha che pirastru ma prus lúghidu e lisu: faet a dh'innestare a mela Terminologia iscientìfica mtr, Malus dasyphylla Ètimu srd.

melachidònza , nf: melachitonza, meladidòngia, meladidonza, meladirogna, meladiròngia, melaghidòngia, melaghidonza, melaghintonza, melaridonza Definitzione genia de mata (no tanti manna) e frutu (upm) chi faet grogo candho est lómpiu, aghedu, aspru (e nudha suciosu), de fragu bellu meda Sinònimos e contràrios chidonza, melabiròngia, meladintíngia, pirachidonza, piròngia / ttrs. meraghidogna Frases su mossu de sa melaghidonza est malu a ingullire ◊ sa melaghidonza ocannu est liera, ma bi at annu chi est totu punta Terminologia iscientìfica frt, Cydonia oblonga Ètimu ltn. mela cytonea Tradutziones Frantzesu cognassier, coing Ingresu quince (-tree) Ispagnolu membrillero, membrillo Italianu cotógno, cotógna Tedescu Quittenbaum, Quitte.

melachínu , agt Definitzione chi est druche meda, che mele, nau de binu; nau de manta de animales, chi est in colore de su mele Sinònimos e contràrios mélinu Ètimu itl. melacchino.

melachitònza melachidònza

melàcra , nf: melagra, melarga, meliagra, meriaga, meriagra, miliacra, miliagra, miliarga, miriagra Definitzione calidades diferentes de erba agheda, a fògia ovada Sinònimos e contràrios alabatu, lampatu / ciduledha, coraxedu 1, erbasalia, malistritza, marraola, medhaca, meraxa, meriàgula, miriola, pabasedha Terminologia iscientìfica rba, Rumex acetosella, Oxalis acetosella Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oseille Ingresu sorrel Ispagnolu acederilla, aleluya Italianu acetósa minóre Tedescu Kleiner Sauerampfer.

melàda , nf Definitzione druche fatu de mela cota; maladia chi benit a sa cosa prantada e dha faet bianca Ètimu srd.

meladidòne , nf, nm: melalidone, melalione, melaulidone, meluchidone, meludidone, melulidone, meraridoni, merarioni, merulidone, meurioni Definitzione sa mela, melighedha, de su lidone, e fintzes sa mata etotu / inchesu che su meladidone (nau de ccn)= cun sa cara orrúbia che fogu Sinònimos e contràrios alidone, baca 1, billella 2, bilisone, chelleisone, ghilidone, lasarione, lisone, memeledhu, mendhilicotu Frases portat is trempas arrúbias che unu merarioni ◊ sa pitzinna est chin sa cara ruja che meladidone 2. fit inamoradu de s'ària de su monte, de sos buscos de meluchidone e de iscoba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arbouse Ingresu arbutus berry Ispagnolu madroño Italianu àlbatra, corbézzola Tedescu Frucht des Erdbeerbaumes.

meladidòngia, meladidònza melachidònza

meladintíngia , nf Sinònimos e contràrios chidonza, melachidonza, piròngia.

meladirògna, meladiròngia melachidònza

meladrína , nf Definitzione genia de mela areste.

melàdu , pps, agt, nm: melau Definitzione de melare 1; chi portat mele, chi est isciustu in mele; druche fatu cun mele / catas meladas.

melàdu 1 , pps Definitzione de melare Frases apo intesu sas berbeghes ca ant meladu.

melaerànu , nf Definitzione (pl. melasderanu, melaeranos) genia de mata e de frutu (upm), po su prus matucu, chi faet aintru coment'e ispartziu a silibbas tramesadas cun d-unu pigighedhu de cosa groga crara che a su corgiolu etotu, totu a granighedhos unu pagu longhitos e cracos de colore orrúbiu candho est de pòdere papare: su corgiolu est marigosu che fele e de colore grogànciu / m. abberta = cun su croxu tzacau; fàghere su risu de sa melaeranu (nau pro arrennegu)= fai s'arrisu de is angionis de Pasca (s'arenada si tzacat e paret ammostandho is dentes) Sinònimos e contràrios adenada, aniada, melagranada, tanada Frases ndh'amus bodhidu sa melaeranu ◊ a su mortimmorti a su pisedhu li ant dadu duas melasderanu Terminologia iscientìfica frt, Punica granatum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grenadier, grenade Ingresu pomegranate (tree) Ispagnolu granado, granada Italianu melograno, melagrana Tedescu Granatapfelbaum, Granatapfel.

melaevrúschinu , nf Definitzione una genia de tupighedha pitica, totu birde, cun is cambos chi parent fògias, puntudas, a ispina: faet unu pibionnedhu orrúbiu (mela de frúschiu o meledha úrpina) Sinònimos e contràrios brúsciu 1, buscadinu, frúschiu 1, grúspinu 1, lauspinosu, piscialetu, ruju 2, rúschiu, sorighina 1, spinadopis Terminologia iscientìfica rbl, Ruscus aculeatus Ètimu srd.

melàghe , nm Sinònimos e contràrios babbarrotu, babbasaju, buvone, partabúdiga, paulina, perta, sasàgia, scarfajoni Frases abes, espes, melaghes, mariposas, babbaudedhos cun alas pintadas, muidèndhemi in giru a boliadas de su mundhu mi dant novas gustosas (P.Casu) Terminologia iscientìfica crp.

melaghidòngia, melaghidònza, melaghintònza melachidònza

melàgi , nm: melàrgiu, melaxi, melaxu Definitzione parte de su casidhu inue s'abe faet su pane de su mele; covecu de ortigu o sipa chi tupat is casidhos de is abes Ètimu ltn. *melariu Tradutziones Frantzesu hausse de ruche Ingresu honeycomb Ispagnolu melero Italianu melàrio Tedescu Honigwaben.