meumèu! meomèo!
meuriòni meladidòne
meúrra, méurra maúrra
meurrèdha , nf Definitzione genia de sonajolu fatu cun unu cambu fine trotu Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.
meurrédhu maurrédhu
meússu , nm Definitzione sa cosa chi si meat, orina.
mexína medichína
mexinài meighinàre
mezanéllu mesanéllu
mezànu mesànu
mezànu 1 mesànu 1
mezoràda , nf Definitzione su mezorare Sinònimos e contràrios abboniada, mediada, mezoramentu Frases non pariat beru sa mezorada chi s'aiat dadu in pagu tempus, cudha pisedha! Ètimu srd.
mezoràdu , pps, agt, nm: mezorau, migiuradu Definitzione de mezorare; chi istat méngius, chi at fatu o dhi ant fatu melloria; genia de papare chi si faet de su late Sinònimos e contràrios casaxedu, fruja, giodhu, giuncheta / cdh. miciuratu, midhuratu Terminologia iscientìfica mng.
mezoraméntu , nm Definitzione
su mezorare
Sinònimos e contràrios
imbonimentu,
mediada,
melloria,
mezoru
| ctr.
aggravamentu,
pejoramentu
Frases
mezoramentos inoghe no che ndh'at
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
amélioration
Ingresu
improvement
Ispagnolu
mejora
Italianu
miglioraménto
Tedescu
Verbesserung.
mezoràre megliorài
mezoràu mezoràdu
mezòre magiòre
mezoría, mezoríu melloría
mezóru , nm: ammezoru Definitzione
su mezorare in su istare e in is cosas, su chi si est fatu de méngius e de prus, su trebballu, s'òpera de prus o de méngius
Sinònimos e contràrios
meglioras,
melloria
Frases
unu síndhigu legu no podet dare mezoros de giudu ◊ in cussa terra no bi aiat nudha, ma bi ant fatu mezoru e paret unu zardinu ◊ so matanendhe che isciau in s'isetu de fàghere mezoros ◊ aimis fatu unos cantos mezoros in foraldidha e fimis ispetendhe su collàudu ◊ pro cudhu màrture non bi aiat aficu de mezoru
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie mezorat in domo anzena ndhe perdet su mezoru
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
amélioration,
progrès
Ingresu
improvement
Ispagnolu
mejora
Italianu
migliorìa,
progrèsso
Tedescu
Verbesserung.
mézu mésu 1