A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

microscópicu , agt Definitzione chi est deasi piticu chi si podet bíere solu a microscópiu; si narat fintzes de cosa tropu pitica po su chi serbit.

microscópiu , nm Definitzione aparíciu a lentes o eletrónicu chi serbit po ammanniare cosas deasi piticas chi no faet a dhas bíere a ogu límpiu Tradutziones Frantzesu microscope Ingresu microscope Ispagnolu microscopio Italianu microscòpio Tedescu Mikroskop.

midàde meidàde

midantzégu! , iscl Definitzione ancu mi bidant tzegu!: genia de giuramentu Sinònimos e contràrios gadamasta!, gadimassèstata!

midhighínas medhighínas

mídhu , avb, iscl: millu, mílluru Definitzione mih + lu, mih a isse, mih cussu! (f. -a), foedhu chi si narat, coment'e po inditare, po unu o ccn. cosa chi essit o benit totinduna, o fintzes candho est acant'acanta a acontèssere (o unu est faendho) ccn. cosa chi no andhat bene: cuncordat sèmpere cun is númenes Sinònimos e contràrios achelu, acodhu, addeallu, allodhu, ladhu, lallodhu, mirodhu Frases millas, mih, sas cantones chi cherias! ◊ millu! ◊ mílluru, commo, su primu cantu de su pudhu! ◊ mílloros inoche duos sodhos! 2. millu, mih, tronendhe: como proet! ◊ millu, mih, faghindhe machines, su macu! ◊ millos, mih, cudhos zòvanos! Tradutziones Frantzesu le voilà Ingresu there he is (it) Ispagnolu ¡helo aquí! Italianu èccolo! Tedescu da kommt, dort ist er, dort ist es.

midòne madòne

midúdhu maódhu

míe , prn Definitzione prn. de 1ˆ persona sing. m. e f. impreau sèmpere cun prep., siat cmpl. indiretu o ogetu: a mie, pro a mie, de a mie, in a mie, cun a mie (raru, cust'úrtimu, ca si narat prus cun megus) Sinònimos e contràrios mea 1, mene, mimi / mi Frases mi pariat chi, in a mie etotu, calchi cosa no cumbinaiat ◊ ndhe agatas mezus de a mie ◊ faghe comente ti naro, chi est menzus pro a mie ◊ apartadebboche dae a mie! ◊ cussa cosa dàela a mie ◊ a mie no mi at nadu nudha ◊ si de a mie ndhe faghes cussu contu mi che andho ◊ tue no ses che a mie ◊ beni a mie!◊ sighi comente cheres cun a mie ca ndh'apo bidu menzus de a tie! (Moretti) 2. candho at bidu a mie est bénnidu deretu a mi faedhare ◊ pro curpa sua azis brigadu a mie Ètimu ltn. mihi Tradutziones Frantzesu moi, me Ingresu to me Ispagnolu mí Italianu me, mi Tedescu mich (Akk.), mir (Dat.), meiner (Gen.).

mietitrébbia , nf Definitzione màchina chi, in logos chi faet, messat, béntulat e ponet su laore in sacos Terminologia iscientìfica mssr.

migalína , nf Sinònimos e contràrios babboserra, culinughe, ipusedha, senegra Terminologia iscientìfica crp.

míghi! , iscl Definitzione mih chi!… = càstia ca!…, lah ca!…: si narat po fàere giare tentu, fàere atuire a calecuna cosa, fintzes coment'e po ispantu, o coment'e ammeletzu Frases l'apo sempre perdonadu, e mighi ndh'at fatu a cadhu e a pè! ◊ mighi ch'est atesu! ◊ mighi che ruet cussa cosa, curre! ◊ mighi ses fadhindhe! ◊ isse no perdet mai sa passéssia: e mighi bi ndhe cheret a baliare zente reberde! 2. - Mighi!… - Mighi ite, cun chie t'impessas chi mi minetas puru?! ◊ mighi buscas, pisedhu!

mighína medichína

mighinàrzu , nm Definitzione chie faet meighina, meighinas Frases tiu Bobbore est essidu disisperadu in chirca de dutores e de mighinarzos ca su fizu est cun sa frebba.

mighirimíghiri , avb Definitzione manera de fàere sa cosa addàsiu tropu, a s'inghíria inghíria chentza ndhe fàere fine / abarrai o istai m. = a cagallente, tropu abbellu Sinònimos e contràrios abbellu, billibilli, cagallente, filisigavilísiga, immajonu Frases fendi is cosas abarrat a su mighirimíghiri Ètimu srd.

mígia , nf: míngia, miza Definitzione genia de pinzos fine a bistire in peis e in cambas / genias de mígia: mígia grussa, fini, de lana, de seda, inciaspiada, rigada o traversada, sentza de peuncu; min. migigedha, migixedha; camminai a peis de mígia = chentza si fàere sapire Sinònimos e contràrios caltza, caltzeta Frases unu tempus sos ómines a pes si poniant sas petzas: como sas mizas ◊ no ses bonu a t'isciacuai una pariga de mígias! ◊ fit cun sas mígias de seda e sas botedhas iscolladas ◊ sa fémina nci passàt su tempus fendu mígias de lana cun is busas ◊ dèu sigu a aprontai míngias ◊ tzia Antioga fait mígia a cincu busas 2. ti ndi ses andau comenti as bíviu, a peis de mígia! (G.Contini) Terminologia iscientìfica bst Ètimu ctl. mitja Tradutziones Frantzesu chaussette (da uomo), bas (lunga da donna) Ingresu sock, stocking Ispagnolu media Italianu calza Tedescu Strumpf.

mígia 1 , nf: mintza, mitza, miza 2 Definitzione vena de abba chi essit de sa terra, in pitzu, prus che àteru in calecuna atza o trèmene, ma fintzes in logu paris Sinònimos e contràrios antana, fantana, mizotu, orgale, orgosa Frases apu agatau una mitza de àcua frisca acanta de un'arroca ingunis ◊ nci at una mígia de àcua sèmpiri calendi, sa chi fíncias a pagu tempus fait serbèt po sa necessirari de sa bidha Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. *mitia Tradutziones Frantzesu source Ingresu source Ispagnolu fuente, manantial Italianu sorgènte Tedescu Quelle.

migiàna , nf Definitzione in iscalas serradas, aintru de domo, genna a pianu de terra Sinònimos e contràrios portamigiana Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ctl. mitjana.

migiànu , nm Definitzione in is fundhos de sa carrada, sa doa chi serrat a una parte e àtera, s'úrtima Ètimu ctl. metjano.

migiuràdu mezoràdu