A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

migliàja , nf: millàgia, millaja, milliaja Definitzione milas, milli pigau prus de una borta Sinònimos e contràrios migliare, mila, millina.

migliàre, migliàri , nm: millare, millària Definitzione milli e prus de milli, unos milli , Sinònimos e contràrios migliaja, mizale Frases in domo issoro si b'intenniant fracos e nuscos a migliare ◊ bides sinnos de millares de passos in sas pedras (G.Sotgia)◊ penas e tormentos a millares e a chentos bos ant dadu!◊ est unu poemedhu de una millària de versos Tradutziones Frantzesu millier, mille Ingresu thousand Ispagnolu millar Italianu migliàio Tedescu Tausend, an tausend.

migliarólu , nm Definitzione perdigone de is prus piticos.

mígliu , nm Terminologia iscientìfica rba, Panicum miliaceum.

mígliu 1 , nm, nf: miza 3 Definitzione misura de longària (prus che àteru in mare) de milli e otighentos chimbanta duos metros / genias de mígliu: m. geogràficu = unu gradu de latitúdine, unos 1852 metros; m. de s'ecuatore = unu gradu de longitúdine, 1855 metros Frases su sonu de sas iltentinas si lis intendhet una miza atesu! Tradutziones Frantzesu mille Ingresu mile Ispagnolu milla Italianu mìglio Tedescu Meile.

mignànu mangiànu

mignatúra , nf: miniadura Definitzione pintura fata a pitichedhedhu.

mignónnu , agt Definitzione chi est pitichedhu.

migràgna micràgna

migragnósu, migrannósu , agt Definitzione nau de unu, chi est làngiu, istat male de prupas; chi est míndhigu, chentza dinare Sinònimos e contràrios finigosu, lagnu, scariatzu / bisonzile.

mih! , iscl Definitzione mira!, mirai!: foedhu chi si narat coment'e avisandho, ammeletzandho, o fintzes solu po fàere giare atentzione, giare prus fortza a su chi si narat (a/c. cun nm. de persona e prn. arrechedit sèmpere sa prep. a; cun su prn. ndhe arresurtat méngius a dhu pònnere totu a unu e chentza sa /h/, mindhe, impreau solu in cuménciu de fràsia o coment'e arresposta) Sinònimos e contràrios bih!, lah! Frases mih chi ti potzat bèniri a conca de fai travessuras!…◊ mih!, mih!, benindhe sunt! ◊ mindhe un'àteru, de flúmene! ◊ – E pane? – Mindhe, mih! ◊ mih no fetas gai, ca andhat male! ◊ mih chi mi la pagas, si faghes cussa!…◊ ah, mih, si fit a fàghere meu za faghia goi! ◊ mih a babbu, mih! ◊ mih a Gavinu, mih, torrendhe! ◊ mih a isse, mih! ◊ mih a tie: epuru ti piaghet sa cosa bella! 2. e bonu, mih, chi no est custu casu!…◊ e mannu, mih, chi no ch'est fatu!…◊ e acontzadu, mih, chi no ses e bene: ite bi acontzas chi est de fuliare?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regarde!, gare à toi! Ingresu look! Ispagnolu ¡mira! Italianu guarda! Tedescu sieh mal an!.

míla , agt, nm, prn: milla, mille, milli, miza 1, mizi 1 Definitzione su tanti de deghe bortas chentu; nadu pl. (e solu mila e miza), tantas bortas milli (cun is números su foedhu si ponet sèmpere sing. e apustis de su númeru; in números àrabbos 1000, in números romanos M) Sinònimos e contràrios migliaja Frases fit una lepa patadesa chi aia comporadu pro tres francos, ma tandho ndhe baliat prus de mizi ◊ custa pinna dh'apu pagada mila francus ◊ custas cosighedhas costant a milli francos s'una ◊ cussos pendhulios de oro pesaiant mille e setichentos siclos 2. degheoto mila francos apo ispesu ◊ dhoi at mortus a contu de millas ◊ a millas e a centus ◊ custa cosa costat bínnighi mila éuros ◊ màscios e boes de intinnu lughente as a bídere a mizas ◊ in miniera dhoi adiat tremila operajus ◊ zuto vinti miza francos ◊ a fàghere cussa faina fint in milli ◊ su Milli fit un'annu aisetadu cun timoria manna ◊ sos chentu miza francos ch'essint che nudha! ◊ su milli in deghe miza b'istat deghe bortas Ètimu ltn. milia Tradutziones Frantzesu mille, mil (nelle date), milliers Ingresu thousand (a) Ispagnolu mil, millar Italianu mille, migliàia Tedescu tausend (Adj.), Tausend (Subst.), an tausend, tausenderlei.

mílcia méscia

milcialisèbera , nm Sinònimos e contràrios milciamuredhu Frases si bendhet de totu in d-unu milcialisèbera chi solu sos bios resessint a morigare Ètimu srd.

milciamurédhu , nm: misciamuredha, misciamuredhu Definitzione cosa fata male, a improdhu, betada apare chentza órdine e ne critériu / a m. = betadu apare, totugantu a méschiu Sinònimos e contràrios algadaria, disórdine, impródhiu, isórdulu, maciamurru, milcialisèbera, trobodhu Frases fint maridu e muzere e paritzas criaduras, totu ammuntonados a misciamuredhu in duos aposentos Tradutziones Frantzesu fatras, désordre Ingresu mess Ispagnolu amasijo, batiburrillo Italianu guazzabùglio, disórdine Tedescu Hudelei.

milciàre melciàre

milétu melèda

mília , nf Definitzione genia de sentidu de ispédhiu, pentzamentu de bòllere de fàere Frases candu bidia a mamma cun calincuna làgrima mi pigàt una mília manna, unu noscu ca no podia fàiri nudha!

miliàcra melàcra

miliacràre meliagràre