Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acioródhu , nm: atzarodhu, atzerodhu, atzorodhu, ciarodhu, tzorodhu Definitzione cosa fata male o nada a s’afaiu, betada apare chentza régula; fintzes cosa leada unu pagu a disprétziu / fàghere sa cosa a s'atzorodhinu = a sa biscaina, a brétiu, comenti essit essit Sinònimos e contràrios abbaunzu, abbunzadura, afioncu, atzarodhadura, atzorodhinada, ciaputzeria, coredhu, frodhoga, impaputzu, impiastru, inciapudhu, inciorodhu, indróvigu, navàciu Frases is chi cantant oe funt totu atzerodhos!◊ ridiat e iscracagliada po dogni atzorodhu chi dhi nariant ◊ mi fiat improdhendi una surra de atzarodhus ◊ tzertos poetas, oe, candho crent de fàghere poesia ahi cantu aciorodhu batint apare! (A.Dettori)◊ narat botza de atzorodhu chi annuat su sole!◊ chi sighit s'asciutore est bellu s'atzerodhu: ocannu ndhe torraus chentza nudha! 2. bi aiat a bèndhere durches, turrone e àteros atzorodhos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâclage, horreur, chose mal faite Ingresu bungling, mess Ispagnolu chapuza, chapucería Italianu acciarpìo, pastìccio Tedescu Pfuscherei.

acoredhài , vrb: coredhai* Definitzione fàere coredhus, improdhos, cosas fatas male Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, afioncai, allarodhai, ammammungiai, imprastulare, improdhai, inciapugliare, indrovigare, massipari, meldaganai Frases ge ses pagu líchira, ge at a èssi fàuas su chi ses acoredhendi! Tradutziones Frantzesu gâcher Ingresu to mess Ispagnolu chapucear Italianu pasticciare Tedescu beklecksen, pfuschen.

afrochedhàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, improdhai, indrovigare Tradutziones Frantzesu gâcher, travailler grossièrement Ingresu to mess up Ispagnolu chapucear Italianu lavorare in modo disordinato e confusionàrio Tedescu unordentlich arbeiten.

algadaría , nf: algararia Sinònimos e contràrios abbolotu, baraundha, carralzu, derreore, mugoni Ètimu spn. algarabia Tradutziones Frantzesu vacarme Ingresu mess Ispagnolu algarabía Italianu putifèrio Tedescu Lärm.

busúliu , nm Sinònimos e contràrios abbolotu, móricu Frases addaghi bido tzertas vizilias si mi ponet su sàmbene in busúliu Tradutziones Frantzesu désordre Ingresu stirring, mess Ispagnolu desorden Italianu rimescolìo, disórdine Tedescu Verwirrung.

calamistràre , vrb Definitzione fàere improdhos, calamistros Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, afioncai, allarodhai, improdhai, incalamistrare, indrovigare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gâcher Ingresu to mess Ispagnolu chapucear Italianu pasticciare Tedescu beklecksen.

ciaputzería , nf Definitzione trebballu de ciaputzu, fatu a improdhu, male Sinònimos e contràrios abbaunzu, abbunzadura, aciarodhu, afioncu, coredhu, impiastru, inciapudhu, inciorodhu, indróvigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu travail mal fait Ingresu mess Ispagnolu chapuza, chapucería Italianu lavóro mal fatto Tedescu Pfuscherei.

impródhiu, impródhu , nm Definitzione cosa fata male, totu atzorodhada, betada apare chentza órdine; a logos, brutesa, brutore / bivi a i. = de ispedientes, chentza triballu fetivu, faghindhe cosighedhas Sinònimos e contràrios abbaunzu, abbunzadura, aciorodhu, ciafaretzu, coredhu, frodhoga, imburdugu, impiastru, impriodhu, intzodhu, mistréllia, massipu, mugoni, navàciu Frases abbramius de tastai prostus nous, ingurtint mesturus e improdhus ◊ eus acabbau su trabballu, mancai a improdhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu horreur, gribouillage Ingresu mess Ispagnolu chapucería Italianu pastìccio Tedescu Pfuscherei.

inciorodhàre , vrb: intzarodhai, intzorodhare, intzurudhare Definitzione betare apare a s’afaiu, chentza critériu, fàere un’ammesturitzu de cosas diferentes, fàere un’atzorodhu trebballandho, foedhandho; fintzes isciúndhere a meda, a tropu, cosas de papare Sinònimos e contràrios aciapuciae, ciorodhai, impiastai, improdhai, inciapugliare, inciobodhare Frases ita totu est intzarodhendu cussu fac'e tontu?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gâcher, faire grossièrement Ingresu to mess up Ispagnolu chapucear Italianu fare pastìcci Tedescu Pfuschereien machen.

maciamúrru , nm: matemurru, matimurru, matzamurru, matzimurru Definitzione genia de supa cun pane o biscotos; pane cotu cun bagna; cosa fata a improdhu, male; matimurru dhu narant fintzes po avolotu, burdellu / fàghere a sa matzimurrina = a coredhu, a improdhu Sinònimos e contràrios martiguserzu, matimbródhiu, milciamuredhu / abbunzadura Frases cussa est genti chi no si acuntentat de papai matzamurru: bolit aligusta! ◊ mammai su civraxu tostau dhu coit a matzamurru 2. e ite ndhe naras de su matemurru chi sunt cumbinandhe sos zòvanos? ◊ custu coju essit unu matimurru! ◊ de totu custu matzamurru iat cumpréndiu ca megàt de si morri de fàmini Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu soupe de pain cuit avec de la sauce Ingresu bread cooked with sauce, mess Ispagnolu calandraca, sopa de pan y galletas, barullo Italianu mazzamurro Tedescu eine Brotsuppesorte, Brotbrei mit Tomatensauce, Hudelei, Heidenlärm.

martigusérzu , nm Sinònimos e contràrios ammesturissu, ammesturu, farrambódhiu, imbraúciulu, maciamurru, matimbródhiu Frases za mi l'as fatu su martiguserzu a betare totu a unu sas robbas!… Tradutziones Frantzesu confusion, mélange Ingresu mixture, real mess Ispagnolu confusión Italianu gran confusióne, mescolanza Tedescu Gemenge, Mischmasch.

milciamurédhu , nm: misciamuredha, misciamuredhu Definitzione cosa fata male, a improdhu, betada apare chentza órdine e ne critériu / a m. = betadu apare, totugantu a méschiu Sinònimos e contràrios algadaria, disórdine, impródhiu, isórdulu, maciamurru, milcialisèbera, trobodhu Frases fint maridu e muzere e paritzas criaduras, totu ammuntonados a misciamuredhu in duos aposentos Tradutziones Frantzesu fatras, désordre Ingresu mess Ispagnolu amasijo, batiburrillo Italianu guazzabùglio, disórdine Tedescu Hudelei.

trambúllu , nm: trambúgliu, trumbullu Definitzione su trumbullai, murigamentu de cosas, fintzes in su sensu de avolotare, fàere de no si pòdere bíere bene; fintzes boghes, moida e tzàcurros o cropos a meda Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, baraundha, murísima, pilissu, sciumbullu, stragambullu, subuzu, suluvertu, tregollu, trepollu / trullesa | ctr. assébiu Frases mi abbaideit cun d-una ograda isagherada chi mi at postu in trambullu 2. sa boxi ndi essiat arrembombendu de mesu de unu trumbullu de àtaras boxis chi pariant is boxis de totu sa genti de su mundu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu turbidité, pagaille, vacarme Ingresu turbidity, mess, bustle Ispagnolu turbidez, confusión, ruido Italianu torbidézza, scompìglio, chiasso, fracasso Tedescu Trübe, Verwirrung, Lärm.