A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

muliòne moliòne

muliópu , nm Sinònimos e contràrios bulione, molione, mummugione, mumujolada Frases unu bentu malu nd'at idarrexinau e iscanciofau is àrburis sullevendudedhus in d-unu muliopu (G.Moi).

mulíre , vrb Sinònimos e contràrios maghinare, mòlere*, molinai Frases innantis de dare su trigu a mulire si mediat su tantu de su suetu de duas chidas (G.Addis).

múliu múghilu

mulixía , nf Definitzione cambighedhos sicaos de linna Sinònimos e contràrios chimuza, chirchiza, frascuza, ischimuza, molisciga, pampuzia, pimpisa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petits rameaux secs Ingresu dead twigs Ispagnolu ramas secas Italianu ramoscèlli sécchi Tedescu dürre Zweiglein.

mullànu , agt Definitzione nau de intina de animale, chi est niedhu a maghighedhas biancas Frases issu teniat unu giú de bois mullanus ◊ ant iscorrau sa baca mullana Sambenados e Provèrbios smb: Mullanu.

mullèi, mullèri mugère

múlli múgliri

mullidòrgia , nf: mullidroxa Definitzione giuncu o pigionàtzu de linna coment'e su modhitzi o s'arradellu atrotigau po acapiare faschigiolas Ètimu srd.

mullidòri , nm Definitzione chie murghet, su pastore chi murghet su late a su bestiàmene Sinònimos e contràrios multore, murghidore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trayeur Ingresu milker Ispagnolu ordeñador Italianu mungitóre Tedescu Melker.

mullidròxa mullidòrgia

mullidroxài , vrb Definitzione indrúchere a atrotigadura una nae, unu cambu Sinònimos e contràrios forrighitare, profizare Ètimu srd.

mullidróxu , nm, agt Definitzione istrégiu a ue múrghere; nau de animale fémina, chi est de múrghere, chi giaet late meda, bonu a late Sinònimos e contràrios mulghidorza, murghijola 2. si funt mortas dexiotu bacas mullidroxas, de sa maladia ◊ cussas no funt bacas mullidroxas: su lati chi portant no abbastat mancu po su vitellu! Ètimu srd.

mullidúra muglidúra

mullimènta, mulliméntu , nf, nm Definitzione su múlliri, su trebballu de múrghere Sinònimos e contràrios muglidura, multura, murghinzu Frases su pastori at acorrau is brebeis po sa mullimenta ◊ nc'est passau in mesu de su tallu a s’ora de sa mullimenta e at isciumbullau is brebeis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traite, mulsion Ingresu milking Ispagnolu ordeño Italianu mungitura Tedescu Melken.

múlliri múgliri

mullòne, mullòni millòne

múlmura , nf, nm: múrmura, múrmuru Definitzione genia de pische de mare Sinònimos e contràrios mummuloni, mumungioni* Frases a s'iscópiu, su mare fit biancu nidu de pische mortu, totu múrmuru Terminologia iscientìfica psc, lithoniathus mormyrus.

mulmutàre , vrb: mummutai, murmutai, murmutare, murmutzare Definitzione istare cantandho o foedhandho a murmutu, bogare su píulu, fintzes fàere moida a sa sighia; nàrrere male de s'àteru Sinònimos e contràrios cantazare, mormuzare, muidonare, mummucare, murmurjare / afusare, fusigare, murmutire, tragagiai Frases aiat comintzadu a si mòvere mulmutendhe pariat tzantzigadu de su bentu ◊ s'abba murmutat falendhe in sos rios ◊ su pitzinnu fit biu ca li est essita un’isalenata murmutzanne cosa a boche bassa 2. is limbas tzerpedheras murmutant Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu murmurer Ingresu to mumble Ispagnolu murmurar Italianu mormorare Tedescu murmeln

mulmutòne malmuntòne