A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mundhíssia , nf Sinònimos e contràrios àiga, brutore.

mundhítzia , nf Sinònimos e contràrios mandioledha, mindia, peogu, pidúciu Terminologia iscientìfica crp Ètimu itl. mondizia.

mundhónzu , nm Definitzione su mundhare Sinònimos e contràrios mundadura Ètimu srd.

múndhu , nm: mundu, munnu Definitzione sa Terra, su pianeta totu intreu coment'e logu de abbitu de s'Umanidade; totu sa gente chi dhue bivet Maneras de nàrrere csn: connòschere m. = zirare logos; cudhu m., s'àteru m. = su logu de sa vida apustis de sa morte, itl. l'aldilà; èssere in su m. ca bi at locu = èssiri coment'e nisciunus, fatus e lassaus; fàghere mares e mundhos = cosas de ispantu, mannas, aira; bogai, bogare dae su m. = bochire; batire a su m. = fai nàsciri, donai sa vida; acabbai mundu de ccn. cosa = no ischire inue ndh'istare, èssere cuntentos; èssere a m. pérdidu = a barca pérdia, bintu, andhendhe male; cantu andat m. = cantu durat su m. Frases no connosco a fundhu sas cosas chi cumponent custu mundhu ◊ biadu a tui fillu miu, ca as connotu mundu! ◊ ringràtziu a mamma e babbu chi mi ant batidu a su mundhu ◊ in su mundhu dhue at logu po totus! 2. cussas ànimas chi andhant in giru a fàghere male nachi no las cherent mancu in cudhu mundhu ◊ pissichita, bidènnesi a munnu pérditu fit a punta a si ghetare a terra istrumata 3. totu su mundu at fatu a pastori ◊ essat su mundu e nerit si dèu apu fatu mali! 4. no as a crei ca ndi dhu bollu bogai de su mundu a mairu miu, no! ◊ in domu sua ndi obiant acabbai mundu ca fut isposa cun su prus arricu de sa bidha! ◊ candu si dh'apu nau fut acanta de m'istochigiai, ndi obiat acabbai mundu! ◊ tue no segas, ne pensas, ne pones: ses in su mundhu ca bi at logu! ◊ cantu andat mundu ti ant a nomenai Sambenados e Provèrbios prb: culu sétzidu no bidet mundhu ◊ su mundhu est de sos lestros Ètimu ltn. mundus Tradutziones Frantzesu monde Ingresu world Ispagnolu mundo Italianu móndo Tedescu Welt.

mundhulàre , vrb Definitzione segare a leadura, pigandhondhe sa cosa segada, coment'e irmundhiare Sinònimos e contràrios irmundhulae Frases cun d-unu mossu che li mundhuleit sa meidade de s'orija (G.Addis)◊ sas isfuetadas ndhe li mundhulaiant su pilu, a s'àinu Ètimu srd.

mundhulía , nf Sinònimos e contràrios léndhine, mandioledha, mundhia, peogu, pidúciu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

múndhulu , nm Definitzione cropu de bentu, puburedha, bentulada, isulvilada Frases est acostia che múndhulu de bentu.

mundhúzu , nm Definitzione genia de sedatzu po illimpiare trigu; fintzes àliga, malesa / pònnere una bestimenta bona a m. = a stravàgiu, po fàere cosas brutas Sinònimos e contràrios mundhuza 2. si timet chi no si potat prus campare pro curpa de su mundhuzu, de sos restos malos e púdios (M.Columbu) Ètimu srd.

mundía mindía

mundídhu , nm Definitzione àliga chi si ndhe sèberat de su laore Sinònimos e contràrios cerfa, múndulu Ètimu srd.

mundiòla mandiòba

mundrullài , vrb: mundulai Definitzione illimpiare su logu, pinnigandhondhe totu, fintzes furare coment'e faendho a mundhadura Sinònimos e contràrios limpiai, mundai Frases est su bixinu miu cussu chi nd'at mundrullau totu! Ètimu srd.

múndu múndhu

mundulài mundrullài

mundúlla , nf Sinònimos e contràrios alzenina, cerfa, coana, genina, ghinina / arremusulla, cífrinu, coaratzina Ètimu srd.

múndulu , nm Definitzione s'àliga chi si ndhe sèberat de su laore / m. de bentu = molinada de bentu Sinònimos e contràrios cerfa, mundidhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu criblure Ingresu riddling Ispagnolu criba, despajadura Italianu vagliatura Tedescu Spreu, Abfälle (Pl.).

mundurúglia, mundurúlla, mundurúxa , nf Sinònimos e contràrios fafaruza, fundaina, fundhalíssia, fundhuluza Ètimu srd.

munèas , nf: muneras Definitzione neghe o male a su pertusu, candho s'isfodhonant is venas Sinònimos e contràrios amorranas, murenas.

munèda, munèra monèda

munèras munèas