A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mussòne 1, mussòni musciòne

mussòrgia , nf: mussorza, mustroxa Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat apitzu de is matas; cambu de murta atrotigau chi serbit po lióngiu / una mussorza de orrú = canna de rú Sinònimos e contràrios alúsara, bentitzu, bidichinzu, elighinzu, filichinzu, inteltzu, pidighinzu, reti, tintiritzu, tretzu Frases si ammesturant floris de meliana, de mussòrgia e de murta ◊ cun sa mustroxa acàpiant is puntedhus de mesu fendi sa fogaja ◊ po ammasetzare su cuadhu est iscudendhodhu cun d-una mussòrgia! Terminologia iscientìfica mt, Clematis cirrhosa Ètimu ltn. *morsoria.

mussórgiu, mussórju, mussórxu mossórzu

mussòrza mussòrgia

mussórzu mossórzu

mussòta , nf: mutzota Definitzione fémina bagamundhera, preitzosa e cadhotza, sèmpere in giru cricandho chistiones, mutza, nau a disprétziu de fémina mala Sinònimos e contràrios catzolera, mulota Tradutziones Frantzesu putain Ingresu whore Ispagnolu fulana, furcia Italianu baldracca Tedescu Dirne.

mússu , nm Definitzione de sa farra, pruschetotu de su trigu, sa parte prus grussa e pagu bona, sa parte de foras de su granu / pan'e mussu = chivalzedhu Sinònimos e contràrios bilinzone, chilinzone, frúfere, gràngia, linzone, podhi, russarza, talau.

mússula musciòla

mussulína mussolína

mussulíra mixurída

mussulmànu , agt, nm Definitzione chi o chie professat sa fide chi at predicau Maometo Sinònimos e contràrios maometanu.

mussúra musciúra

mussurílla musciuríglia

mustabèdha , nf Definitzione annaemele, bíurru piticu, min. de mustela 1.

mustacèdhus , nm pl Definitzione genia de erba chi faet una fògia larga e bogat una chima (pinnoni) bascitedha e grussa totu coment'e a granos, innanti birdes e apustis orrúbios: sa fògia dha poniant asuta de su pane grussu coendhodhu, po no si abbruxare; pani de mustàciu dhu narant a su civraxu: fortzis ca dhu faiant còere in pitzu de sa fògia de is mustacedhus? Sinònimos e contràrios satzaroi, tatarógiu Terminologia iscientìfica rba.

mustaciólu , nm: mustatzolu 2 Definitzione druche a bisura de pabassinu, a bàtoro puntas, prus longu chi no largu, laditu, cun d-unu pigighedhu de capa fine fine: a logos dhi narant costedhedha o ladixedha de parada; a logos narant custu númene a sa figumorisca incarnada in sa tàula (sagura) Sinònimos e contràrios ttrs. mustatzoru Sambenados e Provèrbios smb: Mustazzolu Terminologia iscientìfica drc Ètimu itl. mostacciolo.

mustàciu multàtzu

mustàciu 1 , nm Definitzione genia de pane modhe, grussu (si narat fintzes pani mustàciu) Frases si su mustàciu est bèni trabballau, s'iscrafàngiat in pícius candu est cotu ◊ si porint fai mustàcius longus, tundus, crúcius Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

mustafàtzu , nm: mustatzafu Definitzione genia de autoridade, unu tempus Sinònimos e contràrios magiore Ètimu spn. almotazaf.

mustagiòne, mustajòni , nm Definitzione mastru de paza, figura a bisura de persona fata cun bestimentu béciu prenu de fenu po fàere a tímere is pigiones; nau de unu, chi est totu bestiu male, légiu meda de cara, isimpre, de pagu abbilidade Sinònimos e contràrios boetone, bustaglioni, imbustajoni, ispantamata, malmuntone, pabaratusa Frases a primu imbucada mi fiat partu unu mustajoni ◊ est bestiu chi parit unu mustajoni ◊ dhi at fatu sa bestimenta aici a mindigu de parri unu mustajoni de bíngia! Tradutziones Frantzesu épouvantail (à moineaux) Ingresu scarecrow Ispagnolu espantajo Italianu spaventapàsseri Tedescu Vogelscheuche.