orroncedhàre , vrb: orrontzedhare Definitzione arteriare, annervare, fàere arrennegare (fintzes pigare a giogu, a brullas, a befa), fàere pèrdere sa passiéntzia giaendho ifadu, giaendho ocasione o aggheju (e fintzes fàere bènnere gana de fémina o de ómine) Sinònimos e contràrios agghegiare, alterai / incidai / ingrilliri Frases che sunt cussos duos macos orrontzedhande a nonnu Melis ◊ in bidha che fiant duos partidos e si orrontzedhaiant a totus! (L.Pisano)◊ is boghes de is giogadores a sa murra un'iscuta si furint citias e s'intendhiant orroncedhandho 2. pentza commo chi m'esset orrontzedhau in su monte una pitzochedha!
orronchinadórzu , nm Definitzione cosa chi o de ue si papat, nau fintzes in su sensu de s'interessu, is benes chi si tenent Sinònimos e contràrios orrosicadorzu, papadòrgia Ètimu srd.
orronchinónzu , nm Sinònimos e contràrios orrónchinu Ètimu srd.
orrónchinu , nm: rúnchinu Sinònimos e contràrios rosicadura, rósicu, rosidura / cdh. róntzicu Ètimu srd.
orrontzedhàre orroncedhàre
orropàciu , nm Definitzione genia de sonàgia manna de làuna Sinònimos e contràrios marratzu Ètimu srd.
orropài, orropàre , vrb: arropai* Definitzione giare cropos, surra, iscúdere, peleare, giare múngia Sinònimos e contràrios abbanzare, addobbai, atripai, isciúdere, magiare, sussare 2. orropas meda, ma semper cuntentu, mescas faghindhe cuminiéntzia a bisonzosos!
orropàxa , nf Definitzione arropamentu, cropos, tzàcurru de is cropos Ètimu srd.
orrópu , nm: arropu* Definitzione su orropare / èssere de o. = de agguantu, bonu po fàere cosa peleosa, trebballu grae Frases portat pantalones de fustàinu e catzolas de orropu untadas a ógiu seu ◊ fiat un'ómine de orropu e de cantu trabballàt fiat màrturu.
orroràu , agt Definitzione nau de ccn., chi est unu pagu inchietu, coment'e timendho.
orròre, orròri , nm: arrore* Definitzione male o dannu mannu, de tímere meda Sinònimos e contràrios acíchidu, asciuconu, assúmbridu, assústidu, isprama / dannu, dispiaghere, male.
orrorisài, orrorizài, orrorizàre , vrb: arrorisai* Definitzione fàere a tímere meda Sinònimos e contràrios apramare, asciustrare, aterrighinare, ilgirare, ispantamare, ispramai, istrementire, isturdinare, stremessiri Frases sa nave fit che brajeri atzesu, orrorizendhe sa zente intro, chentza ndhe pòdere essire 2. comente s'intendhiat tocadu de cussos animaledhos ischifosos si ndhe los iscutinaiat dai dossu orrorizadu.
orrorízu , nm Definitzione su orrorizare, su tímere o fàere a tímere Sinònimos e contràrios assústidu, isprama Ètimu srd.
orrorósu , agt: arrorosu,
errorosu Definitzione
chi faet a tímere meda
Sinònimos e contràrios
iscaramentosu,
ispreosu,
istremorosu,
terrorosu
Frases
no fit, no fit debbadas custas notes passadas de s'istria su càntigu orrorosu! (P.Mossa)◊ at fatu una morte orrorosa
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
horrible
Ingresu
horrible
Ispagnolu
horroroso
Italianu
orrèndo,
orrìbile
Tedescu
schreklich,
entsetzlich.
orròsa , nf: arrosa, orrossa, rosa* Definitzione genia de linna ispinosa agiummai che a s'orruo (est una calidade), a tupighedha, chi si prantat e faet unu frore pretziau meda po sa bisura e po su fragu / o. vionica = arrosabiónica; o. incodronada = mustra in tessinzu Frases ti apo portau is orrosas prus bellas! ◊ un'orrosighedha dhi ant zau a su pipiu ◊ is ogos mios mirant is tuos, tue ses un'orrosa, unu fiore! ◊ movu a campusantu a portai un'orrosa a Furtuna! Terminologia iscientìfica frs.
orrosàre , vrb Definitzione betare saurra, orrosu, candho su lentore meda de su note si arregollet a istídhigos Sinònimos e contràrios saurrare Ètimu srd.
orrosariài, orrosariàre , vrb: arrosariai*, rosariare Definitzione nàrrere s'orrosàriu, arresare orrosàrios a meda.
orrosàriu , nm: arrosàriu*, rojaru Definitzione nódida pregadoria a Nostra Segnora, a chimbe postas; lobu de pibionedhos piticos intraos a filera e ispartzios in chimbe postas / o. de figu sicà = filleri de càriga Sinònimos e contràrios arroseri, corona Frases s'única contabbilidadi ch'iscís fai, tui, funt is cannacas de s'orrosàriu ◊ a orrosàriu in manos pregant totugantos.
orroscénsia, orroscéntzia, orroschéntzia , nf: arroscéntzia*, orrosséncia Definitzione su èssere orróschios, tropu prenos de calecuna cosa chi, própriu po cussu, no praghet prus Sinònimos e contràrios arroscidura, arroscimentu, cascaviu Frases pasai de s'istrachesa e de s'orroscéntzia de una vida.
orròscere, orròschere , vrb: arrosci*, orròsciri, orròssere Definitzione gustare o provare una cosa a tropu fintzes a èssere a gana lègia o pentzare de no ndhe bòllere àtera, de no ndhe bòllere prus (in cuss'ora)/ pps. orróschiu Sinònimos e contràrios achigulare, afastiai, annischissai, apibiare, cascaviare, irfadèschere, orrossare, pibincai Frases apustis s'est orróschiu de su chi naràt ◊ trabballas cun amore e no ti orrosches ◊ mi pragit su fragu de custu binu: no orròscio de dhu fragai!