A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pillònca , nf: pillunca Definitzione genia de pane a pígiu fine, de órgiu: segundhu su logu, pane modhe grussitu o ispianada, tundhu, o fintzes pane de cici (tzichi); fresa o pígiu de pane Frases po fai sa pitza si fait una pillunca ◊ sa pillonca dha depiat coi prima po si dha papai (R.Boi) Sambenados e Provèrbios smb: Pillonca Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

pillóncu pidhóncu

pillòne , nm: pilloni 2, pullone 1 Definitzione genia de pesu (a bisura de bocighedha tundha) chi si ponet apicau in sa canna de s'istadea e de su cantare de dhu pòdere ispostare de un'intaca a s'àtera fintzes a aparigiare a su tanti de sa cosa de pesare posta in su pratu o apicada in su gànciu Sinònimos e contràrios pirone* Sambenados e Provèrbios smb: Pulloni.

pillonèdha , nf Definitzione pudha pitica, de pagos meses, de un'annu Sinònimos e contràrios gadhina, pudhichina, pudhighedha.

pillonédhu , nm: puzonedhu Definitzione min. de pilloni, pigione piticu; su piticu de sa pudha Sinònimos e contràrios pudhichinu Frases no dhoi funt is pillonedhus: no as biu ca is ous no funt ancora pibitzuaus? ◊ o pudhas isfacias, prestu si biu frucendi cun bregúngia portendi pillonedhus avatu! (E.Pintor Sírigu)

pilloneràcula , nm Definitzione pilloni de tàcula: turdu, meurra Sinònimos e contràrios ilmultidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grive Ingresu boiled blackbird Ispagnolu pajaros (tordo, mirlo) cocidos Italianu griva Tedescu gekochte Drossel.

pillonéri , nm Definitzione totugantos is pigiones cunsideraos impare chentza distintziones de genia o de calidade Sinònimos e contràrios ae, pigionia, pugione, ulturina Frases su pilloneri candu est bolendi artu e a ischius marcat su tempus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faune ornithologique Ingresu birdlife Ispagnolu las aves Italianu avifàuna Tedescu Vögel.

pillonéri 1 , agt Definitzione nau de fémina (-a), conchilébia chi istat aifatu de is ómines Ètimu srd.

pillòni pigiòne

pillòni 1 , nm Definitzione cambu noàdile chi brotat mescamente in su truncu de is matas, e faet longu, a pertighedha, o chi essit fintzes de is arraighinas, o in fundhu de erbas coment'e figighedhos Sinònimos e contràrios brione, brossa, froedha, inseurru, irbrossa, pigionatzu, rebudhu Frases dèu bandu a binnennai, a bodhiri méndula, a tirai pilloni de cardu, a dónnia cosa.

pillòni 2 pillòne

pillosína , nf Sinònimos e contràrios crialla, feduliu, pipiàglia Ètimu srd.

pillósu , nm: pilossu, pilosu Sinònimos e contràrios piciochedhu, pilocu, pipiu, pisedhu 3 Frases sa mama est allatandhe sa pilossa, su pilossedhu ◊ su pillosu aiat cumintzadu a tzirriare ca teniat fàmene Ètimu ltn. pilosus.

pillósu 1 , agt Definitzione chi est fatu o essit a pígios (es. sa chibudha, calidades de pedra) Sambenados e Provèrbios smb: Pillosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stratifié Ingresu stratified Ispagnolu estratificado Italianu stratificato Tedescu Schicht, geschicht.

pillòta , nf: pilota 1 Definitzione bòcia de pedhe prena de lana o àteru po usu de giogare (pruschetotu a birillos), cosa tundha, fintzes bòcia de nie / torrai sa p. a ccn. = pagàresi de un'ofesa, a zisa de pratu torrau, de cosa fata a trivas de pare Frases tres pilotas de nie mi lampant a sa gianna ◊ sa Sardigna si l'ant giogada a pilota 2. is arrúbius ant cantau s'internatzionali po parigiai is contus e torrai sa pillota a is santicus Ètimu itl. pillotta.

píllu pígiu

pilluàtzu pigionàtzu

pillúca , nf Sinònimos e contràrios bobbollonca Frases candu su pani est pagu axedu bogat pillucas, coit mali, abarrat atellau e matzosu.

pillúdu , agt: piludu, piudu, piuru 1 Definitzione chi portat pilu, pilu meda / mandhigare a p. = papai sa petza mancai portit pilu; sa manu piura = zenia de èssere de sa fantasia Sinònimos e contràrios pilosu 1, pilurtzu | ctr. ispilidu Frases est pilludu che un'urtzu, piudu che su gatu ◊ dhoi at un'arràcia de càvua piuru 2. totu su chi tocat issu sa manu piura dh'at malaritu Sambenados e Provèrbios smb: Piludu Ètimu srd.

pillúnca pillònca