A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pillàntzia Sinònimos e contràrios pillàntza

pillantzósu , agt Definitzione chi portat o tenet dinare meda Sinònimos e contràrios apillantzau, addinaradu, bussanti, indinaridu | ctr. ispiantadu Tradutziones Frantzesu aisé Ingresu well-off, well-to-do Ispagnolu acomodado Italianu abbiènte Tedescu wohlhabend, begütert.

pillàre , vrb Definitzione bicare, papare Frases puzone chi no pillat che at pillatu! Ètimu itl. pigliare.

pillàri pilàri

pillèdha , nf Definitzione foedhandho de o cun piciochedhos, sa natura de s'ómine / p. de pastori = erba de pipas o origa de lèpuri, follaoriguda (Arisarum vulgare) Sinònimos e contràrios bichiriola, billotu, chichia, lelledha, marracoi, minninna, pichiriola, picita, pissiredha, puzonedha Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

pillèdha 1 , nf Definitzione castàngia cota orrostia e illimpiada.

pillellèdha , nf Sinònimos e contràrios pilledha.

pillibílli , nm Definitzione un'apenas de cosa, unu farinu Sinònimos e contràrios chilivrida, cífrinu, piciualla.

pillíca , nf Sinònimos e contràrios bichiriola, chichia, lelledha, minninna, pilledha, pillilla, pissiredha, puzonedha Ètimu srd.

pillícu , nm Definitzione sonu a cropu chi si faet cun is pódhighes (su mannu cun su de mesu chi iscudet a su figau de sa manu); cropighedhu giau in cunfidàntzia, cun is pódhighes, unu pagu a pitzigadura a trempas Sinònimos e contràrios bidhighitada, bidhighitu, bistínchidu, isbillongu, pistincu, pistóriga, tzinchillitu Ètimu srd.

pillighíta , nf Sinònimos e contràrios bichiriola, chichia, lelledha, minninna, pilledha, pillilla, puzonedha Ètimu srd.

pillílla , nf: billella 1 Definitzione in su foedhóngiu de is pipios, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios bichiriola, chichia, lelledha, pilledha, pillighita, pissiredha, puzonedha Ètimu srd.

pillimpúa , avb Definitzione its Frases a luxi debbiledha a pillimpua isbàmbiat arregordus a sa menti.

pillíncu , nm Definitzione unu de is tantos númenes in cobertantza po nàrrere sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios brodho, cunnu, nicu, pilicarju, pillitu, piricochedhu, porposeo Ètimu srd.

pillingrínu , agt, nm Definitzione chi o chie bivet in mindhighéntzia de peduina chi faet in is domos inue tenet intrada chesciandhosi e ammischinandhosi po dhi giare ccn. cosa Sinònimos e contràrios pillingronàrgiu, papacinu.

pillingronài , vrb Definitzione fàere su pillingroneri, campare de su chi si pedit a gente connota Ètimu srd.

pillingronàrgiu , agt, nm Definitzione chi o chie campat de peduina ma solu intrandho a is domos inue tenet intrada e cun is meres si chèsciat e ammischinat Sinònimos e contràrios pillingrinu, pillingroneri, papacinu Ètimu srd.

pillingronéri , agt, nm Sinònimos e contràrios pillingrinu, pillingronàrgiu, papacinu Ètimu srd.

pillipillài , avb Definitzione nau de cosa posta male, chi est acanta a ndhe orrúere, coment'e apicada, pendhebendhe Sinònimos e contràrios pendhebendhe, pendhilipéndhili Ètimu srd.

pilliribílliri , agt Definitzione nau de cosa a pígiu (paperi, orrobba), chi est fine fine, a pigighedhu tropu fine Ètimu srd.