A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pillúncu pidhóncu

pillúra , nf Definitzione nau de terrenu, terra a pigighedhu fine Sinònimos e contràrios pilluràrgiu Ètimu srd.

pilluràrgiu, pilluràxu , nm Definitzione logu de terra a pigighedhu fine, ue is pedras chi essint funt de ladu Sinònimos e contràrios pillura Ètimu srd.

pilmíssu pelmíssu

pilocàlla , nf Definitzione is pilocos, piciochedhos Sinònimos e contràrios piciocàglia, pitzinnàglia Frases tandho fumis pilocalla (P.G.Sedda) Ètimu srd.

pilócu , nm Definitzione piciochedhu fintzes a is dóighi, tréighi annos Sinònimos e contràrios piciochedhu, pillosu*, pisedhu 3 Frases apo colau sos annos de pilocu apare cun mannoi meu Tradutziones Frantzesu petit garçon Ingresu young boy Ispagnolu niño, mozo Italianu fanciullo, ragazzino Tedescu kleiner Junge.

pilórica , nf Definitzione bucone avelenau po calecunu animale dannàrgiu Sinònimos e contràrios buconete, piardedha.

pilòrtze , agt, nm Sinònimos e contràrios arrestigosu, ispilortze*, limidu, susuncu.

pilóssu, pilósu pillósu

pilósu 1 , agt: pirosu Definitzione chi portat pilu meda, nau prus che àteru de sa pedhe (o de unu o animale po su pilu in sa pedhe) Sinònimos e contràrios apilurtiu, pilludu, prilutziu, tudhosu Maneras de nàrrere csn: èssere cori pilosu = corazosu, ma fintzas malu a puntu de no tènnere dolu nudha, zúghere pilu in su coro 2. ite corazu bàrbaru, ite coro pilosu a secuestrare zente, fintzas féminas e pisedhos! Sambenados e Provèrbios smb: Pilosu, Pirosu Ètimu ltn. pilosus Tradutziones Frantzesu poilu Ingresu shaggy Ispagnolu velludo Italianu pelóso Tedescu haarig.

pilòta , nm: pilòtu 1 Definitzione chie ghiat un'aeroplanu, una nave o àteros mezos deasi mannos.

pilòta 1 pillòta

pilotàgiu , nm Definitzione filera de pilotos cravaos in terra coment'e po agguantare calecuna cosa (es. s'abba de un'erriu, terra); genia de aprigu fatu cun pilotos cravaos in terra, mescamente in s'antigóriu Terminologia iscientìfica opan Ètimu spn. pilotaje Tradutziones Frantzesu palafitte, pilotis Ingresu pilework, palafitte Ispagnolu pilote, palafito Italianu palafitta Tedescu Pfahlbau, Pfahlwerk.

pilotài , vrb Definitzione prantare o cravare pilotos, fàere unu pilotàgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu soutenir avec des pilotis Ingresu to pile Ispagnolu reforzar con pilotes Italianu palafittare Tedescu Pfahlbauten errichten auf.

pilotàre , vrb Definitzione ghiare mezos mannos che aeroplanos, naves o àteru deasi: si narat fintzes in su sensu de fàere andhare una chistione (e fintzes gente) in manera de pàrrere ma no èssere própriu líbbera.

pilòto, pilòtu , nm Definitzione truncu no tanti grussu e artu chi si cravat in terra po agguantare o badrare calecuna cosa: oe si faet de cimentu armau po che pesare domos e palàtzios Sambenados e Provèrbios smb: Pilotto Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu poteau, pilier Ingresu pile, pillar Ispagnolu pilote, pilar Italianu palo, pilastro Tedescu Pfahl, Pfeiler.

pilótu , nm Definitzione forma de casu pitichedha e tundha Terminologia iscientìfica csu Ètimu itl. pillotta.

pilòtu 1 pilòta

pílu , nm: piu 1 (su piu = nr. subíu) Definitzione genia de elementu (upm) de sustàntzia che cussa de is ungas chi bogat sa pedhe de is animales a tzudha fine fine a bisura de filu curtzu, cracu cracu in is animales (in is lanosos est longu puru, in su porcu est lascu e prus grussu, a tzudha, unu pagu téteru), lascu meda in su cristianu (foras de sa conca inue creschet longu e cracu, o fintzes in is subrecos, in s'oru de sa natura); nau in cobertantza, pilu balet po fémina in cantu interessat su sessu / min. pilichedhu, pilighedhu / partes de unu pilu: raighina o búscia o fundhu ’e pilu, tudhu, punta; su pl. is pilus, sos pilos = semper su pilu de conca de su cristianu Sinònimos e contràrios lana / intinnu, pilidura Maneras de nàrrere csn: catzare pilu = cambiare pilu, nadu de animales; zúghere pilu in su coro = no tènniri piedadi nudha nudha, fai mali, bociri sa genti de mala manera; a pilu abba = subra subra, a pizu; andhare che a su pilu de su puzone = fàghere sa tucada de su fumu; no acatare mancu punta de pilu = nudha; no resèssere a nàrrere mancu punta de p. = nudha, mancu fuedhu; giúghere abba in pilos (nadu de s'erba, de sas nues, de sa terra) = zúghere abba meda subra subra; intzoraisí piu piu, èssere sudorau, sudorare pilu pilu = a una murca de suore; fàghere sos pilos = segai e cuncordai is pilus de conca; iscontzare sos pilos = ghetai apai is pilus petonaus; tènneresi a pilos = (nau de chini nci aciuvat in s'àcua) aguantaisí aundi… est in debbadas; tènnere su pilu in s'aera = fàghere disizos macos, de cosa chi no faghet a tènnere; no dhi sàntziat piu = si la leat tropu addàsiu; ispiegare una cosa pilu pilu, a pilu piticu = bene a minudu, in donzi piessignu, a puntinu; passàreche che pilu in tres fóltighes = passai in mesu de tantis dificultadis (arriscai, àiri arriscau meda); pilu ’e tita = piaritu, male a sos cundhutos de su late (si ufrat e martzit sa tita); piu frassu = maladia chi benit a pes de segus a sos boes; pilu ’e craba = sa lana de sa craba (chi no si tundhet si no de fiadu mortu), forte, bona pro traste chi depet agguantare meda (es. bértulas); pilu ’e nàcara = zenia de sustàntzia chi bogant sas nàcaras e chi si faghet a filu in s'abba: l'impreant pro tessinzu; pilu atzutzudhau = artudhadu, ritzu de su fritu o de sa timória; pilus arritzaus, arrufaus = anedhados; èssere a pilos cala cala = a pilos longos lassados isortos pendhindhe; prànghere a pilu isortu (nau de féminas)= a pilus calaus, iscapiaus, atitendi; èssere chei su pilu, che pilu in pedhe, pilu pilu = a meda, carcu carcu; sèdere un'animale a pilu = a sa nua, sentza de sedha; bèndhere a pilu (nadu de bestiàmine)= unu tantu a fiadu, ma chentza una misura pertzisa comente podet èssere su pesu; bideresiche a unu in pilos = arteriadu azummai prontu a iscúdere Frases pro no che rúere mi li so apitzigadu a su pilu, a s'àinu ◊ bi at barbieris chi faghent sos pilos a ómines e féminas ◊ si sa peta zughet pilu tenebbichelu! ◊ a cuss'animali dhi luxit su pilu ◊ is pilus s'ispartzint po fai sa crincera ◊ portas sos pilos calandhe in cara ◊ seu a pilus longus pàrgiu una mascaredha ◊ a sas pedhes che li catzant totu su pilu ◊ bai fintzas chi as a contai folla a cantu fúrriat bentu e piu cantu portat marxani! 2. no est su pilu chi contat in s'ómine: su pilu si abbàitat a unu cadhu ◊ su bestiàmine, pili frujadu e allangoridu, est morzendhe de su fàdigu ◊ dàdemi unu maridu, za no bos chirco ne sinnu e ne pilu! 3. pares cane de cassa chi at pigau àviu: ite no as a èssere cricandhe pilu, no?! 4. bi fit sa zente chei su pilu ◊ soi sudau pilu pilu: pitica sa cursa!…◊ chirco un'aggarru de sicuràntzia chi mi mantenzat a pilu abba in su mare (M.Piga)◊ s'àrbure est barriada che pilu in pedhe ◊ est una mata carriada pilu pilu ◊ sas nues giughiant s'abba in pilos, posca est essidu su sole ◊ sa terra zughet s'abba in pilos, ca fit proindhe totu sa die ◊ torro a sèdere a pilu sa calabrina ◊ a pilos si tenet, unu, si no ischit a nadare?!◊ candho li apo nadu chi su fizu fit faghindhe a malu mi che l'apo bida in pilos, sa mama, chi nachi su fizu est educadu! Sambenados e Provèrbios smb: Pilu, Piu Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. pilu(m) Tradutziones Frantzesu poil, cheveu Ingresu hair Ispagnolu pelo Italianu pélo, capéllo Tedescu Haar.

pílu 1 , nm: piru Definitzione obbilu, crau de linna fatu coment'e un'ispina manna Sinònimos e contràrios giau, obbibi, piredhu 1, pirotu Frases at bocau una dechina de piros de ozastru pro pònnere su fundhu a su moju Sambenados e Provèrbios smb: Piru.