A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pilimbúrdu , avb Maneras de nàrrere csn: èssere a p. = ancora chentz'arba, tropu pisedhu; massaju a p. = massaju de prima essida Frases semus restados nois, sos redossos, sos chi aiant sos nidos a pilimburdu Ètimu srd.

pilimpèdhe , avb Definitzione nau pruschetotu de is matas po su frutu chi portant, èssere a p. = càrrigas càrrigas de frutu Sinònimos e contràrios pileri, pragabunta Ètimu srd.

pilimpúa , nm Definitzione cosighedha fine fine, fintzes comente ndhe orruet de àtera cosa / pàrrere p. (nau de orrobba) = finedhedha Sinònimos e contràrios pilibili.

pilindrènga , nf Definitzione fròngia, tirighedha de orrobba segada apostadamente in bestimentu (o in parte de bestimentu) po bellesa Sinònimos e contràrios ímula Frases su mucadori est a pilindrengas ◊ is passantis de sa muncíglia funt fatus largus e totu a pilindrengas.

pilínga , nf Definitzione trassa, astrússia, fintzes paga gana de fàere trebballu Sinònimos e contràrios astrúscia, malíscia, transa Frases bi fit mastru pilingas a giàganu mazore, pro che zúghere a domo sua peta e casu!

pilingósu , agt Definitzione chi costumat a crisare, dhi faet crisu sa cosa Sinònimos e contràrios ghelestiosu, gravellosu, pullinu Frases no fetzas sa pilingosa e zadhi sa manu! ◊ deo fia pilingosu in su papare e si dhue aiat crachi cosa chi no mi andhaiat che dha bogaia de su pratu (M.Deiana) Terminologia iscientìfica ntl.

pilíni , nf Definitzione una genia de erba Sinònimos e contràrios acuca, coiatu, cucacuca, scariola Terminologia iscientìfica rba, Phalaris paradoxa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu alpiste, millet long Ingresu birdseed Ispagnolu alpiste Italianu scagliòla Tedescu Kanariengras.

pilintzòne, pilinzòne , nm: piringione, pirinzone Definitzione pilus de unga o tudhas de sos pódhiches, pigighedhu o limbedhu de pedhe chi si ndhe artzat acanta a s'arraighina de is ungas de sa manu e giaet ifadu a dhu tocare; nau mescamente pl., genia de ufradura a manos e a peis chi faet a iscrafíngiu, po su fritu Sinònimos e contràrios fannuga, filiuncu, panarighe, panaritzu, perunga, piliesse, tanarígia / filinzone, maninzone, pedinzone, zelone 2. in ijerru fimis totu astudhidos e pienos de pilintzones Ètimu ltn. pernione.

pilinzòne 1 , nm: bilinzone Definitzione su pígiu de fora de su granu de su trigu móliu, sa parte prus grussa Sinònimos e contràrios ghilingioni*, frúfere, gràngia, mussu, podhi, russarza, talau.

pilióli, pilióri , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a prànghere po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios piantinosu, prantuleu Ètimu srd.

pilipiàre , vrb Definitzione arregòllere pilipiu, avantzos, coígios; in cobertantza, campugiare 2. pilipiabant bene, ca pro cada cartu de trídicu chi moliat lis dabant unu chilu de farina Ètimu srd.

pilipilò , nm Definitzione genia de giogu Terminologia iscientìfica ggs.

pilipíu , nm Definitzione genia de pruinedhu fine fine chi agiummai mancu si biet, fintzes àliga fine Sinònimos e contràrios bulvaritza, ghilipiu, pilibili, tipidiu Ètimu srd.

pilipórru , nm Definitzione su calagasu Sinònimos e contràrios cabagasu, carravarina, lepilepi, maniposa Terminologia iscientìfica crp.

pilíre , vrb Definitzione pònnere o essire su pilighedhu in sa pedhe, is pilos in conca (nau de piciochedhu, cumenciare a tènnere sa capacidade sessuale de su mascu, sinnale sa braba in cara, su pilu a inghíriu de sa natura) Sinònimos e contràrios impilire | ctr. ispilire Frases cussu puzonedhu est galu a pilire ◊ su puzone est pilindhe ◊ sas féminas prus ganosas de brullas isfutiant sas mamas chi teniant fizos pilindhe Ètimu srd.

pilirintzòne , nm Definitzione pedhighedha fine, pigighedhu de pedhe Sinònimos e contràrios pidhoncu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu peau Ingresu cuticle Ispagnolu trocito de piel Italianu pellicina Tedescu Häutchen.

pilirufàdu , agt Definitzione chi portat is pilos anedhaos Sinònimos e contràrios arrullau, frisau, pilialloricau, pilianedhadu Frases sos pastores zughiant anzonedhos nidos pilirufados Ètimu srd.

pilirúju , agt Definitzione nau de ccn., conca ’e bagna, chi portat is pilos orrubiastos Sinònimos e contràrios múltinu, pilibbrundhu Ètimu srd.

pilirússu , agt Sinònimos e contràrios piliruju*.

pilísa , nf, nm: pilisi, pilissu, pilisu Definitzione genia de aina po murigare su late cagiau po dhu fàere a casu; in cobertantza, avolotu, burdellu chi si ponet po calecuna chistione Sinònimos e contràrios mórica / abbatúliu, abbolotu, sciumbullu, stragambullu, subuzu, trambullu, tregollu, tzirilotu Frases cun su pilisi si mórigat su lati in su cadhàrgiu ◊ preparabat istèrgios pro múrghere e pilisos pro pilisare su late cracau ◊ teniat unu grandhe pilissu de illione ◊ bi at abbarrau intro de sa murghiola unu pilisu de gheníperu 2. in mesu de su pilisu de sa festa, issa si che intrabat a crésia a precare ◊ candho beniat s'isetore, unu tempus, fit pilisu malu pro sa zente, balla! ◊ fint totu in pilisu, candho s'intendhent sas boches: Sunt arribbandhe sos isposos! ◊ sa domo est in pilisu ca no bi at it'e manicare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émoi, tumulte Ingresu turmoil Ispagnolu alboroto, jaleo Italianu subbùglio, tumulto Tedescu Aufruhr, Tumult, Getümmel.