píja 1 pígia 1
pijàda picàda 2
pijàdu pigiàdu
pijadúra , nf: apijadura*, pixadura, prigadura Definitzione su pijare; su tretu inue si trochet o pinnigat una cosa, sa pinniga etotu / sa pijadura de sos bratzos = s'ala de intro de su cuidu Sinònimos e contràrios pinnica.
pijàre picàre
pijàre 1 pigiàre 1
pijarèdha , nf Definitzione piega minuda, pitichedha Frases teniat sa camisa de linu fata a pijaredhas.
píjidu píchidu
píju pígiu
píla , nf Definitzione pira de materiales chi, po is elementos chímicos chi portant e po comente benint postos, produent una currente elétrica e podent allúere una lampadinedha, mescamente impreada po fàere unu pagu de lughe a denote o in logu iscurosu Tradutziones Frantzesu pile, lampe Ingresu battery Ispagnolu pila Italianu pila Tedescu Taschenlampe.
pilàda , nf Definitzione pira de cosa, cosa posta subràbari, fintzes cosa infrissia a filleri a bisura de collana Sinònimos e contràrios pipira, pira 1.
piladrèdha piardèdha
pilàgiu , nm Definitzione calidade o colore de su pilu de is animales Sinònimos e contràrios bentina, intinnu, manta, pilidura, pilúrgia Ètimu spn. pelaje.
pilàndra , nf: abbilandra* Definitzione genia de troboidura; nau de ccn. in cobertantza, mandrone, malu (in custu, nau de ómine est nm.) Sinònimos e contràrios mandronàciu 2. matzone, ca ses péssimu animale, no bi torres a fàghere su pilandra! ◊ babbu e mama bonos tribagliadores, ma sos fizos totu pilandras!
pilàrda pibàdra
pilardài , vrb Definitzione sicare a pilarda, nau de frutuàriu chi faet (es. figu, pira) Frases sa figu si ponit in su cannissu a pilardai.
pilardèdha piardèdha
pilàrdu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi portat is pilos prantaos, atzudhaos de s'arrennegu, chi est de naturale arrennegosu; coment'e nm. a logos dhu narant a su chelu de sa buca Sinònimos e contràrios airósigu, arrabbiaditu, arrennegaditu, inchietosu Frases cussu est ómini de pilardu niedhu! (G.Mura) 2. a issu dhi at essiu unu guroni in su pilardu (G.Mura).
pilàrgiu , nm Definitzione genias de càvuru cun su corgiolu totu a puntas, a sa parte de pitzu: de duas calidades, una (m. verrucosa) no si papat Terminologia iscientìfica crx, maia squinado Tradutziones Frantzesu araignée de mer Ingresu spider-crab Ispagnolu centolla Italianu grancèvola Tedescu Meerspinne.