pilíche , nm Definitzione cadhu de p. = cuadhu de su demóniu, parapunta, tzuga manna chi in s'istade faet abbitu in logu de abba Terminologia iscientìfica crp.
pilichédhu , nm: pilighedhu,
pilixedhu Definitzione
min. de pilu, pilu pitichedhu, fine fine, bastardu, curtzu, fintzes solu calecunu pilu (es. de lana)
Sinònimos e contràrios
pilubbaltaldu,
pilitolu
Tradutziones
Frantzesu
duvet
Ingresu
wool
Ispagnolu
pelusa
Italianu
pelùria
Tedescu
Flaum.
pilichínzu , nm Sinònimos e contràrios pestighinzu Ètimu srd.
pilichitàre , vrb Definitzione nau de bestiàmene, pàschere s'erba naschindho, su piluncu Ètimu srd.
pílicu , nm Definitzione su si pilicare, su si pentire de calecuna cosa chi dispraxet Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudonzu, impudu Ètimu srd.
pilída , nf Definitzione su pilire, sa naschia, su naschire de is pilos Ètimu srd.
pilidúra , nf Definitzione
su pilu de is animales, nau po sa genia e po su colore
Sinònimos e contràrios
pilàgiu,
pilàmine,
pilu,
pilúrgia
Frases
funt cadhos sempre in petas e de bona pilidura ◊ su matzone tramudat pilidura, ma intragnas nono
Sambenados e Provèrbios
prb:
su fiadu si connoschet a sa pilidura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pelage
Ingresu
coat
Ispagnolu
pelaje
Italianu
pelame
Tedescu
Fell.
piliessàre , vrb Definitzione brigare cun calecunu, su si atripare s'unu cun s'àteru Sinònimos e contràrios pilisae*, tipiliare Frases si funt bene piliessadas tra sorres! (P.La Croce)
pilièsse , agt, nm Definitzione
pilu girau a betu contràriu; nau de cosa po sa ponidura o su sétiu chi at postu, chi est betau a un'àtera bandha, atrotigau; nau de ccn., trotu, chi no andhat a deretu, chi abbétiat e chentza arrexone puru; filu de unga o tudha de sos pódhiches, pigighedhu o limbedhu de pedhe chi si ndhe artzat acanta a s'arraighina de is ungas de sa manu e fastídiat tocandhodhu a betu contràriu
Sinònimos e contràrios
achibboe,
acorrimboe,
calembru
/
doltu,
rebessu,
traessu
/
cdh. piliriessu
/
fannuga,
fibincitu,
panarighe,
pilisungra,
tanarígia
Maneras de nàrrere
csn:
a p. o a pilimbesse = a betu contràriu; linna p. = linna chi isperrèndhela che essit a contu sou, a dortu; nodu p. = malu a isòrbere; pedra de p. = unu chi faghet iscàndhalu, chi si ponit de tressu; tènnere a ccn. a p. = èssiri unu pagu a tírria, àereli pagu zéniu
2.
a prus chi est fea, est piliesse: faghet semper sas cosas a s'imbesse (Z.Carta)◊ cussu tenet unu naturale piliesse ◊ no bi at fadu piliesse chi potat trobeire su Sardu in sos acassos ◊ est gherrendhe cun zente piliesse ◊ su pitzinnu at sa mente piliesse, cumprendhet sa cosa a su contràriu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
opposé,
contradicteur
Ingresu
opposer,
contrasting
Ispagnolu
contrapuesto,
contradictor
Italianu
contrappósto,
contraddittóre
Tedescu
gegenübergestellt,
gegensätzlich,
Widersprecher.
piliéssu , nm Definitzione su betu, bessu o piegas de is pilos Ètimu srd.
pilighinzàre , vrb Definitzione ammungiare, matanare, cricare de apicigare cun calecunu foedhandho de calecuna cosa o chistione, cricare de ispodhicare e una chistione Sinònimos e contràrios cuntronai, tranchinare Frases lassammi istare: cun megus no pilighinzas cun iscrapas de cromo!(L.Pisano)
pilighínzu pidighínzu
pilighisàrzu , agt Definitzione nau de unu, chi no ndhe agatat una bene fata, chi no dhi andhat a géniu nudha, chi istat pilisendhe, totu, cricandho, isceberandho chentza agatare su chi dhi andhat bene Sinònimos e contràrios mendheosu, pullinu Frases lu tenet de naturale, s'àinu, a èssere pilighisarzu Ètimu srd.
pilighísciu , avb Definitzione circai a p. = a perda furriada, cricare meda e totue.
pilighítu , nm Sinònimos e contràrios fibincitu.
pilighizàdu , agt Definitzione nau de terrenu, de logu, chi dhue at erbighedha, rebudhidu, a erba naschindho Ètimu srd.
piligràxu , nm Sinònimos e contràrios bellacasu, carravarina, lepilepi, maniposa, pabaritu, pabedha, seisei Terminologia iscientìfica crp.
piligràxu 1 pilicàrju
pililoricàtu pilialloricàu
pilimbèsse , avb Definitzione segare a p. = a betu contràriu de cussu de is pilos, fai s'arrepilu.