A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pisilidàdi , nf Definitzione su èssere písilis, su àere unu naturale delicau, chi si dha pigat chentza agguantu, po pagu pagu; fintzes su èssere delicaos, fines e atentos in sa manera de fàere Sinònimos e contràrios dilichia 2. sa bellesa de cussu logu depiat èssiri de pagus, poita pagus sunt is chi tenint sa pisilidadi po dh'apretziai (F.Carlini)◊ dhui at unu poderi cuau asuta de sa pisilidadi sua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu susceptibilité Ingresu susceptibility Ispagnolu susceptibilidad Italianu suscettibilità Tedescu Empfindlichkeit.

pisilinghítu , agt Definitzione cosa pitichedhedha; fintzes una genia de cropu chi si giaet cun su pódhighe de mesu fatu arrèschere in sa mata de su pódhighe mannu e fatu isparare a cropu apitzu de su figau de sa manu Sinònimos e contràrios mammaitu / ghínghia 1 2. su maistu fera is pisilinghitus a is origas, chi diventànt arrúbias che fogu! ◊ dona unu pisilinghitu a sa síndria po bí si est cota!

pisilliài pisiliài

písima , nf Definitzione cuménciu de una maladia, de unu male / pigai p. = tenni istrobbu, fàghere difetu, àere iscusa; tèniri in p. una persona = abetai s'ocasioni po dhi fai unu dispetu, po si dha fai smarigai, pro si ndhe pagare de carchi cosa Sinònimos e contràrios càusa, insemia Frases is tzípulas no ant axedau, depit èssi chi at pigau písima su frammentu 2. molenti, lassa sa písima cun su noscu! Ètimu srd.

pisimàu, pisimiàu , agt Definitzione chi portat písima, intzimia de maladia, sentit calecunu male Sinònimos e contràrios demadu, tunconidu Frases seus benias a su dotori ca seus totus unu paghedhu pisimiaras.

písina , nf, nm: píssina, píxinu, púscina, púsina Definitzione tródhiu surdu, bentu malu chi essit de su pertusu / iscurtare donzi písina = interessaisí de cosas allenas sentza abbisóngiu Sinònimos e contràrios búsina Frases cudhu malevadadu fit respirendhe sas púsinas mudas suas, sétidu in gropera ◊ su númene de su podestade fit oramai un'avrina lévia chi onzi píssina o irrocu podiat cuguzare Ètimu ltn. *vissinare Tradutziones Frantzesu vesse Ingresu fart Ispagnolu follón, zullón Italianu lòffa, péto Tedescu abgehende Blähung.

pisinàche , nm: pissinache Definitzione pilloni de beranu o chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios buginu, cherre, cidhi, ciórighe, muschita, oghibboi, pisinatu, pisirica, suntzuinedhu, tziritziri Frases su nidu de pisinache ch'íscio in su nurache Terminologia iscientìfica pzn.

pisinàche 1 , nm Definitzione genia de codrolinu e fintzes una mufa niedha chi ponet a su trigu e àteras erbas Sinònimos e contràrios fungubísinu Terminologia iscientìfica atn, Lycoperdon bovista.

pisinagúlu , nm Sinònimos e contràrios pisciagulu, pisiculu, pisinache, pisirica Ètimu srd.

pisinànculu , agt Definitzione chi istat a písinas Ètimu srd.

pisinàre , vrb: apissinare, pusinare Definitzione betare o lassare andhare písinas; in cobertantza, nàrrere chentza importu o iscoviare cosa chi s'ischit Sinònimos e contràrios businare 1, isbusinare 2. si calicunu písinat custa cosa chi apo contadu, male pro isse! Ètimu *vissinare ltn?

pisinàre 1 , vrb Definitzione pròere abbighedha lena lena; fintzes istare a su pranghe pranghe, cosighedha de pagu contu Sinònimos e contràrios orrosinare, pispisinare, proiginedhare.

pisinàtu, pisinàtzu , nm: pusinatu Definitzione pilloni de beranu o chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios buginu, cherre, cidhi, ciórighe, colacolamuru, ingannasórighe, isperramatedhu, muschita, oghibboi, pisinache, pisinagulu, pisirica, scrèciri, suntzuinedhu, tziritziri / cdh. raugna Frases su pisinatu brincat dae chisura in chisura ◊ sas pumas mias sunt de pisinatu e no de astore ◊ no si devet presumire che àbbile chie at postu alas de pisinatu Terminologia iscientìfica pzn, troglodytes troglodytes Tradutziones Frantzesu roitelet Ingresu wren Ispagnolu chochín Italianu scrìcciolo Tedescu Zaunkönig.

písine , nm Definitzione chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios pisciagulu, pisiculu, pisinatu Terminologia iscientìfica pzn.

pisinète , nm Definitzione chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios pisciagulu, pisiculu, pisinatu* Terminologia iscientìfica pzn.

pisínna , nf Sinònimos e contràrios picioca.

pisínnu , nm Sinònimos e contràrios piciocu Ètimu ltn. pisinnus.

pisíntzu , nm: pisinzu Definitzione cosa chi si narat a boghighedha bàscia, agiummai a s'iscúsiu, fintzes tzúnchiu po dolidura de calecuna cosa; genia de moidedha, coment'e de bentu, móvia de alas Sinònimos e contràrios múschiu, píliu, pisibisi 1, pisighinzu, pispisu, súlida, tzíliu Frases no aiant bocau pisinzu ◊ mancu pisintzu nessune: minores e mannos istaiamus che barri falatos ascurtanne ◊ intendho su bentu alinendhe acurtzu meu, a pisinzu ◊ no mutiat mancu pisinzu Ètimu srd.

pisínu , nm Definitzione paga firmesa, mancàntzia de seguresa / in p., in pisinedhu = in tàntaris, pagu frimmu, pagu seguru (nau de cosa posta) Frases fint forrocandhe s'ànimu de sa zente, isporada e famia, pro semenare ideas nobas in sas cusséntzias in pisinu, chene sicuresa peruna ◊ a s'úrtimu de sos contos, su bandhiu no fit prus malassortau de su pastore: sa libbertade fit in pisinu pro ambos duos ◊ s'economia de sa bidha, zai in pisinu, chin sa gherra si nche fit sichia a irfungudare ◊ bidendhe l’est in cale pisinu nos agatamus pro su modu de fàghere isballiadu? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu instabilité, précarité Ingresu instability Ispagnolu inestabilidad, inseguridad Italianu instabilità, precarietà Tedescu Instabilität, Unbeständigkeit.

písinu , agt: píssinu Definitzione nau de una genia de codrolinu e coment'e agt. (fungu p.) de mufas chi ponent a su trigu, a erbas (chi si faent a fungu p.).