piscinàe, piscinài, piscinàre , vrb Definitzione fàere una genia de moida coment'e de ària chi essit a fortza; in cobertantza, istare a su pisibisi foedhandho de s'unu e de s'àteru, alleghetandho Sinònimos e contràrios contularjare, crastulai, lorodhare, piscinargiai Frases sa linna teniat alligra e fatuvatu piscinàt faendho una fràmula longa chi sulidàt acutza 2. ita depit ascurtai? a piscinai? istratallancedha! ◊ no po piscinai: est doveri a isciri is cosas ◊ balla, ciai dh'agatais su tempus de piscinae! Ètimu srd.
piscinargiài , vrb Definitzione
istare foedhandho de s'unu e de s'àteru deasi chentza cabu, tanti po foedhare de ccn.
Sinònimos e contràrios
allicuterai,
contularjare,
crastulai,
lorodhare,
pidanciulai,
pisigulare,
pistizonare,
spisciulari,
trobedhare 1
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cancaner,
bavarder
Ingresu
to gossip
Ispagnolu
chismorrear
Italianu
pettegolare
Tedescu
klatschen.
piscinàrgiu , nm Sinònimos e contràrios bodheteri, contulàgliu, crastuleri, cràstulu, foxileri, lecuteri Frases cussus funt una surra de piscinàrgius e bucallotus ◊ is piscinàrgias funt sempri prontas a parai origa Ètimu srd.
piscinetàrgiu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet s'abbitúdine de istare criticandho a s'unu e a s'àteru, cricandho piscinetos, piscinus Sinònimos e contràrios bodheteri, contulàgliu, cràstulu, foxileri, licuteri, piscinàrgiu Frases sa tzeraca de su tzilleri no est limbuda e ni piscinetàrgia (L.Aresu).
piscinètu , nm Definitzione piscinu, cosa chi si narat de s'unu e de s'àteru a bodhetu, a brétiu, chentza importu Sinònimos e contràrios bodheta, contuliu, naravèglia, piscini* Frases fut capitada una cosa chi iat fatu essiri is piscinetus de totu sa bidhigedha.
piscíni, piscínu , nm Definitzione cosa chi si narat de s'unu e de s'àteru chentza cabu e ne importu Sinònimos e contràrios bodheta, lecutu, naravèglia, trodhionímini Frases murigais is piscinus de bidha e peri cussus de atru logu ◊ no mi abarro a intendhe is piscinis de bosatros! ◊ sa gente si campat prus de is piscinus ci no de pani e casu! ◊ dèu no tengu de intrai in cosas suas: is piscinus pagu mi praxint.
pisciolèta piscialèta
pisciòne , agt Definitzione
chi faet orina meda
Sinònimos e contràrios
pissiarodhu
/
ttrs. pisciaricu
Tradutziones
Frantzesu
polyurique
Ingresu
polyuric
Ispagnolu
poliúrico
Italianu
polïùrico
Tedescu
polyurisch.
piscionèra , nf Definitzione sa natura de s'ómine, prus che àteru in su foedhóngiu de is pipios Sinònimos e contràrios pigliona, pissedha Ètimu srd.
pisciòni , nm Definitzione
su pische de sa camba, su músculu prus mannu de sa camba, a parte de apalas de sa cannedha
Sinònimos e contràrios
cambile,
tílviu
Frases
si ti benit càncuru a su piscioni, carasiadhu! ◊ est a cambas in àcua fintzas a su piscioni
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mollet
Ingresu
calf
Ispagnolu
pantorrilla
Italianu
polpàccio
Tedescu
Wade.
pisciónzu , nm Definitzione
su pisciare, su ndhe fàere s'orina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
miction
Ingresu
micturition
Ispagnolu
micción
Italianu
minzióne
Tedescu
Harnen.
pisciorài , vrb Definitzione orinare meda Sinònimos e contràrios pisciai Frases isciarrocat a pisciai… pisciorat tres oras chen'e si pausai Ètimu srd.
pisciótu , nm Definitzione
in sa natura de s'ómine, su pedhutu chi ammontat sa conchedha
Terminologia iscientìfica
crn, ssl
Tradutziones
Frantzesu
prepuce
Ingresu
prepuce ring
Ispagnolu
anillo del prepucio
Italianu
anèllo del prepùzio
Tedescu
Vorhautbändchen.
pisciriótu , nm Sinònimos e contràrios binuvorti, coraxedu Frases sos pudhedros ant traessadu una tanca de pisciriotu grogu in fiore Terminologia iscientìfica rba.
piscítu , nm Definitzione sa natura de is pipios, mascu e fémina Ètimu srd.
písciu , nm: píssiu,
pissu 2 Definitzione
malesa chi is errigos ndhe sèberant de su sàmbene: est su materiale tóssicu chi si produet in su metabbolismu cellulare / min. pissiedhu, piscedhu
Sinònimos e contràrios
lúciu,
orina,
pibisci,
piciàciu,
písciulu
Frases
che l'est faladu fintzas su píssiu de su dolore chi at proadu
2.
abba caente che píssiu no catzat sidi ◊ s'abba piús bundhante e cristallina oe gighet sa chiza de sa chigina, calda chei su písciu e umbigosa
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
urine
Ingresu
piss
Ispagnolu
meada,
orina
Italianu
pìscio,
orina
Tedescu
Harn,
Urin.
pisciúca , nf: pissuca Definitzione su fodhe ue, in sa carena, si arregollet s'orina chi is errigos sèberant de su sàmbene, su fele de su figau, o àteru; genia de ufradura ue si arregollet abbadúgia / pissucaógiu = busica de porcu prena de ozu porchinu Sinònimos e contràrios bossica, buciuca, piscica* Terminologia iscientìfica crn.
pisciulèdha , nf Definitzione in su foedhóngiu de is pipios, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios bichiriola, bobborota, chichia, lelledha, pichiriola, picita, pissiredha, puzonedha, tórrina Ètimu srd.
pisciulinàre , vrb Definitzione nau de abba o cosas deasi, essire e calare a tziri, a pissiarolu Frases in sa funtana s'upu falat pisciulinendhe in su cadinu Ètimu srd.
písciulu , nm Sinònimos e contràrios písciu.