A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pisciajólu , nm Definitzione istrégiu po orinare Sinònimos e contràrios bacinu, orinale, sannori / cdh. pisciotu, ttrs. pisciajoru Frases pagu pibinca ses, istrexendi cudhu pisciajolu béciu e abbungiau!… Ètimu srd.

pisciajólu 1 , nm Sinònimos e contràrios bagarinu 1, pischeteri, pisciaju Frases lompes a cantu est su pisciajolu e còmporas una pariga de piscis!

pisciàju , nm Definitzione butegheri o bendhidore de pische Sinònimos e contràrios bagarinu 1, pischeteri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poissonnier Ingresu fishmonger Ispagnolu pescadero Italianu pescivéndolo Tedescu Fischverkäufer.

piscialèta , nf: piscioleta Definitzione genia de pischighedhu lisu lisu, chentza iscata, a pinna intrea in totu s'ischina e in bentre (de sa coa a su pertusu): a istúturu est totu a ispertiadas de colore prus cotu (in colore de castàngia) cun oros in colore de aera; in cobertantza, si narat fintzes a su piciochedhu chi istat sèmpere faendho, in movimentu Sinònimos e contràrios macionita 2. mi paris una piscioleta! Terminologia iscientìfica psc, blennius gattorugine, b. pavo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baveuse Ingresu blenny Ispagnolu cabruza, gallerbo Italianu bavósa Tedescu gestreifter Schleimfisch.

piscialétu , nm: pissialetu Definitzione genia de tupighedha cun is cambos chi parent fògias, puntudas: faet unu pibionedhu orrúbiu; genia de frutu chi faet s'orrosa canina (cacalodha, pimpirillodhi) Sinònimos e contràrios buscadinu, frúschiu 1, lauspinosu, melaevrúschinu, rúschiu, spinadopis / balladore, pibirillò, pimpirillodhi, rullari Terminologia iscientìfica rbl, Ruscus aculeatus Ètimu srd.

piscialétu 1 , nm Terminologia iscientìfica psc, blennius ocellaris.

pisciaràda , nf Definitzione coment'e pisciada, cosa fata male meda de fàere a erríere Sinònimos e contràrios fregulada Ètimu srd.

pisciàre pisciài

pisciarèdha , nf Definitzione su istare a su píscia píscia a tropu, coment'e neghe Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pollakiurie Ingresu need to piss frequently Ispagnolu polaquiuria Italianu pollachïùria Tedescu Pollakurie.

pisciarícu , nm: bisciaricu Definitzione su crunculleu, unu de is pigionedhos prus connotos ca faet meda su niu in is teuladas Sinònimos e contràrios fruferarzu, frufurinu Terminologia iscientìfica pzn Ètimu spn. pijarico.

pisciaròne, pisciaròni , nm Definitzione abba chi calat dae artu, in is errios ue dhue at tretu de orroca arta (istrampu), abba o cosas deasi chi che brillant atesu a tzurru Frases abbisumeu chi s'est sicu, su pisciarone ◊ isciopat sa carrada e ndh'istupat su binu che coete a pisciarones.

pisciarrencònis , nm Definitzione nau a befa, a disprétziu, chie písciat peri su logu, in is cugigones de is orrugas Ètimu srd.

písciaru , nm Definitzione tzicu de suore, suore a meda / èssere a písciaros de suore = falare su suore a písciaros, colagola, a líscios de suore.

pisciàtzu piciàciu

piscíca , nf: pissica Definitzione su fodhe ue, in sa carena, si arregollet s'orina chi is errigos ndhe sèberant de su sàmbene, su fele de su figau, o àteru; genia de ufradura chi si prenet de abbadúgia Sinònimos e contràrios bossica, buciuca, pisciuca Terminologia iscientìfica crn.

piscicànti , nm Definitzione cosa apicigosa, pruschetotu cun meighina, chi si apicigat a sa carre po passare is dolores (segundhu ite) Sinònimos e contràrios ziroto Frases dh'ant ghetau una bentosa cun tres piscicantis a dónnia costau.

piscigàni , nm Definitzione cane marinu, genia de pische mannu meda, a ossu modhe, e chi, a diferéntzia de su pische, poderat is oos aintru de sa carena e ndhe faet su fedu prontu a nadare: podet èssere perigulosu po sa gente Sinònimos e contràrios làmia Frases su piscigani portat sa buca cun tres giualis de dentis Terminologia iscientìfica psc, galeorhinus galeus.

piscigànu , nm Definitzione genia de pische mannu (a ossu modhe) Terminologia iscientìfica psc, alopias vulpinus.

piscillíncu , nm Definitzione persona de carena pitica e débbile Sinònimos e contràrios atzegu, gàlinu Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu frêle, grêle Ingresu frail Ispagnolu endeble, delgado Italianu gràcile Tedescu schlanker und schwacher Mensch.

piscína peschína