A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pischizólu , nm Definitzione pischedhu piticu de casu Sinònimos e contràrios piscedhitu Ètimu srd.

pischizólu 1 , nm Definitzione min. de pische: pische pitichedhu Sinònimos e contràrios pischighedhu Frases est bandau a frúmmene po tènnede pischizolu.

pischizòne , nm Definitzione pische unu pagu mannu, mannatzu; fintzes una genia de animaledhu croxiu, pitichedhedhu e a forma de pische, chi faet in is orrocas Ètimu srd.

písci písce

piscía , nf Sinònimos e contràrios piciàciu.

pisciàciu piciàciu

pisciàda , nf: pissiada Definitzione su pisciare; totu s'orina chi si ndhe faet in d-una borta Sinònimos e contràrios ispisciotada Ètimu srd.

pisciadintéri , nm Definitzione iscritore de pagu giudu, improdheri, coredheri Sinònimos e contràrios imbrutavollus, impiastabaperi Ètimu ctl. pixatinters.

pisciadórgiu, pisciadórju, pisciadórzu, pisciadróxu , nm: pissiadorju, pissiadorzu Definitzione logu inue si písciat o faet a pisciare, fatu po pisciare (o fintzes postu po cussu, mancari fatu po àteru) Sinònimos e contràrios mejadorzu / cdh. pisciatógiu, ttrs. pisciadógiu Frases sa piatza si l'ant posta a pisciadorju: andhe bellesa!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pissotière, urinoir, vespasienne Ingresu urinal (public) Ispagnolu meadero, urinario, evacuatorio Italianu pisciatóio, orinatóio, vespasiano Tedescu Pissoir.

pisciadúra , nf: pissiadura Definitzione su pisciare, fintzes s'orina chi si faet / p. de sànguni = sàmbene meda in s'orina Sinònimos e contràrios pisciada Ètimu srd.

pisciafórru , nm: pisciafurru Definitzione genia de feurredha chi paralizat is músculos, su parasàmbene Sinònimos e contràrios bidhuri, búdharu, budhúrigu, gudhútulu, lauguadhinu 1, pudimanu, údhuru Terminologia iscientìfica rba, Conium maculatum Ètimu srd.

pisciafúi , nm Definitzione cugurra furcaxada, genia de bobboi pitichedhu e longhitu, in colore de castàngia, chi portat sa coa frochidhada coment'e tonàgias Sinònimos e contràrios folfighita, forchidhàdile, isperragoa, isperravórtighe, malavurcidha, tzintzicorra Terminologia iscientìfica crp, forficula auricularia Ètimu srd.

pisciafúrru pisciafórru

pisciagaltzòne , nm: pisciagratzonis Definitzione chie timet dónnia cosighedha, chie timet deasi meda de si ndhe pisciare Sinònimos e contràrios timarosu, timigulus, timigiolu Ètimu srd.

pisciagàni , agt Definitzione arrosa p. = atandha, pabaule Ètimu srd.

pisciagiànnas , nm Definitzione nau de ccn., chi est cane de isterzu, fatu a sa grussera de cumportamentos Sinònimos e contràrios grusseri, maleducau Ètimu srd.

pisciagiólu , nm Definitzione sa natura de su mascu, mescamente cussa de su porcu chi si ndhe segat cun su lardighedhu a inghíriu po temperare ainas de ferru o de atzàrgiu Sinònimos e contràrios pissiarolu, selire Ètimu srd.

pisciagratzònis pisciagaltzòne

pisciagúlu , nm Definitzione pilloni de beranu o chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios buginu, cherre, cidhi, ciórighe, colacolamuru, isperramatedhu, muschita, oghibboi, pisiculu, pisinache, pisinagulu, pisinete, scrèciri, suntzuinedhu, tziritziri Terminologia iscientìfica pzn, troglodytes troglodytes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu roitelet Ingresu wren Ispagnolu chochín Italianu scrìcciolo Tedescu Zaunkönig.

pisciài , vrb: pisciare, pissai, pissare, pissiare Definitzione fàere abba, bogare o fuliare s'orina chi is errigos ndhe sèberant de su sàmbene Sinònimos e contràrios lussai, meare, orinai Maneras de nàrrere csn: p. de su risu = arriri meda; pissiare a boinu = a tírulu lenu lenu, comente faghent sos antzianos (e sos boes) 2. bi aiat de si ndhe pissiare de su risu ◊ bentres de risu pro nos ndhe pissiare! ◊ apo fertu a su rajosu, azummai mi ndhe píssio! Ètimu itl. pisciare Tradutziones Frantzesu uriner Ingresu to urinate Ispagnolu mear, orinar Italianu orinare Tedescu urinieren, harnen.