A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

píru 1 pídu

píru 2 píra 1

pirulínu , nm Definitzione petzu a bisura de piru o obbilu chi in is grifones si faet girare po apèrrere o serrare Frases faghe bortare su pirulinu de s'isceta de sa cuba e calat su binu!

pirzigonàtu , agt Definitzione chi est totu a tzirbisas Sinònimos e contràrios afrinzighidu, aprighizonadu, corrongiau, frintziconadu.

pisàbi, pisài, pisàli , agt Definitzione nau de sa calidade de una cosa coendho, chi est a s'úrtimu puntu tostada, chi no est intrada in cotura Maneras de nàrrere csn: crú pisai = crú mamale (nadu de frutuàriu chi no est lómpidu), chi no at comintzadu a còghere (nadu de cosa in su fogu coghindhe); tontu pisai = tontu che napa, meda Frases ita nanca at a itzacarrai, béciu pisabi! ◊ su préssiu fiat cruu pisali e poniat fintzas in s'istògumu.

pisantínu , nm: pisentinu Definitzione tela de linu ispigada; una de is maneras de fàere tessíngiu a mustras (figuras) a unu o a duos colores totu a cuadredhos ponendho trama de lana, cun s'intessidura de fundhu a pannu 'e carri (si narat puru a briali, a lauru) Terminologia iscientìfica ts.

pisàrra , nf: bitzarra* Definitzione pedra de lavagna (ma fintzes pedra pisarra, nau coment'e agetivu) Sinònimos e contràrios predabbàina.

písaru , nm: bísaru* Definitzione unu pische a ispertiadas de diferente colore, unu pagu asulu Sinònimos e contràrios cavàglia, ciúciara, sculmu, scumbru Frases su chenarzu nostru est puru piscadore e dogni die calat sos palamitos e piscat písaru Terminologia iscientìfica psc, scomber scombrus Tradutziones Frantzesu maquereau Ingresu mackerel Ispagnolu caballa Italianu scómbro Tedescu Makrele.

písca , nf Definitzione su piscare, su trebballu de is piscadores Sinònimos e contràrios piscada, piscadu Maneras de nàrrere csn: p. a tràinu, p. a bullentinu; arrennèsciri a fai p. = revèntere, resurtare a un'iscopu Frases sunt otantaxincu dis chi seu in mari e depu fai una bona pisca ◊ baidindi aillargu e gheta sa retza po sa pisca 2. cun tui gei ndi apu fatu una de pisca!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pêche Ingresu fishing Ispagnolu pesca Italianu pésca, pescagióne Tedescu Fischen, Fischfang.

piscabísca , nm Definitzione piscadura, farinàgia de casu chi abbarrat in su fundhu de su chedhàrgiu faendho su casu e si ndhe piscat innanti de s'arrescotu Frases su pastore at arrimau in su casidhu sa lea frisca, su tziritziri e su pisca pisca (A.Barra) dh'at tzerriau po dhi giare su piscabisca e una perra de casu friscu orrostiu

piscàda , nf: piscara Definitzione su piscare Frases balla chi no mi arricu cun sa piscara de oi!… ◊ est isperendhe de fàghere una piscada bona Ètimu srd.

piscadòra , nf Sinònimos e contràrios piscadrixi Terminologia iscientìfica psc, lophyus piscatorius.

piscadòre, piscadòri , nm: piscatore Definitzione chie piscat, chie faet sa faina de piscare; dhu narant fintzes a sa andaciana o pischeri, una genia de bobboitedhu de abba / p. de arrècia = chi piscat cun rete; p. de unda arta = de abba russa, de mari biu; camminai a trotixedhu de p. = a passu lestru po coitare a portare su pische ancora friscu a bèndhere Frases novas de piscadore: àcua meda, pisci pagu! Terminologia iscientìfica prf Ètimu ltn. piscatore(m) Tradutziones Frantzesu pêcheur Ingresu fisher Ispagnolu pescador Italianu pescatóre Tedescu Fischer.

piscadríxi , nf Definitzione genia de pische mannu meda, a conca manna manna, chi abbarrat mesu cuau in su ludu o in s'arena de is fundhos de su mare Sinònimos e contràrios piscadora Terminologia iscientìfica psc, lophyus piscatorius Ètimu ltn. piscatrix, -icis Tradutziones Frantzesu baudroie Ingresu angler fish Ispagnolu rape Italianu rana pescatrice Tedescu Seeteufel, Angler.

piscàdu , pps, agt, nm: piscau Definitzione de piscare; totu su pische cassau: a logos, su p. est sa lissa e fintzes solu pische Sinònimos e contràrios pisce / lissa Frases istanote at fatu note bona e ant piscadu ◊ candho est rúpidu, su soru ndhe cheret piscadu 2. sos macarrones si manigant piscados 3. sos piscadores sunt torrendhe cun sas barcas pienas de piscadu ◊ mi ant bogadu a manigare unu cantu de piscadu ◊ innoi dh'at cotu su piscau, in sa sartàina? ◊ dhi praxiat a bandai a s'oru de su frúmini po iscabbulli piscadedhu Sambenados e Provèrbios prb: chie cheret piscadu su culu s'ifundhet Ètimu spn. pescado Tradutziones Frantzesu pêché Ingresu fishing, fished, catch Ispagnolu pescado Italianu pescato, pescagióne Tedescu gefischt, geangelt, Fischfang.

piscadúra , nf Definitzione su piscare; farinàgia de casu friscu chi si ndhe piscat innanti de fàere s'arrescotu; cosa cota a budhiu (concales e costaos de porcu, lardu, fintzes petza, birdura, pisu, chíghere) chi si papat piscada de su brodu ue dh'ant cota 3. infunnent su pane de fresa in su brou de sa piscadura Ètimu srd.

piscàe , vrb: piscai, piscare Definitzione cassare e bogare de s’abba su pische o fintzes àteru, bogare css. de s'abba (o àteru deasi); umprire abba de logu fundhudu, pigare cosa a umpridura intrandho s'istrégiu a mesu, o fintzes pigare cosa coment'e faendho a piscadura, bogandho de un'istrégiu (es. billetes, cartas); nau in cobertantza, cassare o agatare a unu faendho dannu; fintzes furare / p. a cumpudu, a forrogu = a manuda; p. a fraca = farcai Sinònimos e contràrios cassai / umpire / furai, leai Frases partis su sero cun sa barca isperendhe bundhàntzia in su piscare ◊ si piscat bèni cun mari calmu e luna prena ◊ si piscat su pisci, su coradhu 2. seu pischendi àcua de funtana a cracira ◊ piscant s'abba chi servit in domo dae su putu ◊ su soru rúpidu si ndhe piscat a sas frussellas ◊ pisca sos macarrones ca sunt cotos! ◊ sa cosa cota si ndhe piscat dae su brou 3. dh'ant piscau comment'e unu traitori ◊ falat unu corvu e che li piscat sa berrita Sambenados e Provèrbios prb: chini timit s'àcua no bandit a piscai ◊ chini arriscat piscat Ètimu ltn. piscare Tradutziones Frantzesu pêcher Ingresu to fish, to catch Ispagnolu pescar Italianu pescare Tedescu fischen, angeln, ertappen.

piscagiàu , nm Definitzione arramenàrgiu isilesu chi andhat in giru bendhendho istrégiu de arràmene.

piscagiólu , nm, agt: piscajolu Definitzione chie piscat, chi serbit a piscare (deosi si narat fintzes de sa terudha pertunta, cussa de aggrumai, po piscare s’ispruma) Sinònimos e contràrios piscadore Frases sa balca piscagiola piscat in altu mare aligusta e pazellu…◊ sos piscajolos batint su pische friscu dae Bosa, a bidha 2. dae sa fentana si nche vident duas barcas piscajolas Ètimu itl. pescaiolo Tradutziones Frantzesu chalutier, bateau de pêche Ingresu fishing, fishing boat Ispagnolu pesquero Italianu pescheréccio Tedescu Fisch…

piscài piscàe