A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pirinzólu , nm Definitzione calidade de pira.

pirinzòne pilinzòne, pirignòne

pirinzòne 1 , nm Sinònimos e contràrios piringinu.

piripisòne , nm Sinònimos e contràrios apensamentu, arraolu, cimbella, pedine, pestighinzu, pirispone Frases a ndhe zuchiat de piripisone apenas chi fit a mesu costa: una boche de fémmina at istronau che sirena e isse l'at connota deretu!

pirísca, pirísche, piríschia , nf Definitzione una genia de càule areste Sinònimos e contràrios àntzala, cabiscu, caulina, chimedha, lànsana, masaocu Terminologia iscientìfica rba, Moricandia arvensis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moutarde sauvage Ingresu charlock Ispagnolu mostaza Italianu sènape selvàtica Tedescu Wandzwecke.

pirispòne , nm Definitzione genia de pistighíngiu, de oriolu, de pentzamentu po calecuna chistione Sinònimos e contràrios apensamentu, arraolu, cimbella, intabatzu, pedine, pestighinzu, piripisone Frases giuchiamus, furisteris, pirispone de casile e de muzere (L.Loi)◊ sa zente est chin s'ispetu de collire sos pirispones chi rendhet sa terra ◊ sos bàntidos l'ant ricupessau de totu su pirispone chi b'est chertu.

piríssiu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat bundhos Sinònimos e contràrios abbundhoradu, foraldómine, incóglidu, indiaulau.

piríta períta

pirítu pirícia

pirítu 1 perítu

pirítzia períscia

piritziàre perisciàre

piritzófu , nm Definitzione foedhu po nàrrere ciafu coment'e castigu po cumportamentu de currègere Sinònimos e contràrios cabbessu, colpu, dobbe, ibbatulada, nióculu Frases ista frimmu, pisedhu: mighi che leas piritzofu! ◊ a sa pitzinna sa tia li at dadu duos piritzofos ca no at rispostu.

piritzólu piriciólu

pírma , nf: prima, primma Definitzione genia de ofesa e malumore cun is àteros, su istare in malas, chentza si foedhare po calecunu iscórriu grave Sinònimos e contràrios frimma | ctr. pache Frases sa vidha connoschet s'istória de sa zente, sos ereos, sas parentellas, sas pirmas e sas paches (B.Bandinu).

pirmàre , vrb: aprimmare, primai, primare, primmai, primmare Definitzione essire a primma, su pigare coment'e un'ofesa grave una diferéntzia o iscórriu, ma fintzes fàere ofèndhere e pigare dispraxere; nau de sa die, de is àrias, intrullare, ammontare s'aera de nues Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abruncudhiri, acasidhare, annicare, annozare, atrafudhai, ingromorare, pudhare 1, ufredhare Frases proite ti ses pirmatu chin isse? ◊ proite l'as primmadu? ◊ is duas sorres si furint primadas e no dh’iant giau mancu una manu de agiudu 2. sa die si est primmendhe, so bidindhe nues carrarzendhe s'aera Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire la moue, bouder Ingresu to sulk Ispagnolu enfurruñarse Italianu imbronciare Tedescu schmollen.

pirmàtu , pps, agt: primau, primmadu, primmau Definitzione de pirmare; chi dha tenet cun ccn., ma fintzes tristu ebbia / primmada che a s'addolorada = trista meda Sinònimos e contràrios abbrudhatu, abbutzadu, acubadu, annicadu, annoxau, dispiàchiu, inconadu, muscunzinadu | ctr. allegru, contentu, pregiau Tradutziones Frantzesu désolé, boudeur Ingresu sulky, sulked Ispagnolu triste, enfurruñado, ceñudo Italianu rattristato, imbronciato Tedescu betrübt, schmollend.

piróchi piócu

piròdha , agt, nm Definitzione nau siat de ómine e siat de fémina, chi giaet a ischire totu a chie no depet o no importat puru, chi no mantenet segretu perunu Sinònimos e contràrios contaredhu, culivala, iscobiante, iscoviadori, lendharzu, pidànciu, sciudhànciu | ctr. segretu, sizerru Frases faedha abbellu, pirodha, chi ti che intendhent totu a sa carrela! Sambenados e Provèrbios smb: Pirodda Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu rapporteur Ingresu trumpeteer Ispagnolu hablador Italianu spifferóne, svescióne, strombazzatóre Tedescu Klatschbase.

piròdha 1 , nf Definitzione manera de fàere abbellu meda, su si dha pigare a lecuancas, abbellu abbellu Sinònimos e contràrios priura.