A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pispiadúra paspiadúra

pispiàre paspiàre

pispídha , nf Definitzione coment'e istídhigos de braxa, orrugos pitichedhos de fogu chi che isparant atesu, segundhu sa linna chi est abbruxandho Sinònimos e contràrios chinchidha, cinciriga, fraidha, schinchidha, tighinisa Ètimu srd.

pispillói , nm Definitzione faschighedha de linna Frases custa pantuma fit unu chin d-unu pispilloi a fust'e codhu (T.Ziranu).

pispinidúra , nf Definitzione su pentzamentu e is dolores chi benint a sa fémina príngia candho si sentit de s'illibbertare Sinònimos e contràrios dolorias, penas, pispinu, subrina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu douleurs de l'accouchement Ingresu labour pains Ispagnolu dolores Italianu dòglie Tedescu Wehen.

pispiníre , vrb: pispinnire Definitzione àere pispinu, genia de pentzamentu, de pistighíngiu, de gana Sinònimos e contràrios apistichinzare, assubrimare Ètimu srd.

pispiníu , nm Sinònimos e contràrios pispinu Ètimu srd.

pispiníu 1, pispinnídu , pps, agt Definitzione de pispinire, pispinnire; chi est coment'e pentzamentosu, afrigiu, pigau a pispinu, sériu coment'e tristu Sinònimos e contràrios abiolau, apensamentau, apinnicadu, impensamentau, orioladu, penciamentosu, pimpinnidu, pistichinzosu Frases cussas berbeghes sunt pispinnidas: depent èssere pro anzare ◊ cussa pudha est a s'andhetorra, pispinnida pro criare ◊ issos fint totu pispinnidos: mancu a pessu a s'isetare perdonu! ◊ so pispinnidu meda ca depo atopare a Fulanu.

pispinníre pispiníre

pispínu , nm Definitzione genia de pentzamentu, de oriolu, de pinnicu, fintzes su chi sentit (o cumportamentu chi paret deasi) una fémina acanta a s'illibbertare, un'animale acanta a angiare Sinònimos e contràrios apensamentu, arraolu, pedine, pestighinzu, pispiniu / subrina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hantise Ingresu torment Ispagnolu obsesión Italianu assillo Tedescu quälender Gedanke.

pispinzósu , agt Definitzione chi tenet pispinzu, pentzamentu, fintze timendho Sinònimos e contràrios apensamentau, orioladu, pistichinzosu | ctr. trancuillu Frases intendhendhe sa zustíscia tzochedhendhe in sa gianna de domo sua rispondheit pispinzosu Ètimu srd.

pispínzu , nm Sinònimos e contràrios ischimuzu, pisintzu, pispisu / pensamentu, pidinu Frases cun sos fusiles in manu fint prontos a isparare a su primu pispinzu 2. como su coro at àteru pispinzu ◊ sa lítera lu ponzesit in pispinzos, ca no ischiat a lègere ◊ dae una búglia podent nàschere pispinzos malos Ètimu srd.

píspiri pípiri

pispirinàu , agt Definitzione abbasciau coment'e ciciu in carrones / istare a sa pispirinata = apispirinadu, a pispirinu Sinònimos e contràrios apatau, apirpirinau, apripiedhadu Ètimu srd.

pispirínu , avb Definitzione a p. = apispirinadu, abbasciau coment'e ciciu in carrones Frases sas féminas istant a pispirinu collindhe s'olia Ètimu srd.

pispís , nm Sinònimos e contràrios pispísiu.

pispísa , nf Definitzione orrughedhos de cosa pitichedhedha, farinos, fintzes istídhigu de abba, ischintídhia de fogu; a logos est un'erba chi faet in s'abba, a fogighedhas fines e minudas Sinònimos e contràrios fafaruza, pimpirida, pimpirana / chinchidha / modhina, paspia, proischina 2. pispisas de luche e de abba artziabant innedha ◊ inoghe che at próidu meda, ma a logos mancu pispisa! Sambenados e Provèrbios smb: Pispisa Ètimu srd.

pispísa 1 , nf Sinònimos e contràrios andaciana, culifúrriu, pischeri Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

pispisadòre , nm Definitzione genia de aina po ispergiare abba Sinònimos e contràrios babbiscadore, ispanzola 1 Ètimu srd.

pispisadòri , nm Definitzione unu chi costumat a istare a su pisibisi Ètimu srd.